dijous, 1 de novembre de 2007

El castanyer

L'arbre del novembre

Quin millor dia com el d'avui per parlar del castanyer, dia de la castanyada.
La castanyada és celebrada el dia de Tots Sants i com la festa forana Halloween, és també una festa ritual funerària. La diferència entre ambdues és que el Halloween és una festa típica de països Anglosaxons i la Castanyada és típica Catalana. Segurament el Halloween és una festa més morbosa per alguns, cosa que s'en han aprofitat alguns sectors com bé pot ser port aventura entre d'altres. No obstant, la castanyada és una festa que de moment no es perd, una altre cosa és la situació del castanyer a Catalunya, tot i que s'aconsegueix de mica en mica que aquest arbre continuï als nostres boscos.

EL CASTANYER

El nostre castanyer (Castanea sativa) va ser portat pels Romans quan van conquerir la Península, de fet, els Romans portaven a cada lloc on conquerien la Olivera, el Castanyer i la Vinya. Es creu que el Castanyer és autòcton del Mar Negre i de diverses zones de l'Àsia Menor però l'imperi Romà en va generalitzar el cultiu per tot Europa. A Catalunya, la màxima expansió del castanyer va ser pel S. XIIX.
Tot i la gran evidència de castanyer importat pels Romans, hi ha estudis que han observat presència de castanyer abans de l'aparició dels Romans, Blanco et al., afirma que el castanyer ja existia al terciari. Paral·lelament, hi ha molts altres estudis que afirmen el mateix d'altres zones de la Península i de Catalunya mateix.
La paraula Castanea prové d'una ciutat Grega. Castanea deriva de Kastanion karyon i aquesta de Kastana, ciutat d'un important regne a prop del Mar menor.
Els boscos d'alzines i rouredes (fins i tot en algún cas fagedes) eren substituïts pel cultiu de castanyer en les zones humides i aquests es van adaptar perfectament, tot i que les condicions que necessiten són força particulars.

Imatge: Dani__CO
Foto: Bosc de castanyers.

El castanyer té requisits edàfo-climàtics força especials; el règim de precipitacions anuals pot oscilar entre 600-800 mm (mai per davall), necessita llocs frescos (zones properes a torrents són bons llocs o bé orientacions obagues) però també és fonamental que aquests rebin la suficient llum.
El sòl ha de ser força profund i amb presència de matèria orgànica. És també força important que siguin més aviat àcids i sobretot silícics, el castanyer creix malament en terrenys calcaris (Recordem que la majoria dels terrenys a Catalunya són calcaris). Es considera el Castanyer una espècie d'ambients mediterranis però ha d'estar a certa altitud per tal de que els extrems estacionals siguin més suaus. És molt important i un factor decisiu el fet de que les seves arrels no poden estar mai inundades, no tolera l'entollament i és per això que es recomana que estigui en llocs amb certa pendent.
El Castanyer el podem trobar en zones molt concretes de Catalunya on es reuneixen les el conjunt de factors d'altitud-Precipitació-edàfica abans esmentades. Abunda molt al Montseny i Montnegre però també el podem trobar en certes zones de Tarragona com pot ser la Serra de Prades. També n'hi ha algún reducte per Olot i l'Alt Empordà. Aquestes plantacions solen estar a força altitud per la raó que he esmentat abans, i en totes o pràcticament totes aquestes el sòl és àcid essent el Sauló un sòl molt comú en aquestes zones.
Hi ha diverses explicacions al fet de la gran importància del Castanyer arreu. Des dels Romans fins l'actualitat s'han utilitzat les seves castanyes, molt energètiques, tant per aliment pel bestiar com per l'home (De fet, el pa s'elaborava amb farina de castanya). Fins fa poc la castanya era molt bona per aquells que els costa mastegar com poden ser els menuts o bé aquells que els falta dentadura, per això s'elaborava la farina de castanya. Un altre aspecte important dels castanyers era la presència dels tanins i també l'ús del castanyer com a llenya (tot i que no és massa bona). Segurament la importància econòmica del castanyer continua vigent en moltes zones del món per les propietats de la seva fusta. En realitat, la fusta del castanyer ha estat molt important perquè s'ha utilitzat per fer de tot; portes per a les cases (Asturies n'està plagat), bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins..... També recordo haver llegit a algún lloc que a les mines s'utilitzava perquè abans de que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll amb la qual cosa significa que els miners havien de fugir "cagant llets". La mel de castanyer també és molt bona.
Tots els seus usos esmentats són gràcies a les propietats de la seva fusta, elàstica, duresa mitjana, molt resistent a la humitat (mentre la majoria de fustes pudreixen, la del castanyer es fa inclús més dura en contacte amb l'aigua), flexible...

La silvicultura del castanyer
El castanyer és un arbre de creixement força ràpid. El propietari que plantava castanyers tenia dues opcions. adeqüar la plantació per a producció de fruit o per a producció de fusta. Totes o pràcticament totes les plantacions de castanyer a Catalunya eren i són les més autòctones, és a dir, el castanyer europeu, no obstant això, en algunes zones com Prades sí s'utilitzen varietats de castanyer per mitjà d'empelt que produeixen castanyes més dolçes.

Castanyers per fruit
Després de fer la plantació i havent passat uns anys, el propietari tallava la guia terminal a una altura d'uns 2-3 metres i deixava que rebrotes apicalment, llavors l'arbre treia diferents rebrots. La intenció era que l'arbre arribés a fer créixer molt aquests rebrots per així augmentar el seu potencial productiu de fruit. A partir de llavors no necessitava de cap més manteniment, únicament es collia el fruit. Quan l'arbre arriba entre els 80-100 anys, la seva escorça es comença a clivellar però a més, ho fa d'una manera torçada, deixant entreveure petits canals que serviran per conduïr millor l'aigua.
És molt fàcil distingir els castanyers per fruit en les zones ja esmentades perquè solen ser arbres molt grans, amb una gran escorça clivellada i d'altures considerables (Poden arribar a fer entre 20-30 metres) però també és molt apreciable la presència d'aquests brots apicals que he comentat. La guia terminal que al seu moment es va tallar ja és més difícil d'observar perquè a mesura que l'arbre es fa gran, aquest necessita més nutrients i el que fa és "buidar-se" per dins per tal de reabsorvir els seus nutrients, per això, si mai entreu o observeu l'interior del castanyer buidat podreu veure com la seva fusta es va degradant i descomposant mica en mica deixant com una mena de "terra". Aquesta terra és extraordinàriament fèrtil i és per això que s'ha utilitzat tant en jardineria, era una activitat molt extesa la d'anar a recollir terra de castanyer, ara no ho sé, en tot cas vaig sentir que el comerç de terra provinent de l'Amazones és força més extès. Normalment són arbres amb força espai i per tant unes capçades també molt grans. La producció de castanyes sol ser extraordinària, de fins a 50 kg castanyes/arbre.

Imatge: Stoned59
Foto: Castanyer gros d'en Cuc. Aquest castanyer milenari fa 11,7 metres de volt de canó (circumferència del tronc), una alcària de 15 metres i una capçada de 17,5 metres. Es troba al municipi de Cànoves (Montseny). Es pot observar com l'arbre s'ha buidat. Es parla que aquí dintre hi vivia un carboner.

Respecte al comerç de les castanyes, la castanya que normalment es ven aquí és la Gallega, aquestes normalment són provinents de castanyers plantats de moltes varietats, amb castanyes més grans però segons diuen, no tant bones.
Cal saber que en principi i segons marca la llei, és prohibit agafar castanyes al bosc, tot i que és freqüent fer la vista grossa perquè molts dels que en recollen, no ho fan en grans quantitats. Tradicionalment, quan algú anava a buscar castanyes havia de donar dues terceres parts de les castanyes al propietari.

