Palmeritis.6.Joan Llull

La lenta agonia de les palmeres

Imponents, hieràtiques, majestuoses, les palmeres s'han convertit en un element imprescindible del nostre paisatge. Rotondes i zones enjardinades de nova construcció -i n'hi ha a balquena- acullen, aquí i allà, aquests nous símbols de la Mallorca del progrés i de la modernitat. Representen, amb l'exotisme que les caracteritza, l'esperit acollidor i obert de la societat illenca, donant la benvinguda als milions de persones que ens visiten cada dia. Tenen el privilegi de gaudir del marc idíl·lic i incomparable dels voltants i de ser retratades al costat dels polítics en les solemnes inauguracions de carreteres. Simbolitzen l'ostentació i la magnificència, però també les misèries i vileses de les noves infraestructures i la deixadesa dels nostres governants: poc temps després de ser plantades i pomposament inaugurades, davant la passivitat de tothom, acaben reduïdes a secalls, abandonades, en una lenta i dolorosa agonia.

Joan Llull Diari de Balears 18.06.2006