 |
| Fraxinus ornus |
Aquest freixe de fulla gran,
encerclat de matolls de boix i grèvol,
fa quaranta anys era un plançó
emmurriat, sense ombra.
Sota una branca que jugava amb el vent,
llançàvem minuts escadussers
d’una tarda de llavis delejants
quan encara no havíem après
a assaborir la fruita de l’amor.
Aquest freixe ha menjat primaveres,
ha comptat les estrelles de l’hivern
i ha begut la claror clandestina de la lluna.
Aquest freixe és ara
una mà invisible sobre el meu front.
...
Joan Mercader i Sunyer
(Tortellà - Olot, 1932 - 22 setembre 2025)
 |
| Fraxinus angustifolia |
Un rossinyol
a la branca del freixe:
canta el silenci al bell cor de la nit.
Les pedres s’esquerden
i les ombres s’allarguen sobre el món.
(...)
Poema VI, del llibre “Esquerda”
Rosa Font i Massot
(Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 març 1957)
 |
| Freixe de Freixeneda |
Cançó de bressol
La mallerenga blava
repinta el freixe nu,
i la cua llarga
es gronxa per ningú;
als camps la fredeluga
no troba el fred tan dur
ni tan tristes les albes
si el vent bufa per tu.
Dos pits-roigs es barallen
damunt el roig d'un camp
mentre els crema la posta
amb el seu foc d'aram;
uns tallarols s'ho miren
des de l'esbarzeram
i hi piquen el que troben
per portar-te'n un gram.
La cuereta d'aigua
grogueja als rierols
i els mosquiters s'ajoquen
per somiar tots sols.
A tenebra florida,
xibeques i mussols
et duen, per joguina,
els millors ratinyols.
Celdoni Fonoll
(Calaf, 1944)
 |
| Freixe de Sant Lleïr |
S’obre en el cel
i en surt la mel
que fa l’abella.
i a dins l’arrel,
i al brot més tendre,
s’afanya a créixer,
un fil de vida,
que diu el freixe
pren bé la mida,
viure és renéixer
a cada dia.
 |
| Freixe monumental Masia Gurdem, Abella de la Conca, Pallars Jussà |
amb kimonos taronges,
i, vestides com algues, les nenes
feien rotllana…
Un parell de vailets mig suats
pretenien furtar tarongines
i enfilats a la tulia més alta
un cop dalt no sabien baixar,
perquè fent tres xiulets a la colla
deixarien de ser sois sospita
i amb la vara de freixe el gran iaio
i amb la vara de freixe el gran iaio
els faria miquetes el cul.
Tot el clan es reunia amb antorxes
al voltant de la taula parada
quan el vespre no es feia pregar,
al jardí, amb el brunz de les noies,
les rialles dels descamisats
i la mare matrona afaltant
la carona del nen poca-solta
d'un bolet, car no es menja amb les
mans.
El jardí i el sorral s'acollien
l'un a l'altre al racó, com amants
que apartant-se del gruix de la festa
s'arrebossen sota el taronger.
I és llavors que els pillards deixen
l'arbre
i trepitgen la sorra, que a onades
s'abraçava a recer amb unes flors,
i amb farcells de taronges amargues
enllesteixen parant atenció
al sopar i a la gresca: s'escapen
fent tres bots sobre el mur.
Al banquet,
un renec surt de sota un bigoti,
la platxèria s'atura i tres mansos
s'escarrassen a córrer enfurits
cap a la tàpia, tot quisqui
deixa el plat, i la matrona
comença a fer escarafalls.
El menut de la carona
aprofita i fica els dits
a la pasta de cigrons;
hi ha qul no perd els detalls.
 |
| Freixe de Freixeneda |
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira s'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
.............
Josep Carner i Puig-Oriol
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel·les, 4 juny 1970)
Entrades
