Amb més densitat d’arbres la gent està més sana

“Els banys de bosc potencien
el sistema immunitari”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera. Dr. Qing Li

Dr. Qing Li, immunòleg, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal

Tinc 55 anys. Vaig néixer a la Xina i visc a Tòquio, on em vaig doctorar en medecina. Considero l’estrès el mal del món, segons l’OMS és l’epidèmia del segle XXI i jo visc per combatre’l. Investigo com el Soc budista

L’impacte del verd

Considerat el màxim expert en medicina forestal, porta amb ell la salut dels boscos. Ha demostrat que passar temps envoltats d’arbres ens beneficia de manera notòria i per això proclama la necessitat de tornar a la natura. Hi ha estudis que corroboren que a les províncies amb més densitat d’arbres la gent està més sana. Els banys de bosc, avui convertits en ciència, formen part del Programa de Salut Nacional del Japó, amb 62 boscos inclosos i guies terapeutes especialitzats en la matèria. A 'El poder del bosque' (Roca), recorre les seves investigacions i n’afegeix d’altres de diverses universitats. Al dr. Qing Li li agrada dinar al parc, envoltar-se de plantes i utilitza l’aromateràpia, conscient que el verd és sinònim de felicitat .

El Dr. Qing Li al lloc de naixement del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)

Passejar pel bosc ens cura?

Prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l’hormona de l’estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.

Quin resultat de les seves investigacions l’ha sorprès més?

El Shinrin-Yoku potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cèl·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.

Podem dir que prevé el càncer?

Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals amb l’ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.

En què han consistit els seus estudis?

El primer d’una sèrie d’estudis de banys de bosc el vaig fer a Iiyama i vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l’augment de la presència de proteïnes anticance­rígenes.

Gran bosc de cedres a Japó (foto proporcionada per Q. Li)

Quant dura l’efecte?

En tots els estudis el resultat després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies.

I si només hi passes un dia?

L’efecte és d’una setmana. Hem estudiat la ­relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de ­càncer.

I quina és la conclusió?

Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d’arbres.

Quan va començar a interessar-se pels banys de bosc?

Als anys vuitanta el govern del Japó, amoïnat pels alts índexs d’estrès de la població i per l’augment del karoshi, va decidir promoure el Shinrin-Yoku, terme que va inventar l’aleshores ministre d’Agricultura Tomohide Akiyama, però no hi havia cap dada científica.

Vostè ha estat l’encarregat d’investi­gar-ho.

Jo vaig néixer en un poble de la Xina i la meva infància va transcórrer jugant en un bosc, així que atresorava els seus efectes i la tradició popular dels seus beneficis, però també desconeixia el perquè.

Bany forestal en un bosc de xiprer japonès (foto subministrada per Q. Li)

I es va proposar esbrinar-ho.

Sí, després de doctorar-me al Japó me’n vaig anar a Stanford a estudiar Medicina del medi ambient i quan vaig tornar al Japó vaig crear la disciplina de Medicina Immunitària del Medi Ambient i el govern em va contractar perquè dirigís les investigacions sobre el Shinrin-Yoku.

Qualsevol bosc serveix?

Han de ser boscos amb una alta densitat d’arbres grans i vells.

Què tenen els arbres que donen aquest gran impuls al sistema immunitari?

El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l’estrès. Però l’aire de bosc, en concret, és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d’insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.

I segons la fitoncida els efectes varien?

Hi ha molt per investigar, però segons un estudi de la Universitat de Mie al Japó, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

Els banys de bosc poden ser una teràpia per a l’agressivitat?

Científics de la Universitat de Bristol van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la Mycobacteriumi van comprovar que potencia el sistema immunològic.

Un grup de dones gaudeixen del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)

Potser els presos haurien d’estar reclosos als boscos.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m’encantaria investigar-ho.

Hauríem de tenir a les ciutats zones de boscos a més de jardins?

Com més urbanització, més estrès. La Universitat de Michigan va fer un estudi per observar els efectes del bosc en la memòria i l’atenció, i va concloure que les persones podem retenir un 20% més després d’un passeig entre arbres que després d’un passeig per una ciutat.

Tot i això, cada vegada hi ha més gent a les ciutats.
Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge per al món.

Més arbres signifiquen més felicitat?

No són estudis meus, però segons investigadors de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, els efectes positius dels arbres sobre el benestar mental duren més que les injeccions de felicitat que ens aporta casar-nos o un augment de sou.

...

El que jo afirmo és que l’absència d’estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat.

Vostè recomana una manera de ser-hi, dins el bosc. No n’hi ha prou caminant-hi?

Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant; gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres. També recomano tancar els ulls, afinar el sentit de l’ oïda i l’olfacte i respirar fondo.

Ima Sanchís

· Article publicat a La Vanguardia el 05.05.2018

· Més informació :
· El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Editorial Roca
· Fer «banys de bosc» millora la salut, segons Qing Li
· An Interview with Forest Medicine and Shinrin Yoku
· Forest Medicine
· La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya
· L’estudi “Boscos sans per a una societat saludable”
· Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi pioner