De la frondositat dels arbres

Els arbres : una extensa realitat

Sobre allò comú i allò divers.
Si la realitat té cert interès és perquè
en tot conjunt arbitrari de coses resulta
que no tot és comú ni tot és divers.

El món és intel·ligible perquè no hi pot haver
més arbres que branques

Del títol d’aquest text hom en queda convençut en poc més d’un centenar de paraules. La frase oscil·la entre dues afirmacions extremes: totes les branques ho són del mateix arbre (frondositat màxima) i totes les branques són d’arbres diferents (frondositat mínima). Apurem la metàfora, l’estructura de la intel·ligibilitat del món oscil·la entre els mateixos extrems: totes les branques són d’un mateix tronc (la intel·ligibilitat és màxima) i totes les branques són tronc elles mateixes (el món és inintel·ligible). O sigui, donada una realitat amb un nombre n d’objectes reals hi ha una gran quantitat de formes segons el qual aquella és intel·ligible i només una manera segons la qual no ho és. Aleshores, en absència d’ulterior informació, quan més extensa sigui una realitat, menys probable és que sigui inintel·ligible.

Jorge Wagensberg
El gozo intelectual, Tusquets editores, Barcelona 2007.

· Fotos: · [ Sirius 07 ] · [ jordi.martorell ] · [ SBA73 ] ·

·