diumenge, 18 de gener de 2009

Les víctimes alimentàries són víctimes d’un assassinat en sèrie



CAMPANYA “EN DEFENSA DE LA SEGURETAT I LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIES.


LLUITA CONTRA LA FAM.


LA FAO SOLUCIÓ O PROBLEMA?"



A la IIª Conferència d'Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària Mundial: “els Desafiaments del Canvi Climàtic i la Bioenergía”, organitzada per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a Roma els dies 3-5 de juny de 2008, el President del Govern espanyol va anunciar el seu compromís d'acollir a Espanya una Reunió d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària per a Tothom. Aquesta reunió ha estat convocada pel president JLR Zapatero i el Secretari General de l'ONU Sr. Ban Ki-Moon, els pròxims dies 26 i 27 de gener de 2009 per a dissenyar un full de ruta que permeti el compliment dels compromisos adquirits a la Cimera de Roma.


EL DOBLE LLENGUATGE


Com a forma d'acabar amb la fam i alimentar a la població, l'Organització Mundial de Comerç (OMC) i la FAO imposen un model alimentari basat en la producció industrial a gran escala per al mercat internacional. L'OMC desregula el comerç mundial d'aliments i productes agrícoles, assentant les bases per a un intercanvi mercantil compatible amb els interessos dels principals països i blocs capitalistes. La FAO complementa aquest paper, en dirigir la seva actuació a la integració dels països empobrits en el mercat internacional, proveint-los de recursos per a orientar la seva producció agrícola cap a l'exportació. Aquest model, que parla d'eficiència productiva mercantil, presenta un acusat comportament asimètric entre països, sotmetent les economies subordinades als interessos dels més forts. Com l'objectiu és la maximització del benefici, la producció i el comerç d'aliments no s'orienten a la satisfacció de les necessitats socials, sinó a produir i distribuir les mercaderies alimentàries de la forma més rendible per a les empreses del agronegoci.


Les multinacionals, agents principals d’aquest model, violen drets humans, constitucions dels estats, acords internacionals, drets i llibertats. Però no ho podrien fer sense la complicitat dels governs globalitzadors, la impunitat de les institucions del capitalisme internacional (OMC, FMI, BM, OCDE, Unió Europea, OTAN, etc.) i la impotència de l’ONU i els seus organismes especialitzats.


La crisi econòmica-financera global augmenta la pobresa, la fam, l’explotació i la subordinació de les dones. Els governs i organismes internacionals, lluny de posar coto a les multinacionals, bancs i especuladors causants de la crisi, els hi entreguen els recursos públics, donant-los més poder. La catàstrofe que ens amenaça és multilateral: alimentària, social, política i bèl·lica.




La fam i la desnutrició afecten a 963 milions de persones, i en augment. La toxicitat dels aliments industrialitzats amenaça a la majoria de la humanitat. Les víctimes de la mercantilització i la globalització alimentària no són producte d’un “ordre natural”, sinó d’un ordre social basat en la desigualtat, l’explotació i el domini sobre les persones i la naturalesa. Les víctimes alimentàries són víctimes d’un assassinat en sèrie. Si 35 mil persones moren de fam cada dia, la meitat infants, perquè als països desenvolupats s’arrabassen olivars, es sacrifiquen ramats i es paguen quantioses sumes perquè la terra no produeixi? Per què s’inverteixen 900 mil milions de dòlars cada any en despeses militars i no s’inverteix una part d’aquests recursos en combatre la fam i impedir el deteriorament dels salaris? A que obeeixen bloquejos criminals, inclosos aliments i medicines, per a matar de fam i malalties a pobles sencers? On és la ètica, el respecte als drets humans i el sentit de tals polítiques?


El model de “seguretat alimentària” de la FAO s’especifica, avui en tres imatges: els prims que es moren de fam, els grassos que es moren de menjar escombraria, i la població de Gaza que es mor de la mateixa causa: la globalització econòmica i l’imperialisme.




EL LLIURE COMERÇ MUNDIAL, UN MONSTRE INGOVERNABLE


Quasi una dècada després del fracàs de la III Cimera Interministerial de la OMC a Seattle (desembre de 1999), coneguda com a “Cimera del Mil·lenni”, s’intensifiquen els danys produïts per la globalització i mercantilització de l’agricultura, els aliments i els serveis socials. La fam, les malalties produïdes per desnutrició i toxicitat dels aliments industrialitzats, creixen paral·leles al canvi climàtic, les catàstrofes naturals, la pèrdua de biodiversitat, el despoblament del camp, les migracions, la precarietat, la privatització de la protecció social, l’exclussió, la violència competitiva i la violència armada.


El fracàs continuat de les cimeres de la OMC expressa la impossibilitat d’”ordenar el lliure comerç mundial”. La “llibertat comercial” basada en el benefici privat, la competitivitat i l’intercanvi desigual, és una lògica excloent i totalitària, incompatible amb la vida, el respecte, la cooperació i la pau. Una guerra civil molecular de tothom contra tothom que, constantment, s’incendia en guerra armada. Tan mateix, la impossibilitat d’impulsar un “lliure comerç ordenat”, no vol dir que fracassi el lliure comerç. Al contrari, aquest avança mitjançant acords bilaterals, multilaterals més espoliadors si hi cap. El problema del lliure comerç mundial és precisament, ell mateix. Des de la lògica competitiva i lucrativa basada en la desigualtat, no hi ha diàleg amb els drets humans, la sobirania dels pobles, la democràcia i els límits de la naturalesa.


En el darrer any hem assistit a l’escalada de la fam per una alçada brutal dels preus dels aliments bàsics. En el context de recessió econòmica mundial produïda per la caiguda financera, aquests preus estan caient de la ma de l’augment de la pobresa i exclussió. Tan mateix, el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de la FAO (17/10/08) ens dona les receptes de sempre. Per una banda, mesures a curt termini d’índole caritativa que frenin la conflictivitat social però no interfereixin en el mercat, ajudes als col·lectius exclosos per a accedir als aliments bàsics que el mercat els nega, així com subvencions i crèdits perquè els petits agricultors s’impliquin més en el mercat mundial. Per altra banda, mesures a mitjà termini com tancar la ronda de lliure comerç de Doha, aprofundir en l’apertura dels mercats i aplicar les noves tecnologies (transgènics), juntament amb les preexistents (adobs químics i tractaments agrotòxics) per intensificar la producció i evitar la lluita per la terra entre aliments i carburants.


La FAO eludeix qualsevol mesura que limiti la lliure circulació de capitals i la concentració de terres, recursos agrícoles i alimentaris en mans de les multinacionals. La xifra de famolencs i obesos creix amb els preus d’aliments i productes agrícoles, a la vegada que les multinacionals de llavors, fertilitzants i distribució de productes agraris i menjar escombraria incrementen els seus beneficis. Les institucions polítiques com al FAO, al servei del mercat global, són corresponsables que en aquests 60 anys, no només no s’ha resolt el problema de la fam, sinó que s’ha agreujat.


EL NOSTRE PAPER EN AQUEST DRAMA...Llegir més: