dilluns, 17 de juny de 2013

Empelt de Castanyer damunt Alzina

Un somni a punt de fer-se realitat

Fa tres mesos us vaig mostrar el que semblava un miracle: una castanya germinada empeltada damunt una alzina. Avui vull compartir amb vosaltres un altre petit miracle: un empelt d'una estaqueta de castanyer damunt la mateixa alzina. Ja que en l'altre article diverses persones em vàren demanar el motiu pel qual faig aquest empelt interespecífic entre Castanea sativa i Quercus ilex, ho explicaré ara. El castanyer no suporta la terra calcària i argilosa ni els llargs mesos de sequera de Mallorca. Durant més de 30 anys he sembrat nombrosos castanyers i tots han mort fulminats amb les arrels literalment cremades per la calç de la terra mallorquina. Tota la meva vida m'ha fet il·lusió tenir un gran castanyer com els que vaig veure a Galícia, a Extremadura i a les faldes del Pico del Teide de Tenerife, però encara no ho he aconseguit, bé, dic mentides, ara sí sembla que s'està fent realitat el meu somni.

El passat dia 9 de març vaig assistir com un més a un taller sobre empelts al Parc Natural de Mondragó. L'encarregat de l'esdeveniment va ser un empeltador professional de la meva mateixa edat que em va impressionar gratament pel seu mestratge i els seus molts coneixements. Alguns dels mètodes que va explicar ja els coneixia, uns altres eren nous per a mi, com el que l'endemà vaig voler provar al meu jardí damunt la mateixa alzina sobre la qual havia aconseguit que aferràs una castanya germinada. El mètode podria anomenar-se Empelt de Corona amb llengüeta. Com veis a la imatge es tracta de tallar una branca o la soca d'una alzina jove amb l'escorça encara tendra i mal·leable com si volguéssim practicar un empelt clàssic de corona. Després d'eliminar doncs tot el brancatge, amb un ganivet d'empeltar ben esmolat es realitzen dos talls paral·lels fins a arribar al cambium subcortical tendre, blanc i sucós, que és l'única part de l'arbre que creix, cap a fora donant lloc al floema o escorça i cap a dins al xilema o fusta. L'amplària de la llengüeta ha de ser exactament igual al diàmetre de la pua o estaca. Deixam la llengüeta sense desferrar i procedim a preparar la pua o estaca.

Com que no tenia cap castanyer adult, només petits arbrets d'un any dins cossiol, vaig aprofitar els extrems dels més vigorosos per a usar-los com a pues.

 El primer pas és rebaixar en bisell un costat de la pua.

Detall del tall en bisell anterior.

 A l'altre costat de la pua es realitza un tall més petit com si fos el bec d'una flauta.

 Sense perdre temps, per a evitar que la ferida de la pua s'assequi o oxidi, es desferra la llengüeta del patró i s'introdueix l'estaca o pua pel costat bisellat més llarg, de manera que contacti íntimament amb el cambium del patró. El petit tall en bec de flauta queda en contacte amb la cara interna de l'escorça de la llengüeta, augmentant així la superfície de contacte i les probabilitats de tenir èxit. Quan les cèl·lules del cambium de l'alzina comencen a multiplicar-se per a curar la ferida es troben amb les cèl·lules de la pua del castanyer que també intenten fer el mateix i en estar fortament lligats i en íntim contacte, les cèl·lules d'ambdues espècies s'entremesclen en el seu creixement cicatritzant i es produeix la unió.

Com us deia al principi l´empeltador professional sabia trucs molt interessants. Un d'ells consistia en envoltar l'empelt amb una cinta de plàstic abans de procedir al lligam. Jo vaig voler fer la prova i vaig utilitzar plàstic en la meitat dels deu empelts que vaig realitzar sobre les branques de la jove alzina i en els altres cinc em vaig limitar a fermar l'empelt amb ràfia verda.

Després del lligam en tots dos casos vaig empastissar amb màstic d´empeltar el tall del patró i l'extrem de la pua en els casos en què l'havia retallat per a que no fos tan llarga. Segurament us estau demanant quin dels dos mètodes va tenir més èxit. Doncs la veritat és que dels deu empelts només en va aferrar un i va ser precisament un dels cinc en què no havia utilitzat cinta de plàstic, només el lligam simple amb ràfia.

 I aquí teniu el resultat. Aquesta fotografia la vaig fer fa uns 15 dies. Com veis, després de desfermar el lligam de ràfia per a que no estrangulàs la pua en el seu creixement en gruixa, li vaig fermar un petit tutor per a evitar que un cop de vent arrabassàs l'empelt de soca-rel.

En aquests darrers 15 dies el brot de l'estaca ha crescut molt i s'ha ramificat traguent un petit brot lateral. Al video que ve a continuació, que he gravat aquest capvespre a posta de sol, es veu l'alzina amb l'empelt de castanya germinada a la branca de l'esquerra i l'empelt de Corona amb llengüeta a la branca de la dreta. Vaig eliminar les altres branques on havien fracassat els empelts. La soca i les dues branques de l'alzina estan envoltades per tires de sac de blat de les Indies amb dues finalitats: d'una banda evita que el sol cremi l'escorça de la soca i les branques al no tenir encara la protecció natural de les fulles de la capçada i d'altra banda evita que l'alzina tregui centenars de brots propis, obligant-la a destinar tota la saba als dos empelts de castanyer. Podreu observar també que l'empelt de castanya germinada de l'esquerra té la majoria de fulles amb la punta seca. Es deu al fet que la unió amb l'alzina és tan petita, tal vegada de només un o dos mil·límetres, que la saba que li arriba a l'empelt no és suficient per a alimentar totes les fulles. Confii que amb el pas del temps la unió es vagi engrandint i el creixement de l'empelt es faci cada vegada més vigorós. També podreu observar que hi ha diversos brots d'alzina a l'extrem de cada branca. No els llev per a que facin de tira-sabes, és a dir, per a que atreguin aigua i nutrients cap als extrems de les branques on estan els empelts. Quan aquests siguin ben vigorosos, arrabassaré els brots i l'alzina s'haurà convertit en un castanyer. El video, igual que les fotos, és bastant dolent, però crec que es veu prou bé per a entendre el procés.

Si tot va bé al gener o febrer de l'any que ve aniré a qualque castanyar madur de la Península a cercar estaques adultes de castanyer de bona qualitat per a empeltar amb elles els dos empelts d'aquest any. Si no ho fes així, en procedir tots dos de castanyers d'un o dos anys, es torbarien de 20 a 30 anys a donar les primeres castanyes. Com ens passa a nosaltres els humans, els castanyers també tenen una infantesa, una adolescència, una joventut, una adultesa i una senectud. Hauré de d´empeltar doncs els dos empelts-bebè d'aquest any amb escutets o pues adultes per a obtenir castanyes abans de tornar massa vell per a veure-ho.
         
Desitjau-me sort amb els meus experiments, amics!.

--------------O--------------

Edit aquesta entrada 18 dies després. Mirau quin vigor i quines fulles més grosses.

La brotació de l´empelt ja mideix més de mig metre. El nostre amic Rafel ha vengut a veure-lo avui migdia. Ell mideix uns 170 cms. Comparau la seva talla amb l´empelt i us fareu una idea.

7 comentaris:

Alfred ha dit...

Moltes gràcies. Miraré d'atrevir-me jo també.

Juan Bibiloni ha dit...

Gràcies a tú. Et desig molta sort.

Rafel Mas ha dit...

Enhorabona Joan per aquest empeltarro que duu tan de vigor com "sa favereta den Joanet de sa Gerra"
Se nota que controles de mesures d'alçada de persones, faig 171 cms. M'has canat bé
salut!

Muara Farma ha dit...

Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració

Patricia Tost ha dit...

Hola,
em podrieu dir on es poden trobar castanyers a Mallorca?

Patricia Tost ha dit...

Hola,
em podrieu dir on es poden trobar castanyers a Mallorca?

Juan Bibiloni ha dit...

Mira als Vivers Santa María o als Vivers Llabrés.