divendres, 19 de juliol de 2013

Has ensumat mai les fulles dels anoguers?

Desperta el teu sentit nassal!,
desperta tots els sentits!

L’aroma de les fulles dels anoguers en aquesta època, en la que els anous ja estan bastant formats i gairebé desenvolupats a la meitat de la seva mida definitiva, és més intens. O a mi m’ho pareix...Durant l’època de l’any en què l’arbre té fulles, les fulles fan olor, però ara és el moment. Si pots ves-hi avui, no esperis a demà. Agafa una fulla amb una ma, com si anessis a acaronar l’orella d’un cavall, posa la ma en forma d’”U”, comença pel pecíol i acaba a la punta de la fulla. Estreny el just i necessari per no fer malbé la fulla, però que t’impregni la ma, tal com faries quan toques romaní. Notaràs la seva suau aspror. Acosta’t la ma al nas mig tancada i inspira l’aroma de les fulles. No el sé descriure, no sé a què es pot comparar, em manquen adjectius.

Fixa’t en el verd de les seves fulles, i les nervadures d’aquestes. Els fruits rodons de preciós disseny i pell llisa i estirada de dona botulinitzada, que cruiaran a l’hivern i tornaran arruats i negres.

Deixa que els primers rajos del sol te toquin i no oblidis que el teló que hi ha darrera l’arbre, és un Cel, de color cel que no té preu, i tan afortunat com ets de gaudir-lo només traient el nas pel portal de casa.

 
No escapis a un país exòtic per tenir una experiència religiosa envers la natura. Gaudeix-ne aquí, ara és l’hora.

Fotos i text: R.Mas

5 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Una entrada preciosa, Rafel. Pura poesia i sensibilitat. Les fotos són fantàstiques. Enhorabona!

Magda ha dit...

Quina delícia de lectura! Després d'un relatat com aquest, quina altra cosa es pot fer que no sigui sortir pels camins a la recerca d'algun anoguer?

Gràcies gent d'Amics arbres per aquests treballs.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Fa uns quinze dies que vaig recollir nous verdes i estic preparant amb elles, i d'altres herbes, ratafia. Espero que sigui a punt per l'onze de setembre.

Rafel Mas ha dit...

Hola,
Mundani, poesia, poesia...diga-li sentiments, ja me qued més a pler. No som poeta, però si sensible a la natura. Una insensibilitat que es curarà a la humanitat d'aqui a 2 segles quan quedi un 1% de la natura d'avui.

Gràcies Magda pel teu deliciós comentari. En aquesta època no tot és passejar o torrar-se a vorera de mar ;)) Els rostolls i camps "agostats" tenen les seves arreconades delitoses. Salut!

Guillem: que surti bona aquesta Ratafia!!! Una abraçada

Rafel Mas ha dit...

Ara he vist que la paraula "agostado" en català és SOLCUIT. Preciosa!