Un testimoni viu de la Memòria històrica
Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de fer un estudi al voltant de la convivència d’un petit insecte i l’alzina de la guàrdia urbana de Lleida. Llavors vaig saber que l’alzina havia arribat a Lleida l’any 1940 de mans dels esclaus del franquisme sota la "Dirección General de Regiones Devastadas" procedent del Prepirineu lleidatà.Quan la setmana passada, just quan començaven les obres de la Guàrdia urbana, vaig sentir a la radio que a Lleida obligarien els constructors a substituir per uns altres els arbres morts com a conseqüència de les obres em vaig esgarrifar pensant: han signat la llicència per a matar la nostra alzina.
Puc semblar catastrofista però als fets em remeto: no fa gaire s’han desfet dels plàtans dels Camps Elisis, que podien tenir galeries, malalties i un munt d’enemics però que han suportat estoicament les ventades d’aquest hivern. En cap país d’ Europa se’ls acudiria matar un arbre de l’edat dels plàtans dels Camps Elisis: farien mans i mànigues per a que sobrevisquessin.Arribada una edat, els arbres ja no són només arbres, són patrimoni natural dels pobles i en el nostre cas és, a més, un testimoni viu de la Memòria històrica de la que tant se’n parla darrerament.
Faig una crida al consistori de Lleida perquè faci el possible, i l’impossible per què aquest monument viu de la ciutat no mori, ja van morir prou esclaus en el seu viatge cap a Lleida.
Carmen López Alonso. Lleida
·
En aquesta foto es pot veure com tenen el cedre del mateix recinte: sembla petit però té la mateixa alçada que l'alzina si fa no fa.·
Entrades
3 comentaris:
Coneixes l'alzina (segurament) més vella del nostre país?
http://blocs.tinet.cat/blog/rosa-dels-vents/category/44/e-mocions/2006/05/08/lalzina-millenaria
Hola, aquest arbre no és un cedre, és un avet, de Noruega, els típics de Nadal.
Picea exelsior.
Adam.
L'avet de Nadal a les nostres contrades no és la Picea excelsa sinó el Abies normanidana i també Abies masjoani. La P. excelsa aquí s'usa principalment en jardineria.
Per altra banda (i no conec el cas concret), però, tampoc estic d'acord amb aquest conservacionisme "a ultrança" amb el que es vol defensar sempre la conservació d'un arbrat sense més argument de que "sempre han estat aquí" sense contemplar que el "sempre" no ha sigut lliure de "plantacions incorrectes", "mala tria de l'espècie", "males esporgues continuades", i fins i tot que l'edat ontogènica dels propis arbres ja hagi arribat a un punt on sigui millor la seva substitució a la seva salvació. Ja ho he dit, no conec el cas concret, però l'argument únic de l'edat és per a mi pobre i insuficient.
Penso que es guanyaria molt si l'arbrat de carrer tingués data de plantació i substitució el mateix dia; guanyarien els arbres, guanyarien els carrers, guanyarien les Administracions i també els ciutadans. La conservació a "tota costa" sols porta molts costos.
Publica un comentari a l'entrada