Entre el 70 i el 90 per cent del bosc de ribera de Sebes està greument malalt. Arbres de grans dimensions ja han mort. La causa és l'augment permanent del nivell de l'aigua del pantà de Flix
Molts dels arbres del bosc de ribera de la reserva natural, àlbers, verns, salzes i els darrers oms autòctons del tram català de l'Ebre, han perdut les seves fulles, estan secs o han mort. El procés es començà a detectar l'any passat però s'ha accelerat enguany i ha provocat la inquietud creixent de la direcció de la reserva natural, un espai situat aigües amunt de la presa i inclòs a la xarxa d'espais naturals protegits a nivell europeu.
Els tècnics de la reserva han realitzat diversos estudis sobre l'estat de la vegetació, i fins a Flix s'han desplaçat en els últims mesos experts del Departament de Medi Ambient i de diversos parcs naturals catalans per trobar la causa de la malaltia.
S'ha analitzat la hipotètica presència de contaminants a l'aigua i als sòls, però diversos indicis apuntaven en una altra direcció. Les zones de pastura dels cavalls de la Camarga estan inundades quasi de forma permanent, i s'ha detectat la proliferació d'una planta, la corretjola, que necessita sòls humits de forma constant.
Arrels asfixiades per l'aigua
Finalment, els tècnics van atribuir el procés de mortaldat a l'augment permanent en els últims anys del nivell de l'aigua del pantà de Flix, un sistema gestionat per Endesa que es troba constantment al límit de la seva capacitat. Avui, més del 90 per cent de tota de la reserva natural està sota les aigües de l'embassament, segons afirmen els tècnics de l'espai.
Els arbres de ribera posseeixen arrels molt superficials i estan acostumats a períodes d'inundació al llarg de l'any, però no estan fets a una inundació pràcticament permanent. Per això les arrels dels arbres, alguns centenaris i de grans dimensions, pateixen asfíxia radicular. A aquest procés, considerat el principal causant de la mortaldat, cal afegir la perjudicial arribada de sediments salins que han estat arrossegats com conseqüència, precisament, de l'augment de la cota de l'embassament.
La direcció de la reserva natural ha alertat d'aquests fets les administracions competents, en un intent de frenar el desastre ambiental. Ahir, els responsables de l'espai rebien una primera bona notícia. El comissari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafael Romeo, ha convocat una reunió per al proper 12 de novembre entre les administracions competents i Endesa per afrontar la situació. La convocatòria és fruit de la visita que Romeo realitzà ahir de forma improvisada a l'espai natural tot aprofitant la inauguració de les obres de restauració del meandre de Flix.
La reserva natural de fauna salvatge de Sebes té una superfície de 100 hectàrees. El bosc de ribera centenari ocupa una àrea aproximada de 15 hectàrees i es va començar a gestar abans de la construcció de la presa de Flix, a finals dels anys 40 del segle XX .
L'existència de la presa, amb tot, afavorí l'acumulació de sediments al marge esquerre del riu i generà la zona d'aiguamolls avui existent.
Molts dels arbres del bosc de ribera de la reserva natural, àlbers, verns, salzes i els darrers oms autòctons del tram català de l'Ebre, han perdut les seves fulles, estan secs o han mort. El procés es començà a detectar l'any passat però s'ha accelerat enguany i ha provocat la inquietud creixent de la direcció de la reserva natural, un espai situat aigües amunt de la presa i inclòs a la xarxa d'espais naturals protegits a nivell europeu.
Els tècnics de la reserva han realitzat diversos estudis sobre l'estat de la vegetació, i fins a Flix s'han desplaçat en els últims mesos experts del Departament de Medi Ambient i de diversos parcs naturals catalans per trobar la causa de la malaltia.
S'ha analitzat la hipotètica presència de contaminants a l'aigua i als sòls, però diversos indicis apuntaven en una altra direcció. Les zones de pastura dels cavalls de la Camarga estan inundades quasi de forma permanent, i s'ha detectat la proliferació d'una planta, la corretjola, que necessita sòls humits de forma constant.
Arrels asfixiades per l'aigua
Finalment, els tècnics van atribuir el procés de mortaldat a l'augment permanent en els últims anys del nivell de l'aigua del pantà de Flix, un sistema gestionat per Endesa que es troba constantment al límit de la seva capacitat. Avui, més del 90 per cent de tota de la reserva natural està sota les aigües de l'embassament, segons afirmen els tècnics de l'espai.
Els arbres de ribera posseeixen arrels molt superficials i estan acostumats a períodes d'inundació al llarg de l'any, però no estan fets a una inundació pràcticament permanent. Per això les arrels dels arbres, alguns centenaris i de grans dimensions, pateixen asfíxia radicular. A aquest procés, considerat el principal causant de la mortaldat, cal afegir la perjudicial arribada de sediments salins que han estat arrossegats com conseqüència, precisament, de l'augment de la cota de l'embassament.
La direcció de la reserva natural ha alertat d'aquests fets les administracions competents, en un intent de frenar el desastre ambiental. Ahir, els responsables de l'espai rebien una primera bona notícia. El comissari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafael Romeo, ha convocat una reunió per al proper 12 de novembre entre les administracions competents i Endesa per afrontar la situació. La convocatòria és fruit de la visita que Romeo realitzà ahir de forma improvisada a l'espai natural tot aprofitant la inauguració de les obres de restauració del meandre de Flix.
La reserva natural de fauna salvatge de Sebes té una superfície de 100 hectàrees. El bosc de ribera centenari ocupa una àrea aproximada de 15 hectàrees i es va començar a gestar abans de la construcció de la presa de Flix, a finals dels anys 40 del segle XX .
L'existència de la presa, amb tot, afavorí l'acumulació de sediments al marge esquerre del riu i generà la zona d'aiguamolls avui existent.
A.Caralt
Diari de l'Ebre
· Noticia publicada a Diari de l'Ebre el 23.10.2007·
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada