Els tarongers dels horts vells

Els arbres d’Alaró
Els tarongers (Citrus sp.)

Un brotet de taronger;

fermat amb un floquet negre;

amor, encara que no us veja

no deix de voler-vos bé.

Em faria enveja la persona que tingués, el treball i la capacitat d’estudiar els horts vells d’Alaró o d’altres pobles. Quina riquesa cultural i botànica s’hi amaga! Digau-me sinó on trobareu taronges de sang, mandarines mallorquines o imperials d’aigua mel? Per només parlar dels tarongers. Deixant de banda que no som cap especialista en cítrics ni altres fruiters, he trobat molt difícil, i en certs casos impossible, trobar referències suficients sobre les varietats antigues de tarongers que encara podem trobar als nostres horts més vells. Pel que he pogut comprovar, però, existeix una llarga informació de les taronges que hi ha als mercats i vull creure que el grau important de comercialització d’aquestes que es dona a bona part dels nostres països, ha hagut de generar una font important d’investigació.

Qui toca la terra amb les mans sap que durant molts anys no ha estat possible comprar peus de taronger mandarí, del que sempre hem conegut per aquí, de les que tenen pinyol. Simplement havíem de descobrir per nosaltres mateixos que el govern n’havia prohibit la venda per mor de raons difuses vinculades a la prevenció de malalties per els altres tarongers comercials. Com sol passar, les decisions que afecten a l’engròs, solen perjudicar les coses petites. El raonament comercial de la industria de la taronja és molt simple: si a Alemanya els agrada el gust d’una determinada taronjada cal “fabricar” taronges amb aquell gust. No és que els alemanys, o els danesos hagin de fer taronjades amb el gust de les taronges d’aquí, sinó que nosaltres que som els qui en venem, n’hem d’aconseguir “inventar” amb el mateix gust de la taronjada “química” que els agrada allà. És així de simple. Si per el camí han de morir les varietats antigues, algunes d’elles molt localitzades, doncs no passa res, desapareixen i ja està. És el que sòl passar amb tantes fruites i amb tants altres productes de l’hort o de la fruita.

Però cal resistir-se. Cal investigar les varietats que encara resten als nostres horts més vells i cal salvar-les. Amb aquesta feina no sols preservaríem races molt antigues elaborades amb criteris culturals de forma i sabor de molta qualitat, sinó que mantindríem una informació genètica construïda amb l’experiència que l’arbre ha incorporat durant molts d’anys d’exposició al clima i al atacs i malalties patides. I també i encara que sembli poca cosa, significaria una mostra de respecte a les persones que durant segles empeltaren i cuidaren aquestes races i varietats nostres perquè arribessin als nostres dies. En tot cas recordaau que l'abril i el maig és bon temps per provar empelts d'escudents que ens poden servir per recuperar certes races quasi perdudes.

Les taronges de la nostra terra varen venir amb els àrabs. El seu hàbitat original cal cercar-lo a les regions sud-orientals d’Àsia, en concret de la zona sud-est de la Xina i l’arxipèlag de Malàcia. Existeix diversitat de criteris a l’hora d’establir el nombre d’espècies en que està compost el gènere, n’hi ha que parlen de 16 espècies i gran nombre de varietats i n’hi ha que consideren que moltes varietats es poden considerar espècies i que aquestes serien unes 162.

Les taronges agres són molt bones per a fer confitura.
El pare Bonafé a la seva Flora de Mallorca, diu que “les fulles i les flors dels tarongers,

sobretot les dels tarongers agres, són antiespasmòdics, estomacals, tòniques, febrífugues, calmants i hipnòtiques. S’empren contra les malalties nervioses i convulsives com la histèria, palpitacions del cor, epilèpsia. Dos grams de fulles o de flors per tassa d’aigua en infusió. La pell de les taronges serveix per aromatitzar licors. És una fruita molt recomanada pels metges.”

En grans grups la taronja dolça es divideix en Citrus sinensis (taronges dolces), Citrus clementina (mandarines) i Citrus unshiu (satsumes).

De les varietats de la taronja dolça en tenim moltes:

Grup Navel que té l’origen en el descobri- ment a Bahía

(Brasil), a meitat del segle XIX d’una taronja dolça, sucosa, guapa i sense llavors. Va ser portada a Califòrnia on es convertí en la reina comercial de les taronges, la varietat coneguda com a Navel Washington. D’aquest varietat són la Bahianinha, Lane Laten, Leng, Navel, Navelate, Navelina, Newhall, Ricalate i Washington o Bahia.

Grup blanques: Molt interessants per a fer sucs. Ambersweet, Hamlin, Pera, Salustiana, Jaffa o Shamouti, Valencia Late...

Grup sang (Sanguina o Sanguigna): Que sintetitzen pigments rojos (antocianines) a la polpa i a vegades a la pell. Aquest procés es produeix si es donen baixes temperatures nocturnes, i els fruits no adquireixen la tonalitat vermellosa fins la tardor o l’hivern. El suc té un sabor especial que molta gent adulta deu recordar, perquè era habitual ajudar a restablir les defenses dels infants que patien el grip amb el suc vermell d’aquestes taronges. Doble Fina, Maltaise, Moro, Sanguinelli. Aquestes varietats només es cultiven a la regió mediterrània.

Grup Sucrenyes: Són varietats amb menor acidesa i lleugerament insípides. Actualment són poc cultivades i no aptes per a la industria. Succari, Sucrenya, Lina, Vaniglia.

Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, del taronger mandariner, dit també taronger xinès, pel fet d’esser originari de la Xina, n’hi ha diverses espècies : mandariners comuns o de pinyol (Citrus deliciosa), clementiners (Citrus clementina), satsuma (Citrus unshiu) i altres varietats que n’inclouen d’híbrides. Les principals varietats de mandariner cultivades a l’Illa són les clementines (66%), de conreu recent, seguides de les comunes (12%) i altres com l’oroval, la nova i la satsuma.

De la seva composició nutritiva, destaca el seu escàs valor energètic, gràcies al seu elevat contingut en aigua i a la seva riquesa en vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el magnesi i el calci. Conté quantitats apreciables de beta carotè, responsable del seu color típic i conegut per les seves propietats antioxidants; a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric, aquest darrer potencia l’acció de la vitamina C. La quantitat de fibra és apreciable i aquesta es troba sobre tot a la part blanca entre la polpa i la clovella, per això el seu consum afavoreix el trànsit intestinal.

La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls rojos i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. La provitamina A o beta carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme a mesura que aquest ho necessita. Aquest vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per el bon funcionament del sistema immunològic. L’àcid fòlic intervé a la producció de glòbuls rojos i blancs, a la síntesi material genètic i la formació d’anticossos del sistema immunològic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en el equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de intestí, nirvis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i té un suau efecte laxant. Els àcids màlic i cítric posseeixen una acció desinfectant i alcalinitzen l’orina.

Una recepta de pastisseria: Torta imperial amb taronges.

Ingredients:

1 tableta de xocolata.
100 gr. de mantega.
2 tasses de sucre.
6 ous.
3 tasses de farina.
1 tassa de suc de taronja.
50 gr. de ratlladura de taronja.
Vainilla.

Instruccions: Bateu la mantega amb el sucre fins que estigui cremosa, afegiu-li els rovells dels ous una a una i batent sense parar. A continuació, incorpori poc a poc la farina junt amb el suc de taronja. Agregau la ratlladura de taronja i la vainilla.
Muntau els blancs d’ou a punt de neu i incorporau-les mesclant-les de manera que continuïn muntades. Per acabar, rallau la xocolata i afegiu-la a la mescla amb una paleta de fusta perquè la xocolata se mescli bé.
Engreixau i enfarinau un motlle i abocau la mescla. Poseu-lo al forn a 350º durant 1 hora aproximadament, o fins que en ficar un palet aquest surti sense restes de pastís. Retirau el motlle i deixau refredar en una reixeta. Per a la presentació es pot espolsar amb sucre amb pols o banyar-la amb una cobertura de xocolata. Bon profit!

Per acabar recordar-vos que el suc de taronja combinat amb cava o licor es coneix popularment com "aigua de València", és recomanable a les festes amb molta gent i ganes de riure. I encara vull recomanar també, la costum de posar qualque clovella de mandarina sobre el caliu del braser o de l’estufa. Deixa una olor dolça a pastisseria que no aconsegueix cap perfum artificial. De la fusta del taronger i de la rondalla de les tres taronges, potser en parlarem un altra dia.
Salut.

Alaró a 27 de febrer de 2006

Aplecs sobre els tarongers

Joan Vicenç Lillo i Colomar

· Els Arbres d’Alaró ·
~