La fusta morta dels arbres dins d’un bosc

Biodiversitat, Ecologia Forestal
La fusta morta al bosc ajuda la biodiversitat i només cal actuar sobre la que genera risc d’incendi

Hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. Foto: Lluís Comas.

La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues o ventades?  

"La fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat."

El nou projecte europeu BioAgora, del que el CREAF n’és un dels socis principals, ha activat el nou Servei Científic per la Biodiversitat per aquest tema, un servei on es demana a la comunitat científica una síntesis ràpida del coneixement existent sobre un tema per assessorar la presa d’acions a nivell europeu. El resultat ha estat l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), en el que conclouen que la fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat. L’estudi argumenta que, si bé la fusta morta pot representar una part del combustible disponible per cremar durant un incendi forestal, és una fusta poc inflamable que no necessàriament incrementa el risc d’incendis forestal. Pel que fa als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície.

 “A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, caldrà avaluar la possibilitat d’extreure aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos més grans, que són els més valuosos des d’un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d’incendi”
Josep Maria Espelta, participant en l’informe i investigador del CREAF.

L’informe on el CREAF ha participat, i que  ha comptat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable i que crema lentament i que és clau per tenir boscos sans, de la fusta morta fina, branques i branquillons, poc rellevants per a la biodiversitat i que sí que podria tenir un paper més rellevant en la ignició i propagació d’incendis.

El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals. Foto: Lluís Comas.

Recuperar els processos naturals com el foc

"Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d'incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat."

L’informe fa una sèrie de recomanacions adaptades a diferents escenaris. Per exemple, en àrees amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses  fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal. El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals.

 “Que el foc ajudi a la vida pot semblar una contradicció, però quan es realitza en condicions no extremes de meteorologia, humitat del sòl i de combustible, la fusta morta més gruixuda en surt il·lesa i la part cremada és fins i tot positiva, ja que molts organismes depenen d’aquesta fusta morta cremada”
Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’informe.

Un altre escenari es donaria quan hi ha grans superfície de boscos afectats per pertorbacions (tempestes de vent, plagues o nevades humides), a on de forma extraordinària i per raons sanitàries, d’ús públic o per a reduir el risc d’incendis, sigui  necessari actuar sobre la fusta morta, conclou Eduard Plana, investigador del CTFC i revisor de l’informe.
Protectora del bosc mediterrani
Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per mantenir part de la fusta morta al bosc per a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, d’altra banda, perquè aporta humitat al sòl, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua.

Mantenir part de la fusta morta al bosc ajuda a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Foto: Lluís Comas.

"La poca quantitat de fusta morta de grans dimensions als boscos mediterranis fa que no es pugui considerar un factor de risc d'incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat."
El bosc mediterrani és un dels més propensos al risc d’incendi. A l’hora té una història llarga de gestió forestal intensa que ha fet que avui en dia hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions el que fa que no es pugui considerar un factor de risc d’incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat. De fet, l’informe esmenta que els risc més important d’incendi dels boscos mediterranis l’està provocant l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la nostra massa forestal provocada per la disminució de la gestió forestal i la silvopastura durant molts anys.
“Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Fenòmens que poden fer augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima”, recalca Josep Maria Espelta.
Decisions basades en la ciència
Aquest informe neix de la confluència entre el projecte Bioagora i el Knowledge Centre for Biodiversity (KCBD) per millorar el coneixement, facilitar el seu intercanvi i fomentar el diàleg polític i la presa de decisions de la UE sobre biodiversitat. El CREAF, com a membre d’aquest projecte europeu, i juntament amb el CTFC com a coordinadors científics de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, estan fent una aposta decisiva per participar en aquests serveis d’assessorament que s’estan pilotant a nivell europeu i poder traslladar així aquesta manera de treballar a Catalunya.

Els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície. Foto: Lluís Comas.

“Aquesta informació, com d’altres que s’estan generant en el marc de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ens ha de permetre prendre les millors decisions a l’hora de planificar i gestionar els boscos de Catalunya, mirant de fer compatibles els diversos objectius que ha de complir el Departament: la protecció i foment de la biodiversitat, l’aprofitament sostenible dels recursos i la prevenció dels incendis forestals. No és fàcil però amb el millor coneixement disponible i el diàleg entre els diferents actors és possible aconseguir-ho”, afegeix Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals  i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Anna Ramon
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 23 juny 2023