dissabte, 25 de gener de 2014

Sobre la "poda" d'alzines


Sobre poda d’alzines

En aquest blog és prou conegut el meu criteri restrictiu pel que fa a podes, en general: efectuar-les només per raons i necessitats reals, és a dir  productives en el cas de fruiters, ornamentals per jardins que les admetin en el seu disseny i, pel que fa a l’arbrat urbà triar abans bé el tipus d’espècie per reduir al màxim les podes i aplicar-les només a casos concrets relacionats amb trencaments o raons de seguretat autèntiques. Tot sense parlar de les podes de tractament silvícola, especialment les destinades a minvar la càrrega de combustible i les efectuades per aconseguir un arbrat per aprofitament d’interès comercial.


Tot això dit molt aviat per cenyir-lo a aquest breu article i perquè del que en volia fer dos cèntims és de la poda d’alzines.

Sigui per manca d’una normativa forestal que no regula com caldria el tema de la poda de les alzines, sigui perquè de bona fe, encara que amb aprofitament llenyós, es pot pensar que aquesta afavoreix l’alzina, la veritat és que aquesta pràctica sembla ser cada vegada més freqüent als nostres alzinars.

Dit una altra vegada, la manca de normativa forestal pròpia, on aquest apartat es podria tractar adequadament, i, per tant, sotmesos com en tantes altres coses a lleis estatals, com la Llei de Monts, que tracta per igual les alzines de les deveses d’Extremadura que les dels boscos de per aquí, sembla mal de fer poder atacar les situacions que degeneren en problema.

Perquè, com considerar que s’ha realitzat una poda excessiva del Quercus ilex a partir de l’articulat de la Llei de Monts esmentada? Si ens fixam en l’article 67, únic que, al meu entès per aquesta Llei , li podria, potser, ser aplicable, :  c) La quema, arranque o inutilización de ejemplares arbóreos de especies forestales, salvo casos excepcionales autorizados o de intervención administrativa, justificados por razones de gestión del monte.

Quan podem considerar que una poda excessiva significa una inutilizaciónde l’arbre? Quan ha quedat sense cap cimal per mor d’una poda dràstica, mutiladora a partir d’un metre trenta de la seva base, o més? Entenent que per baix d’una certa mida ho hauríem de considerar tala? Quina mida?


Al meu parer les podes d’alzines, així com la tala d’alzines mortes, haurien d’estar sotmeses a una regulació normativa i per tant a una inspecció tècnica forestal que n’avaluï l’autorització i seguiment, tasques que no podem resoldre, per dependre d’instàncies polítiques i tècniques sovint allunyades de la realitat del camp i fora del nostre abast, per tant, em centraré en la percepció personal, opinió, quan als efectes d’aquesta pràctica.

Com sempre cada lloc concret d’actuació, les seves característiques, ens ha d’indicar quin haurà de ser l’acció concreta d’actuació, valga la redundància.

Ens podem trobar amb un alzinar de classes diametrals modestes i amb moltes tanyades, llavors una vegada aplicada una intervenció pròpiament de tala pel que fa a una selecció acurada d’aclariment de tanyades o peus que consideram “sobrants”, en termes silvícoles (la natura sovint té interessos diferents dels nostres i que tenen a veure més amb la pervivència i desenvolupament de l’ecosistema en general), que ja ens permet un aprofitament de llenya, es pot passar a una poda de branques baixes, preferentment mortes, dels peus que deixam, amb la intenció de dotar-lo d’una forma d’arbre ideal per als nostres objectius. Troncs drets, aclariment baix les capçades, desenvolupament més ràpid, producció d’aglans...

O ens podem trobar amb un alzinar madur, de diàmetres notables, alzines de grans cimals, gairebé sempre amb forma arrodonida. La poda d’aquests exemplars, al meu entendre ja és molt més delicada, en primer lloc per l’amplada del tall que pot arribar a ser molt important i mal de cicatritzar. Personalment restringiria la tala de branques i cimals als morts i als que clarament estan molt tombats o, al nostre parer, perjudiquen l’estructura, l’equilibri que entenem normal de l’arbre. Ja he dit que la natura no “pensa” com nosaltres i potser una estructura més caòtica li va millor... i sovint té raó.


La poda de cimals de certa entitat, al meu parer han d’estar justificats per raons diferents a les de producció de llenya, sigui per ús propi o comercial. S’ha d’entendre el necessari control de la invasió de les branques o cimals d’alzina sobre parcel·les destinades a conreu, que estrenyen o dificulten el trànsit de camins, sobre parets, reixes, construccions, vivendes... etc.

Allà on estigui justificada la poda d’alzines, és important que el tall sigui net, proper, però no massa, al tronc i s’ha de tapar la ferida amb algun producte de màstic, que protegeixi la ferida contra l’entrada d’agents patògens, especialment fongs i dificultar la dispersió de l’olor de la ferida que pot atreure perforadors i altres actors que s’aprofitin de la nova situació.

Probablement hi ha molt més a parlar al respecte, però ara no em vull estendre més, crec haver deixat certes fites clares. Gràcies.

Alaró a 25 de gener de 2014.

Joan Vicenç Lillo i Colomar. 

3 comentaris:

Adam ha dit...

I perque les poden les alzines?
Adam Macià.

Joan Vicenç ha dit...

Per llenya, bàsicament.

jd ha dit...

Doncs sí. Si cal fer bullir l'olla caldrà fer-ho de forma sostenible o acabarem menjant pedres...