dimarts, 8 de desembre de 2009

Aglans dolços torrats

Una "delicada-menjua"

L’aglà dolç prové de l’Alzina de gla dolça (Quercus ilex subs. rotundifolia = Q.iIlex ballota). Els exemplars presents a Mallorca provenen de conreu o empelt sobre la espècie d’aglà agre Q. ilex subsp. ilex. En Joan Vicenç ja va explicar molt bé les diferències entre alzines que fan aglans dolços i agres, és per això que no m’hi extenc més: Explorar l'alzinar


D’alzines n’hi ha de dolces i n’hi ha que “dolcegen”, és a dir, que no són ben bé agres ni tampoc són dolces del tot, però que els paladars més “enrajolats” les toleren bastant bé. Aquestes darreres les he sentit anomenar de la Campaneta. Una altra casta d’aglans dolços són les Castanyeres, anomenades així per la gran mida a la que arriben els seus aglans.

L’alzina d’allà on jo he agafat aquests és ja molt vella però si un s’hi fixa, encara pot veure on comença l’empelt que és d’allà on parteixen els cimals. N’he arreplegat un cul de bossa i ja davall l’arbre menja que te menja i en arribar a ca nostra he trobat caliu a punt i m’he hagut d’espassar les ganes i n’he torrat quatre o cinc. Crus m’agraden molt però torrats han estat mel.


Rafel Mas, Búger 8 de desembre de 2009

3 comentaris:

Gemma ha dit...

La veritat és que vists així, torradets,fan mengera.
Els haurem de tastar...

adam ha dit...

No sabia que eren bons per menjar fins que un home m'ho va dir. Però encara no els he provat.
Ho hauré de fer.

Adam de
Manlleu.

Rafel Mas ha dit...

Hola Adam,
encara hi ets a temps de trobar-ne
Aprofita!
Salut!