NIRE AITAREN ETXEA
LA CASA DE MON PARE
Gabriel Aresti, 1963
Defensaré la casa de mon pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré la casa de mon pare.
Perdré els ramats,
els horts,
els pinars;
perdré els interessos,
les rendes,
els dividends,
però defensaré
la casa de mon pare.
Em prendran les armes
i amb les mans
defensaré la casa de mon pare;
em tallaran les mans
i amb els braços
defensaré la casa de mon pare;
em deixaran sense braços,
sense espatlles,
i sense pits,
i amb l’ànima
defensaré la casa de mon pare.
Em moriré,
es perdrà la meva ànima,
es perdrà la meva prole,
però la casa de mon pare
seguirà en peu.
Nire aitaren etxea
defendituko dut.
Otsoen kontra,
sikatearen kontra,
lukurreiaren kontra,
justiziaren kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.
Galduko ditut
aziendak,
soloak,
pinudiak;
galduko ditut
korrituak,
errenteak,
interesak,
baina nire aitaren etxea defendituko dut.
Harmak kenduko dizkidate,
eta eskuarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
eskuak ebakiko dizkidate,
eta besoarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
sorbaldik gabe,
bularrik gabe
utziko naute,
eta arimarekin defendituko dut
nire aitaren etxea.
Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.
LA CASA DE MON PARE
Gabriel Aresti, 1963
Defensaré la casa de mon pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré la casa de mon pare.
Perdré els ramats,
els horts,
els pinars;
perdré els interessos,
les rendes,
els dividends,
però defensaré
la casa de mon pare.
Em prendran les armes
i amb les mans
defensaré la casa de mon pare;
em tallaran les mans
i amb els braços
defensaré la casa de mon pare;
em deixaran sense braços,
sense espatlles,
i sense pits,
i amb l’ànima
defensaré la casa de mon pare.
Em moriré,
es perdrà la meva ànima,
es perdrà la meva prole,
però la casa de mon pare
seguirà en peu.
Traducció de l'eusquera: Gabriel Aresti
Al català: Joan Vicenç Lillo Colomar
Al català: Joan Vicenç Lillo Colomar
Nire aitaren etxea
defendituko dut.
Otsoen kontra,
sikatearen kontra,
lukurreiaren kontra,
justiziaren kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.
Galduko ditut
aziendak,
soloak,
pinudiak;
galduko ditut
korrituak,
errenteak,
interesak,
baina nire aitaren etxea defendituko dut.
Harmak kenduko dizkidate,
eta eskuarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
eskuak ebakiko dizkidate,
eta besoarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
sorbaldik gabe,
bularrik gabe
utziko naute,
eta arimarekin defendituko dut
nire aitaren etxea.
Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.
1 comentari:
Kaixo Joan!
Vale como nunca esta poesía para el heroico pueblo palestino. ¡Con qué infinito amor defienden su casa! ¡Con cuánto infinito sacrificio! Ante la indiferencia de la gran mayoría del mundo.
Moltes gracies, amic.
Publica un comentari a l'entrada