Adaptar conreus i boscos al canvi climàtic

Canvi global, Ecologia Forestal
Mesures per adaptar els conreus i els boscos al canvi climàtic, el projecte ECOFARMERS

 

Perfil d’un dels tecnosols estudiats a Mont-Ral 25 anys després de ser establerts el 1998. Foto: Xavier Domene.   

El clima mediterrani està canviant a un ritme accelerat, les sequeres són més llargues i severes, hi ha menys disponibilitat d’aigua i augmenta la freqüència d’esdeveniments extrems, com els incendis. A això se li suma l’abandonament rural, que ha eliminat les petites àrees de conreus i pastures, ara poblades per boscos. En aquest context, el projecte ECOFARMERS, coordinat per Xavier Domene, investigador del CREAF i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i Jordi Sierra, investigador de la Universitat de Barcelona, avalua diverses tècniques i productes capdavanters per adaptar la gestió de les activitats agrícoles i forestals a aquesta nova situació.
En concret, el projecte compara parcel·les agroforestals que gestionen el terreny de manera convencional, enfront de zones que apliquen fórmules més innovadores i que tenen en comú la regeneració del sòl. El motiu és que “un sòl fèrtil i sa és capaç d’emmagatzemar més carboni, retenir més aigua, contenir més biodiversitat i augmentar la productivitat agrícola o forestal. Tot això contribueix a augmentar la resiliència climàtica”, explica Domene. Entre les parcel·les seleccionades com a innovadores hi ha les que utilitzen fertilitzants elaborats a partir de residus orgànics, unes altres que han reduït el llaurat o que duen a terme aclarida de vegetació en els boscos. Per a dur a terme els experiments s’han establert set escenaris localitzats en diversos llocs de Catalunya: quatre agrícoles, dos forestals i un al terreny d’una mina abandonada. Els beneficis i riscos de cada ‘recepta’ es mesuren sobre la base de cinc serveis ecosistèmics. Així, es calcula si les pràctiques estan ajudant a segrestar carboni en el sòl, a produir més aliments, a disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a mantenir els nutrients en la terra i augmentar la biodiversitat. 

Mesures de les emissions de gasos d’efecte hivernacles post-llaurada en parcel·les de conreus esmenades amb fangs des de 1997 a l’IRTA Mas Badia (Tallada d’Empordà).

“Una de les coses més rellevants del projecte és que són experiments a llarg termini. Avaluem les parcel·les en un rang des dels 7 anys fins a 100 anys depenent de la parcel·la. Això garanteix que els efectes que observem siguin fiables”
Xavier Domene, investigador del CREAF i un dels coordinadors del projecte.

L’objectiu és que els resultats ajudin a la pagesia i propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos.
ECOFARMERS va començar al 2021, ho coordinen el CREAF i la Universitat de Barcelona, ho finança el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i compta amb la participació de diversos centres de recerca com la Universitat de Girona, la Universitat d’Antwerp i el museu Senckenberg Gesellschaft für Naturforschung. L’IRTA, la Universitat de Lleida i el CTFC, també hi col·laboren i han cedit al projecte algunes de les seves parcel·les d’experimentació.

Receptes per a millorar la gestió agrícola i forestal

"L’objectiu és ajudar a la pagesia i als propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos"

En el cas dels camps agrícoles, l’equip avalua els efectes beneficiosos d’utilitzar fertilitzants basats en biochar, un carbó vegetal que alenteix l’alliberament dels nutrients; i aquells basats estruvita, un subproducte de les plantes de tractament d’aigües residuals o purins. Un altre dels punts que s’estudien són els efectes de reduir el llaurat i les rotacions de conreus, accions que, segons Domene, “contribueixen fortament a augmentar el segrest de carboni, preservar l’estructura del terreny, reduir l’erosió i aprofitar millor l’aigua en èpoques de sequera”.

Perfils de sòl per a l’estudi dels estocs de carboni de l’experiment del CTFC a Llobera, amb tractaments d’aclarida i crema prescrita aplicats el 2016. Foto: Xavier Domene.

 

Els investigadors també valoren l’impacte de l’abandonament rural. En concret, observen com han canviat les comunitats de microorganismes i fauna del sòl, la vegetació o els estocs de carboni. A més, també proven algunes mesures per a millorar la gestió forestal. Un exemple és l’aclarida forestal en aquelles àrees on hi ha gran quantitat d’arbustos i arbres. D’acord amb Domene, disminuir la densitat de peus o el sotabosc redueix la competència de la vegetació per l’aigua i, per tant, contribueix a mantenir la producció en èpoques de sequera”, explica Domene. No obstant això, l’equip alerta que també podria tenir efectes negatius en altres serveis, com la biodiversitat edàfica, “precisament estem investigant aquest balanç benefici-risc”. 

 

Individus de diferents espècies de mesofauna extrets de mostres de sòls forestals. Foto: Xavier Domene.

Restauració de mines

Un altre dels escenaris que han posat en marxa és la rehabilitació de sòls degradats per mineria a cel obert per a què tornin a funcionar com a boscos. Allà investiguen l’ús dels tecnosols o sòls construïts «a la carta». Per a crear aquests tecnosols, s’apliquen diferents materials orgànics que milloren la salut del sòl i que es coneixen com a esmenes orgàniques. Per exemple, com a esmena poden utilitzar-se fangs de depuradora, “s’ha demostrat que els fangs afavoreixen el segrest de carboni i la quantitat de nutrients en la capa superficial del sòl”, apunta Domene. Però també poden tenir efectes negatius, ja que contenen metalls pesants i microplàstics que s’acumulen en el terreny i el contaminen.
“Amb els resultats volem contribuir a millorar la presa de decisions de les polítiques agrícoles, forestals i de restauració de sòls en diversos contexts”, finalitza Domene.

Angela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 15 juny 2023