Aquest savi genial

Jorge Wagensberg :

la més sorprenent de les notícies previsibles

Tenia necessitat d’entendre el món que m’envolta i vaig trobar un mestre únic.

Tot un personatge: artista, filòsof, científic…

La seva forma de resumir coneixement en aforismes, quan encara no existien les piulades del Twitter, era fascinant. Qualsevol reflexió d’ell m’alleugeria de la meva tensió intel·lectual, era com una medicina que curava la meva ignorància.

Part de la meva concepció de la realitat està en deute amb aquest savi genial.

Estava repassant temes d’avaluació de risc d’arbrat al saber la trista notícia. I no me’n puc estar de fer-vos arribar una petita mostra dels seus aforismes, extreta de “A màs cómo menos por qué ” (col·lecció Metatemas de Tusquets) :

• [193] Los árboles se caen en el bosque aunque no haya nadie delante para verlo.

• [299] El tronco de un árbol es todo lo esférico que se puede ser cuando una dirección domina sobre todas las demás: la verticalidad.

• [300] Un cilindro, abandonado a su propio peso, puede evitar el pandeo derivando hacia el cono o (y) enroscándose en torno de si mismo; o sea , más o menos, los árboles.

Freixe de Pennsilvània al Jardí Botànic Vell de Barcelona

Wagensberg deixa un llegat tan important que es fa difícil pensar que mori mai.

Aquest petit homenatge només pot acabar amb una de les seves brillants reflexions: “La muerte es la más sorprendente de todas las noticias previsibles”. 

 J.D.Fernàndez i Brusi

• Jorge Wagensberg en d’altres anotacions al bloc :
• De la frondositat dels arbres
• Llenya d’hivern