dimecres, 14 de gener de 2009

Bullidura de brot de pi per la tossina


Remei de la padrina de la padrina

L’altre dia de pagès, es a dir, fa 2 setmanes més o menys, trescava pels camins de Llubí a la recerca dels petits aucells que passen l’hivern aquí (estic col·laborant amb el cens de aucells hivernants que coordina el GOB). Amb una d’aquestes que veig a un home tapat fins a les orelles que culejava per dins d’una tanca amb les seves ovelles. Res, ni cas, ni ens miràrem com aquell que diu, bé, supòs que ell si que em va calar, per allò de que cada vegada resulta més estrany veure gent a peu per foravila i per allò de les brigades de “gent que amolla rates” o roba barreres de ferro.
Al cap de 2 hores em torn a topar en aquell homonet, aquesta vegada de cara, anava dins de la seva Renault Express. Em mira, el mir, i li dic: “Uep Sebastià, com anam?”. Em mira, em torna a mirar, alça les celles, extreny el morro i el tira endavant amb expressió de “no et conec”. “Sebastià putes!”, dic i amb aquestes es disculpa i em diu: “Ara trobava coneguda sa fesomia i no sabia d’on coneixia aquest home!”.
Xerrarem una bona estona, bé millor dit ens va contar coses una bona estona...”Saps que passa, que me fugen ses cares de sa gent, pareix mentida!, me’n recorda de coses de quan era petit, de quan tenia 3 anys i no m’enrecorda de que vaig dinar ahir!”.

En Sebastià no tenia una recepta per la falta de memòria, però si per la tossina, per quan no pots “arrabassar” i me la va dir. Resulta que és una recepta molt antiga, que la seva padrina li va dir que la seva padrina ja la prenia (la padrina de la padrina). S’ha de dir que en Sebastià passa els 70. Aquí la vos present, però pensau que no està testada per cap macro-laboratori i per tant no té patent ni s’assegura la seva efectivitat o innocüitat. Però encara que sigui per pendre les bavarades mentres un es relaxa, ja toca anar bé per arrablanir. Au venga:
Bullidura de brot de pi
“S’han d’agafar brots tendres de pi (pi blanc Pinus halepensis), 23 o 25, els que siguin, però ha de ser un nombre senar. S’afegeixen el mateix nombre de closques de ametla, en realitat basten trossos grossos. Els trossos de closca d’ametla tenen sabó i això neteja, en feien el lleixiu, fan net. S’hi posen 3 taronges senceres a les que farem un tall de dalt a baix, en la direcció del grells, tot el rodó de la taronja, però sense arribar a xapar-les. Posam a bullir tot això en 3 litres d’aigua i fem que bulli a foc lent. Quan pegui la primera bullida forta ho aturam i ja està llest per prendre. Com més calent ho beguem millor, tan calent com poguem suportar (n’hi ha que tenen el paladar i el cascabot enrajolat!). En haver-ne pres 3 o 4 vegades notarem milloria i començarem a tossir i arrabassar.”

Em en Sebastià, xerrarem de més remeis: de l’arròs integral, del “rameller del cremat” i de que hem d’anar a cercar tàperes i s’anava fent hora d’anar a dinar:
“Uei Sebastià, potser frisses?...”.
“Ca, ca, gens ni mica!”

Rafel Mas, Búger 14 de gener MMIX

3 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

No sé si heu tastat mai flors tendres de pi un poc abans de que madurin i escampin es polen. Son cruixents, refrescants, un poc àcides i lleugerament dolces i amb bouquet de reina de pi. A jo m´agraden molt. Sempre que vaig a fer una volta a un lloc amb pins en època de floració me´n menj un parell de dotzenes. Mai m´han fet mal.

Joan

Joan Vicenç ha dit...

Jo ho provaré. Gràcies Joan.

Joan Bibiloni ha dit...

Em referesc a les flors masculines. Les flors femenines o menets no son comestibles.

Joan