diumenge, 4 de gener de 2009

Respectar els arbres ha passat a la història

Arrenquem tots els arbres sense miraments!

Al costat de casa hi ha un parc que recordo de tota la vida, es petitó, però fins ara gaudia d’uns arbres que feien una ombra fresqueta. Ahir i avui vaig veure horroritzat como una excavadora trinxava els arbres i els arrencava com ja havien fet amb tots els de la Rambla.
A algú se li va acudir la idea de reformar uns pocs metres de vorera que hi ha al costat del parc, i es veu que els arbres, com tots els demés feien nosa. Quan acabin les obres i arribi l’hivern, imagino que plantaran aquests ridículs arbres que han plantat al llarg de tota la Rambla i que, de ben segur, trigaran molts anys a facilitar una ombra de la que ja gaudíem.
Desgraciadament, aquest fet no es produeix només a Ripollet, darrerament hem assistit a molts pobles i ciutats on s’han arrancat els arbres sense cap mirament. Recordo les baralles a Cerdanyola, a Madrid o amb les precioses alzines del parc del Tibidabo.
Que els passa avui a la gent, que els passa als polítics i als tècnics que planifiquen les diferents obres i arranjaments? Allò de respectar els arbres que han trigat tants i tants anys en fer-se ferms i ombrívols, ja ha passat a la història. Recordi quan al col·legi hem conscienciaven del respecte que havíem de tenir pels arbres que omplien els carrers de la Vila. Recordo un temps en que quan es feia una obra, els arbres s’embolicaven amb plàstics i cartrons per protegir-los i així evitar malmetre’ls.
Avui les coses han canviat. Ja no cal preservar res, tot fa nosa i s’ha d’anar depressa per que el temps costa diners. Ara els arbres es poden arrencar sense miraments al fer qualsevol obra i, després, plantar-ne uns de nous amb l’esperança que, quan siguem vells, tornin a fer-nos ombra.
Potser hauriem de plantejar-nos aquests fets i recuperar el respecte per allò que ens envolta: els nostres parcs, els nostres jardins, els arbres i el mobiliari. I potser els primers que haurien de plantejar-s’ho son els que planifiquen les reformes per donar-nos exemple. Jo, per la meva part, ho tinc molt clar!
Jordi Canals
· Article publicat a 'Poètica Binària 2.0' el 25.09.2008
·

1 comentari:

Txanny ha dit...

Hola amics!
No coneixia el vostre bloc i he de dir-vos que l'he trobat d'allò més interessant. També agrair-vos la publicació de l'article. D'ara endavant, us seguiré amb regularitat.
Bona feina!