Imatge: Perico Terrades
Foto: Castanyers de fruit. Guia terminal tallada a uns 3 o 4 metres amb els seus rebrots. A la imatge sembla més aviat que siguin semi-adebesats, segurament sigui també ús pel bestiar. A Catalunya els castanyers de fruit no solen ser adebesats.

Castanyer per fusta
Actualment aquestes formacions són tractades com a bosc de rebrot.
Al fer la plantació el propietari tenia un torn (de tallada) aproximat de 80 anys, sovint es tractaven de tallades arreu o per bosquets. En definitiva, al arribar al torn es tallaven tots els arbres. Com que el castanyer té un potencial de rebrot extraordinari, a l'any següent ja tenien els rebrots (fins a 60 rebrots!!!!!) força crescuts (els creixements dels rebrots poden ser de 2 metres/any!). Llavors és quan el propietari fa una petita aclarida dels rebrots. Més tard, quan els rebrots ja han crescut, es fa una selecció dels millors rebrots deixant-ne de 4 a 6, els més vitals, crescuts i amb millors característiques. A partir de llavors, el propietari talla amb un torn molt curt gràcies al gran creixement dels rebrots, aquest torn sol oscilar entre els 20-30 anys. Tot plegat, és el que s'anomenen "perxades", aquests rebrots que surten de les "soques mare", soques que poden arribar a fer dimensions extraordinàries i que sembla que mai s'esgoten.

Aspectes ecològics i paisatgístics de les castanyedes
A més de la importància que ja he esmentat, el castanyer també presenta altres aspectes encara més interessants. Al tractar-se d'un arbre de fulla caduca i d'aspecte molt verd, té un valor paisatgístic memoriable, a més del valor ornamental que poden arribar a tenir els castanyers de fruit. Els aspectes ecològics també són molt interessant, hi ha molta fauna associada als boscos de castanyers, les raons d'això són molt variades; la primera és que presenta gran quantitat de fruit que és aprofitat per animals silvestres, la segona és que en arbres vells hi ha multitud d'ocells que hi habiten perquè és típic que alguna de les branques s'acabi morint però no podrint, i és en aquests llocs on ocells com poden ser diverses espècies de picot aprofiten per fer-hi el niu. No només això, durant la tardor els arbres perden la fulla i, tot i que són boscos amb poc sotabosc, s'hi crea un microclima aprofitat per animals de petita talla. Molts rosegadors aprofiten les soques de castanyer per fer-hi caus que van omplint o tapant en funció de l'època de l'any i que és un bon lloc de refugi com per exemple els tuixons. Als boscos de castanyer també hi creixen una gran quantitat de bolets, molts d'ells desconeguts però comestibles. Quan l'arbre té certa edad, també s'hi formen una mena de "tumors" que no afecten a l'estat de salut de l'arbre però que són fruit de l'activitat de certs bacteris. A més d'això, també és comú trobar en aquests boscos formacions de molses i a les escorçes també hi podem trobar diverses varietats de líquens. La fusta morta caiguda és també molt important per fongs sapròfits o altres animals on s'hi podrien fer el cau.

