dimecres, 29 de març del 2006

Les pobres Mèlies de Masquefa

Van ser arbres, ara són troncs

Histories de l’esporga perjudicial i la
mala gestió de l’arbrat urbà de Masquefa (I)

*
Ara i aquí comencem a explicar en diversos capítols l’esporga perjudicial i la mala gestió de l’arbrat urbà de Masquefa. Histories iguals o semblants que podem fer extensibles a d’altres llocs, ja que malauradament és repeteixen en masses pobles i ciutats d’arreu.

Malgrat les nombroses queixes fetes a l'Ajuntament de Masquefa per la seva política amb l'arbrat urbà, de com continuadament maltracta als arbres, que fa unes podes i unes tales exagerades i indiscriminades, malgrat les propostes fetes i l'aportació de documents per a una poda i gestió correcta i respectuosa de l'arbrat. Malgrat tot això, l'ajuntament continua amb la seva política de no escoltar i maltractar els arbres tant com pot.

Un bon exemple d'aquesta irracionalitat son les mèlies que hi ha al carrer Rogelio Rojo, a la vorera de la Llar d'Infants, i que es poden veure en aquestes fotos.

Eren unes mèlies maques amb una bona capçada, que no feien nosa a res ni a enlloc i que quan florien feien un bonic que enamorava. Eren uns arbres que feien goig i ara només son uns troncs. Aquesta poda que hi ha fet l'ajuntament, de la guillotina i l'escabetxina, és una animalada que no du enlloc.

Sembla que aquest criteri arbitrari de l'Ajuntament és d'aquesta manera per que identifica aquesta feina amb el volum de brossa extret. Pensen que com més volum de restes de poda i com més és vegi la feina que han fet que millor i això és un greu error de fatals conseqüències.

Els arbres passen per la guillotina i més tard o mes d'hora hauran de ser substituïts per causa de morts prematures o estructures de capçada dèbils provocades per anteriors ferides de motoserra.


Després, ja els ha passat algunes vegades, es desprenen branques rebrotades i no saben per que ha passat. Els rebrots no tenen ancoratge i per tant tenen més risc de despreniment que les branques veritables. També, en eliminar capçada, l'arbre elimina arrel, ja que compensa el sistema reticular a la quantitat de fulles que poden processar aliment, i per tant, es debilita l'ancoratge a terra. De les ferides que l'arbre no pugui compartimentar, seran atacades per fongs i insectes menjadors de fusta que faran l'arbre buit, i per tant, no sabrem mai si una branca gran o petita serà prou forta.

A més, és perd floració al proper estiu, la mèlia fa una flor blavosa i perfumada bastant atractiva, malgrat ser petita. Es perd la fructificació que engalana l'arbre amb boles naturals de color daurat durant l'hivern. La capçada tenia una forma harmònica i no creixeria perceptiblement més.

Cal dir també, que aquestes actuacions són un malbaratament de diners públics, es pot dir clarament que és una despesa inútil, operaris, tractament de la brossa, etc. ja que no hi ha cap motiu que justifiqui aquesta obra.

A més de les queixes que ja fa temps es presenten a l'ajuntament, quan van començar a escapçar aquestes mèlies, diverses persones és van exclamar i és va posar un cartell a prop de l'ajuntament demanant clemència pels arbres, el cartell el van fer retirar ben aviat i com sempre ni una mica de cas .

Tot plegat, molt trist i lamentable.
*

Informacions complemetaries


Sobre els arbres de Masquefa:
Sobre els arbres i la seva poda:
· Molts arbres dels pobles i ciutats es poden erròniament
· El dret de l’Arbre a la ciutat
· L’esporga ben feta
· Canvis en els criteris de poda
· Arbres maltractats
· Problemes d'arrel: L'arrel del problema

*

7 comentaris:

Susana Martinez ha dit...

Les fotos fan fredat. No et pensis pas que a Barcelona es fa molt millor. Després d'una època gloriosa que tots coneixem d'una poda respectuosa, han tornat a les seves amb podes dràstiques. Tot plegat sembla com si els éssers vius que són els arbres importessin ben poca cosa. Però això no ens ha d'estranyar en un
país on es permet que gent sense recursos burxi les escombraries per guanyar quatre duros i l'únic que volen és prohibir-ho i en una ciutat com Barcelona on tot es prohibeix a força de talonari -l'ordenança cívica- i els problemes reals de les persones importen ben poc. Així doncs, com vols que hi hagi sensibilitat pels arbres?. És un esglaó massa alt per depén de qui.

Anònim ha dit...

CRIMINOSOS! INCOMPETENTES!IGNORANTES!
Os dias sem árvores são tristes aqui e aí!
«(...)
Meu Deus, seja qual for o meu destino,
mesmo que a dor meu coração destrua,
não me faças traidor, nem assassino,
nem cortador de árvores da rua!»
Guiuseppe Artidoro Ghiaroni

Anònim ha dit...

Els que han fet aquesta mala feina confonen tenir cura dels arbres amb fer llenya pel foc.
Quin desastre.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Gràcies Manuela per fer-te ressò d’aquesta brutalitat a :
'Dias sem árvores', 'Não somos os únicos...'
Coses com aquesta poda ens omplen de ràbia i ens fan plorar.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

El problema rau en que qui fa la poda, no sap per què la fa. En realitat no és un podador si no un xollabranques, i per això, l'únic que vol aconseguir (i ho aconsegueix) és generar molta brossa, de manera que la seva feina es vegi, i molt! Més enllà d'ell, i en un grau superior, està qui li encomana realitzar l'obra, sovint un tècnic, que en realitat no és tècnic en arbres, i que rep ordres d'un polític, que tampoc en sap d'arbres, però sí de vots, i que ha rebut la pressió d'algú (que és un corcó) i li ha inflat el cap dient que aquelles mèlies s'haurien de podar, sense tampoc saber per què. I el problema està en que cap d'aquests tres, mai no s'ha preguntat per què s'han d'esporgar?

Jo recordo, ara fa uns anys, que un client nou em va demanar que li esporgués l'arbre, vaig entrar al jardí, i en veure l'arbre, una Catalpa bignonioides, li vaig dir al client: «Per què vol que li esporgui?» em va contestar «que ho feien cada any». Jo li vaig respondre «si l'esporga, perdrà tota la flor, ho sap?» Aleshores em va dir «Ah! era per això que no floria, jo recordo que el primer any que varem ser a la casa estava preciosa de flor, però després mai més, i vaig demanar als jardiners (jardiners?) que han fet el manteniment del jardí el per què, i malgrat n'han passat quatre, cap dells m'ho ha sabut dir». Des d'aleshores que la catalpa floreix cada any. Jo sols em limito a treure tota la llavor que penja a l'hivern abans no caigui i potser treure alguna branca que pengi massa. Segurament, quan l'esporgaven trigaven menys que jo a eliminar la llavor i feien segur molta més brossa, però l'arbre mai no floria. Tampoc mai es van preguntar per què esporgaven.

Anònim ha dit...

Porto dies ben emprenyada. Al meu barri la poda d'aquest any ha estat terrible, una autèntica bestiesa. I ara, a més, s'estan desfent de molts dels plataners dels xamfrans aprofitant que s'han de rebaixar les voreres.
És tristíssim i ha d'haver alguna cosa que es pugui fer.-

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Hola MAD
Disculpa que no t’haguéssim contestat abans.
Malauradament cada dia es podrien denunciar males gestions dels arbres.
Si vols enviar-nos qualsevol escrit, fotografia, ... del que fan al teu carrer o sobre aquestes coses, amb molt de gust ho publicarem.
Salut.