Embrancats al baobab

Baobabs

Baobab. Madagascar
Foto de Rodolphe Toots

Tant tu com jo el nom i no l'arbre

Quin és

el color

que m'abrusa?

La verdor

del blat

tendre,

ara que el

sol hi bat.

-A mi

la blancor

d'aquell ànec

i el groc

de petxina.

-L'arbre que

besaria?

El baobab.

-Jo?

L'icac.

-Tant tu com

jo el nom

i no l'arbre.

-El meu bes,

aleshores,

el daria

al beç.

-O a la

Margarida!

Banyarriquer,

quin any vas néixer?

-L'any mil nou

cents cinc,

el quinze d'octubre.

La ciutat

era un fangar,

però encara

hi havia berlines,

t'imagines?

Joan Llacuna i Carbonell

(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Baobab. Namíbia
Foto de lousoulei

Vol de nit

A la memòria d’Antoine de Saint-Exupéry

“Antoine et Consuelo”
es llegia
en el teu braçalet d’argent
trobat al mar.
t’esvaïres pel cel, deixant l’escorça,
talment el nen de cabells d’or
que dibuixares.
Et plaïa la nit
i, amb fràgils aeroplans, furgar la fosca,
lluitant pels estimballs de la guerra i la tempesta.
Et plaïa la nit
i el vol ran les estrelles
i els miratges de l’areny
i el punyent perfum de
la innocència.
Planant damunt la mar,
la veu del Petit Príncep et digué:
“Vine.”
I tu el seguires,
cercant el meteorit
de la saviesa.
Certes nits,
quan s’enllumenen les estrelles,
us veig embrancats al baobab,
mirant embadalits
la roda imparable de les postes
i vetllant alhora que el xai no es mengi mai la rosa.

Montserrat Carol
Pseudònim de Montserrat Crusells
(Esparreguera, 1929 - Barcelona, 2011)

Baobab. Mikumi, Tanzània
Foto de Matthias Kihr

La revolució permanent del llenguatge de la poesia amorosa. als trotskistes cansats

Com escriure, l'any 2007, poesia amorosa?

ara és el temps dens de l'amor.

i és que tothom ens estima amb moderació.

la teoria parla de la total absència de moviment.

el mercat ho diu: si parles d'amor,

parles de déu, o a la inversa.

Pogačar ho pensa: tot és déu = déu és no res.

un bombarder carregat de significat perillós.

però en algun racó d'aquest amor, quan l'esclafes contra la paret,

hi creix alguna cosa d'incondicional.

una reserva de rebre i donar.

i a dins un baobab per la capçada del qual puges al cel.

al final ho saps: l'única cosa pitjor que el feixisme

és el feixisme moderat.

Marko Pogačar

(Split (Croacia), 1984)

Traducció a cura d'Àngel Igelmo i Pau Sanchis

Un enorme Baobab a prop de la ciutat de Bagamoyo, Tanzània
Foto de Jason

Permanentna revolucija jezika ljubavne poezije. umornim trockistima

Kako, godine 2007, pisati ljubavni poeziju?
ovo je vrijeme gusto od ljubavi.

svi nas, naime, umjereno vole.
teorija govori o potpunom izostanku kretanja.

tržište kaže: ako govoriš o ljubavi,
govoriš o bogu, ili obrnuto.

Pogačar misli: sve je bog = bog je ništa.
bombarder prepun opasnog značenja.

ali negdje u kutku te ljubavi, kada je pritisneš uz zid,
izrasta nešto bezrezervno.

rezervat uzimanja i davanja.
i u njemu baobab čijom se krošnjom uspinješ k nebu.

na kraju znaš: jedina strašnija stvar od fašizma
je umjereni fašizam.

Marko Pogačar

Baobab. A la ciutat de Dakar, Senegal.
Foto de jim sandkvist

La nit Interior
*
És quan dormo
que hi veig clar
J.V.Foix

Pensar la nit que em pensa
faig,
sabent que l'existència
no és ben bé una propietat.

Adormint-me ja,
només queda ordenar els arbres
en filera,
col·locant a un cap
el bonsai del passat
-una arbocera-
que s'engrandeix
i jo m'esforç a fer minvant,
ubicant a l'altra punta
un somni,
                               un possible,
                                                            un futur,
                                                                                        un baobab.

És de nit,
satèl·lits,
quan jo em faig gran.
*
Emili Sánchez-Rubio
(Palma, 9 abril 1983)

Al voltant d'un baobab. Kissidougou, Faranah, Guinea
Foto de Jonathan D. Müller

La vaga del vell pollastre

Un matí el vell pollastre

ja no va voler cantar.

Les gallines, estranyades,

“què et passa?”, van preguntar.

-Vell pollastre, estàs afònic?

O potser t’has refredat?

Ai, ai, ai se’t veu lacònic.

No estàs pas enamorat?

-Com que avui no has cantat

ningú no s’ha despertat

i les vaques de l’estable

per munyir se’ns han quedat!

-Els garrins de la porquera

no fan res més que plorar

perquè amb la truja d’esquena

ja no han pogut mamar.

I llavors el vell pollastre

va respondre amb dignitat:

-Ja sóc vell i estic cansat

de cantar sense sentit.

A la gent ja no li agraden

cap dels meus quiquiriquis.

- He escaïnat a Alexandria

fins damunt d’un baobab.

I he de dir que no hi ha públic

més roí que el de ciutat!

-Dels matins de tot el món,

n’era jo l’emperador.

I ara mira quina cosa:

s’han comprat despertador!

Andreu Galan Martí

(Alboraia, 1980)

Baobab, Andavadoaka, Madagascar.
Foto de Sarah Perrin

Mossegades blanques en glaç sagnant

Tangents llepades de sol

et salen la pell molla,

sóc llaminera en esguard

de ferm bronze i setí nu.

Pupil·les atzabeja

fiten el meu desig

despullant pensaments

de murmuri albí somort.

Llavis envaïts

per timbres tebis

desperten el zel

en fluctuants ondulacions

baix el meu ventre

en alentida escomesa.

Retallem enquistats

dubtes sublimats,

vogim el ritme

molsut dels baobabs,

esgüellant en l'èter fluid

que reposa omplint-nos

l'espai de la batalla.

Mans vacil·lants tracen

llises mossegades blanques

en les cuixes circumfuses,

amants en dissolució

dels mòrbids fluxos

dissipant àtoms murmurats.

Embats humits llisquen

vers les goles de gel,

altra torn esberlades

en bocins de foc,

reflectint en els llençols

una història secreta

de dúctil cristall trencadís.

Fenedura que s'obre

- amatent esquinç sagnant

de dolçor robada -,

quan en la nit esfereïdora

estremirem escarabats

en ofegat brogit pervers.

Pulsacions sota l'epidermis

de les gemmes que penetren

vels opacs i transparents;

esgarrapem les parpelles,

oint udols banyats en negre.

Submarins de les nostres pells,

et regalo un bocí de la meva carn

oferta palpitant i sagnant encara.

Tu em deleixes en el ritual

llong de consagrar-la,

abans d'assaborir-la

en queixalades viscerals,

sàvies dosis de sal i pebre.

Mentre jo em dessagno i moro

extasiada en la bellesa

del ritu sacramental

dels nostres cossos

pentinant - fora tediosa nit -,

els rastres de cera inflamada.

Marta Coll

Un baobab gegant entre Dakar i Sanit-Louis, Senegal.
Foto de Jess

Els arbres de l'amor

En la llunyania, allà,

- senyalés amb al mà-

on la boira difumina

els únics 5 arbres

que no es poden esborrar

ni quan el cel plora.

Allà, on el salze, el primer,

no ha deixat de plorar,

amb les seves branques i fulles

que cauen per la força

de la tristesa que li dóna

vida per continuar plorant.

O allà, on el roure, el segon,

empès per la falta d'amor,

ha fet de la seva pell,

una cuirassa de plom

on parla amb la soledat

que l'acompanya ja fa tant anys.

O allà, on el faig, el tercer,

recorda tots aquells estius

que temptejava l'amor amb els dits

fins que s'esborraven com un fantasma,

el desamor de la joventut

en dèieu als boscos de faigs.

O allà, on la secuia, el quart,

porta tants anys enyorant

el seu primer amor,

que recorda tant bé i

tant orgullós n'està.

O allà, on el baobab, l'últim,

ha esperat any rere any,

fent de l'esperança la desesperança,

i deixant que les seves fulles

es panseixin, semblant mort

un arbre viu.

En quin dels 5 arbres et vols arrecerar

de les llàgrimes del cel?

Deixa'm continuar sota elles

que em fan sentir viu,

notar la fredor recorrent la meva pell,

la humitat en els meus dits,

Sentint els 5 desamors tots junts

en el lament del meu cor.

Enric Bisbe Gil

El baobab més gran del Senegal !!
Foto de Laeti... ღ

Serengueti mare

Nit a la sabana:

imatges o simfonies.

Núvols prenyats de llavor

sembren musica arreu.

En un llac de sons

cauen gotes de tambors i trons.

El xaman canta;

sons guturals a les cordes:

cor de granotes en zel.

El baobab balla argentat

sota l'astre ple de llum

(i fa ballar les branques).

Crits a la llunyania,

festeig i cants:

l'ofrena de sang a la vida.

Ocells de nit

sobrevolen l'espectacle

i el foc dels ulls del nouvingut

els il·lumina els ventres

blancs com la lluna,

a la que retornen

fidels de matinada.

Tot balla amb les estrelles

al ritme innat de l´herba

acariciada per vents

carregats d’història.

...i tu ballaves també,

descalça en un bassal,

embruixada de nit i musica;

ballaves com una flama

amb el teu fill en braços,

aixoplugat pel teu rostre.

"Quetzcoatl"

Baobab a la platja de Wimbe, Pemba, a Moçambic
Foto de Ton Rulkens

Baobab. Saadani, Tanzània
Foto de Gabi