Imatge: Leucorodia

Altres aspectes
Malauradament el castanyer és un arbre dèbil a certs patògens i insectes. Tot i la seva gran força i potència és un arbre en general dèbil respecte plagues i malalties, segurament per ser d'escorça i càmbium dèbil. La malaltia de la tinta del castanyer comprometia en molts casos la comercialització de la fusta amb la qual cosa s'intentava que el torn sigués més curt ja que aquesta malaltia ataca a castanyers més aviat grans.
Una altre malaltia molt important és la del xancre. Aquesta va ser trobada per primer cop a Amèrica, suposadament per la importàció de castanyers ornamentals. En realitat aquests castanyers, suposadament Asiàtics, contenien un patogen extraordinàriament destructor que acabaria per arruinar l'equivalent a 3.600.000 hectàries de castanyer Americà. La malaltia s'extengue en poquíssims anys i ens menys de 50 anys es carregà la superfície citada. El castanyer americà no podia aturar la malaltia i aquest moria en pocs anys. Més tard la malaltia va entrar a Europa, tothom temia que la malaltia afectés d'igual manera que a Amèrica, però no va ser així. Sí que és veritat que ha destruït molts castanyers, però sembla ser que l'europeu és més fort i a més, aquí es va descobrir que el fong estava infectat per un virus força simple que permetia a l'arbre de curar-se i continuar vivint. Actualment això es coneix com el fenòmen de la hipovirulència i consisteix en afavorir la infecció d'aquest virus a la resta de fongs que han infectat en castanyers, de moment els resultats són positius i molts castanyers s'estan recuperant. Cal dir, que a Catalunya ja es van trobar fongs amb aquest virus de manera natural.

El baix preu de les castanyes, la competència, les diverses malalties, l'abandonament de zones rurals, la crisis del sector forestal, la substitució de fusta de castanyer per d'altres... tot plegat motiva als propietaris a canviar de cultiu (com poden ser pins o avets americans) o bé directament a abandonar els seus castanyers. El debilitament i la manca de gestió de les castanyedes poden implicar una desaparició d'aquestes, de fet, això és un procés que ja s'observa en moltes zones de Catalunya. Paradoxalment, si les castanyedes són abandonades, tot i que poden viure amb infinitat d'espècies, és probable que acabin envaïdes pels roures, alzines, pins i altres espècies més competitives que el castanyer,i que si a més pateix la malaltia del xancre (present en gairebé totes les castanyedes) aquest problema es pot veure agravat.
Les zones on creix el castanyer estaven antigament (parlo de fa milers d'anys) ocupades per arbres més autòctons que segurament tornarien a ocupar els antics terrenys en cas de deixar el castanyer en mans de les malalties i la deixadesa. Segurament això no ha estat mai així perquè els arbres de fruit són arbres amb molta longevitat i continuen estant allà on han estat sempre o allà on els propietaris els van col·locar al seu moment, a més d'això, els boscos de castanyer de fusta s'han tallat i tallat durant generacions, les soques interminables poden arribar a fer milers d'anys i a cada tallada han estat les primeres en créixer, abans que roures, abans que cap altre espècie... Segurament el fet de que siguin bons rebrotadors però més dolents en quant a reproducció per llavors també pot condicionar la seva continuïtat davant un abandonament.

Feliç castanyada!
·

4 comentaris:

Des del Raval d'Elx ha dit...

Tinc un molt bon record de les castanyes a la meua infantesa. Encara que aquí a Elx no es porta això de la castanyada, moltes reunions familiars les acompanyavem amb una bona rostida de castanyes. Me'n recorde que jo sempre deia "anem a fer castanyes al tro", degut al l'explosió de la castanya quan es posava al foc sense tallar. Llàstima que al meu territori no es done cap condició favorable per al creixement dels castanyers.

Molt bon article.

Chestnut ha dit...

Moltes gràcies!
Home, al païs Valencià em va semblar veure algún racó anecdòtic a on hi ha castanyers... si vols puc mirar de dir-te quin lloc era.
Salut!

Anònim ha dit...

Bon dia,
molt bon article, sí senyor. Recordo de petita anar amb els meus pares al bosc a recollir castanyes i després, al final del recorregut, es pagaven les que havies agafat, o com dius a l'article, es donava una tercera part o dos terceres part al propietari. Els meus pares m'han dit que això era a Can Gat a Viladrau. No he trobat enlloc informació de quan o com hi podria anar. En saps alguna cosa o algú em podria ajudar? ara que sóc mare, m'agradaria anar-hi amb els meus fills. Gràcies,

Muara Farma ha dit...

Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració