dijous, 22 de gener de 2009

Jornada del castanyer a Catalunya

Resum i debat

Avui dia 22 de Gener s'ha portat a terme una necessària jornada sobre el castanyer a la població de Sant Hilari. La jornada, organitzada pel Consorci Forestal de Catalunya reunia a la propietat, a científics, a indústria i a l'administració (Medi ambient, Parcs naturals ...).

El castanyer va viure una època esplendorosa els segles passats, època també qualificada com a daurada, en altres paraules, el castanyer va generar una economia important tant a propietaris com a pobles petits d'entorn eminentment forestal però també a nombroses indústries, com exemple d'això només a la Selva es van crear 25 indústries on es treballava el castanyer. Això era així gràcies als múltiples usos d'aquesta espècie (botes, bigues, estaques, mobles...), totes les mides eren venudes a un preu bo, totes tenien sortida, mercat i apreciació.
Tot plegat va motivar a plantar castanyer a gran escala. Moltes de les castanyedes avui dia van ser fruit del ressorgiment d'una economia del castanyer, el castanyer era l'espècie més rentable i tots els propietaris es van llençar de cap a plantar castanyer, inclús en zones poc òptimes el castanyer era més rentable que qualsevol espècie donat que en pocs anys s'obtenien moltes estaques que tenien una bona sortida. La prova d'això és que encara queden castanyedes a poc més de 100 metres d'altitud respecte el nivell del mar. El propietari no havia de fer res, el marge de benefici era molt elevat.

La situació però, s'ha anat revertint, sobretot per l'aparició de noves malalties (primer la tinta, fong que apareix en rodals atacant les arrels i matant l'arbre i llavors el xancre, també un fong que anellant l'arbre l'acaba matant). Un altre greu problema és el descens en picat del seu mercat.
La situació actual és encara més preocupant, s'ha dit que el castanyer està en perill, no té mercat, les demandes de la societat han canviat i els patògens han anat matant les castanyedes. En molts casos, s'ha optat per abandonar les castanyedes amb la consequent desaparició que això comporta. Gairebé totes les serradores han hagut de tancar i, de fet, només en queda una, Madegesa, que ha de comprar molta fusta a França perquè aquí no té les característiques necessàries.
Per això i més raons, la jornada intentava donar solucions, parlar sobre la problemàtica i repassar la situació actual.

·A la primera intervenció s'ha parlat de la situació actual del castanyer, els inventaris forestals reflexen una disminució de la presència d'aquest, reflexen una disminució molt important dels treballs realitzats en les castanyedes (selecció de tanys i tallades arreu). S'ha comentat la gran producció que l'espècie tenia als seus temps (uns 7,3 metres cúbics/ha. · any), de les produccions més elevades.

·A la següent intervenció s'ha ressaltat la importància del castanyer pel seu valor econòmic, per la seva producció de tanins i aplicacions mèdiques, per ser un element paisatgístic valorat, un element protector ( radícula, longevitat...) , element ecològic (augment de la diversitat biològica tal i com s'esmenta a la Xarxa natural 2000), element històric, sociocultural... També s'ha fet esmena a la Xarxa natura 2000, que obliga a mantenir l'espècie per aquests valors esmentats, amb això el gestor està obligat a preservar els castanyers en cas que gestioni una zona amb aquesta espècie. S'ha fet un altre apunt sobre la problemàtica del xancre, s'ha comentat que va ser a partir de les grans gelades del 1985 quan va fer la seva màxima expansió i quan la propietat va començar a notar efectes en les seves castanyedes. També s'ha comentat que als anys 80 els usos i costums del bosc van canviar de sobte i radicalment, cosa que també pot haver tingut alguna implicació amb la malaltia i l'estat de decaïment de les masses.

·El següent ponent ha començat comentant la problemàtica del xancre, s'ha ressaltat que el problema va començar cap a l'any 1985 per les gelades d'aquell any. Tot i això, s'ha posat de manifest l'error comès ja que no va ser fins l'any 1995 que es va reaccionar i es va planificar el control del xancre i l'estudi del castanyer en tots els seus aspectes per trobar nous mercats o inclús nous híbrids. La partida de diners que hi havia va quedar totalment tallada (segons el ponent, pel cas Maastrich) i no es va acabar fent res. Durant aquest temps la propietat veia com el xancre matava els castanyers i la lluita la feien ells sols cremant branques, eliminant el xancre allà on es veia (...) però res d'això aconseguia eliminar el fong. S'ha ressaltat que no ha estat fins l'any 2005 que no s'han reconduït els projectes de control del xancre (20 anys després d'adonar-nos del problema), just quan moltes castanyedes ja estaven en situació crítica. Tot plegat es va iniciar gràcies a l'Obra Social "La Caixa", que tenia partides per finançar el control del xancre i la realització de millores forestals de les castanyedes que, actualment, la realitzen persones en risc d'exclusió social.
S'ha comentat també la importància de delimitar bé les zones òptimes de castanyer (ja que els avantpassats en van plantar a tot arreu, inclús a zones no òptimes), s'ha estimat que al parc natural del Montseny i a les Guilleries, un 70% dels castanyers actuals estan en zones òptimes mentre que al Montnegre aquest percentatge és del 45%.
Seguidament s'ha parlat de la silvicultura i s'ha especificat que la silvicultura actual està vinculada a productes que ja no existeixen, productes que ja no es demanden. Cal doncs, un canvi en la silvicultura (estalviar aclarides de millora per millorar la rectitut, allargar torns...). També s'ha recalcat que cal una cerca de nous mercats que la gent pugui demandar. Alhora s'ha comentat per primera vegada que tenim fusta aquí però la comprem a països nòrdics, Canada o països tropicals. Finalment, el ponent ha destacat que el castanyer té importància social i és apreciat, la gent assisteix a la fira de la castanya celebrada a Viladrau, la gent aprecia el paisatge format per castanyedes etc...

·El següent torn de paraula consistia en un estudi realitzat a França on es demostra que no desinfectar la eines no afecta a la presència del xancre. Tanmateix, s'ha dit que les aclarides no comporten l'augment d'infeccions pel xancre, igual que deixar la fusta al bosc. També s'ha dit que quan la incidència de la malaltia sigui de més del 30% es poden fer aclarides. Aquest estudi ha contradit tot el que es creia fins ara.

·El següent torn ha posat de manifest que el control del xancre ja s'està portant a terme satisfactòriament mitjançant un virus que parasita el fong i el debilita. Gràcies a diversos factors, els xancres es parasiten amb un virus que els debilita. Llavors, aquests xancres amb el virus es transmeten d'un arbre a un altre i el fong acaba essent controlat de mica en mica. Els treballs de control han consistit en introduïr (inocular) el fong hipovirulent (amb el virus) a xancres virulents perquè siguin parasitats. S'han presentat resultats tant de la diversitat fúngica del fong com dels seguiment de les inoculacions. Els resultats són esperançadors i s'està veient com el fong està sent controlat perquè fongs no inoculats ja presenten hipovirulència tant dintre de la parcel·la com fora de la mateixa. També s'ha comentat que a Catalunya fa poc es va generar una zona d'hipovirulència (que és caràcter del fong quan està parasitat pel virus) natural, aquestes soques hipovirulentes probablement van ser portades d'un altre païs i s'han dispersat als últims anys. Tot i això, calen i han calgut inoculacions per reforçar la hipovirulència arreu.

·El següent torn ha estat a càrrec de Madegesa, l'única empresa de Sant Hilari que es dedica al castanyer. Ha comentat els mercats que hi ha actualment, aquests són les bigues de fusta massissa, els perfils per fusteria i exterior, els mobles de llar i cuines,la fusta d'exterior i les estaques. S'ha recalcat que el mercat a l'alça és el de les bigues de fusta massissa (exportació), tot i això, Madegesa ha dit que els castanyers d'aquí no reuneixen les condicions per ser utilitzats per bigues i s'han vist obligats a comprar la fusta a França. Un altre problema és que els propietaris no tenen els diàmetres necessaris per fer les bigues de fusta massisses ni tampoc fusta d'exterior (això és perquè s'han abandonat o bé perquè s'ha reduït el torn per culpa del xancre).
Madegesa ha demanat que es promocioni el castanyer com a fusta de qualitat (per la seva durabilitat, estètica i resistència) per reactivar-ne la seva demanda. Ha dit que les noves tendències són les fustes tropicals però el castanyer té inclús millor estètica que aquestes fustes.

L'empresa ha dit que la demanda de mobles de cuina pràcticament s'ha extingit perquè altres fustes o tendències han desplaçat totalment la fusta de castanyer. També ha comentat que la crisi està afectant a empreses que fan tancats amb fusta de castanyer per el sector agrícola. Aquests dos mercats són els que la fusta de castanyer de Catalunya podria satisfer però no pot ser perquè actualment estan desapareixent ja que han trobat substituts, tot i que més que substituts, es recalca que la gent ha canviat la demanda. A més, s'ha dit que l'administració no s'ha involucrat en el problema i no ha promocionat mai el mercat del castanyer, com a exemple cita a la empresa IKEA, que ven els mobles aquí però que la fusta prové d'altres països com poden ser els nòrdics, creu que havien d'haver exigit a IKEA que tingués una línia amb la fusta de castanyer del païs (per exemple). Critica que aquestes empreses multinacionals estan extingint la indústria local i fent perdre valor als productes locals com pot ser la fusta de castanyer d'aquí.

El següent torn ha estat des del punt de vista de la propietat. En aquest cas s'ha comentat que el castanyer era una espècie que va tenir els millors moments d'esplendor, inclús amb més valor que les suredes. Aquesta situació però, ha canviat molt i ara ja no tenen cap esperança. La propietat creu que ja no hi ha res a fer, creu que s'ha fet tard i que ja hi ha moltes castanyedes mortes. Diuen que ja no hi ha sortida als productes, en altres paraules ningú vol fusta de castanyer. Consideren que el castanyer està directament a la "UCI". Així doncs, creuen que ja no cal mantenir les castanyedes i recomanen a la propietat de substituïr-les per altres espècies. Una vegada dit això, el ponent s'ha centrat en comentar les substitucions, tant de les espècies (pi insigni, avet douglas...) com de la seva gestió. El futur ha comentat que serà la pràctica desparició del castanyer, amb petites taques testimonials.

TORN DE PREGUNTES I COMENTARIS

Comentari: Es reprèn el cas IKEA, es comenta que hi ha un abisme entre el productor i la indústria i que ningú s'ha preocupat de preguntar a IKEA si li interessa el castanyer. El problema creu que és la mala relació propietat-indústria.
Un exemple de relació complicada entre productor-indústria és que Madegesa de sobte va dir que no volia el castanyer amb roig (un color vermellós que surt a la fusta del castanyer segons es creu per la sequera), això va significar que molta fusta de Catalunya va quedar al bosc i el propietari no la va poder vendre.
Un altre assistent del públic comenta que no cal preguntar a IKEA si li interessa la fusta d'aquí perquè de fet els mobles no els produeixen aquí sinó a l'extranger i ells utilitzen fustes d'allà.

Comentari: Un propietari arquitecte diu que s'ha de defensar la construcció biològica i diu que ara és moment delicat però de canvis. Diu que amb la crisi canviarà el sistema caducat de construcció barroer que hi havia fins ara. Diu que apareixeran nous mercats que no imaginem, que putser IKEA no interessarà perquè tots els mobles els fa iguals... Diu però, que és necessari coordinar-se per fer un bon canvi. Comenta que a IKEA evidentment no li interessen els mercats locals perquè és una multinacional.
També insisteix que cal eliminar els intermediaris en el comerç de la fusta, que treballin només propietat-indústria. Que no s'hagin de portar les coses de tant lluny, fet que requereix més paperassa, duanes, transport....
Resposta: Sobre la relació propietat-indústria. Això no és tant fàcil, la indústria depèn de la demanda i quan la demanda canvia cal adaptar els boscos a aquesta demanda, adaptar un bosc a la demanda pot implicar anys. La solució doncs és que la indústria s'adapti al propietari però això és molt difícil perquè aquesta depèn de la demanda.
Resposta 2: Madegesa comenta que va deixar de voler fusta amb roig perquè la gent no la volia, no per manies de la indústria.

Comentari: Madegesa creu que els primers en promocionar la fusta del païs haurien de ser les empreses públiques perquè conèixen la problemàtica i la delicada situació. Haurien de promocionar castanyer. Intentar que la rehabilitació d'edificis sigui de castanyer, intentar que els tancats siguin de castanyer... Insisteix que IKEA és més barat, més fàcil però que aquí hi pot haver material inclús millor. Comenta que si la cosa continua així, tot vindrà de fora.

Comentari: Un propietari comenta que la situació dels castanyers pugui ser deguda a l'esgotament de la soca, en molts casos tallada 8-9 vegades, amb vàries generacions. Comenta que s'haurien de transformar, fer aclarides més tard o plantar-les de nou. Diu que s'ha trobat amb soques que ja no li han crescut. Comenta també que la substitució no necessàriament amb pi, es pot fer amb avets... Finalment, diu que es podrien mantenir castanyers en les estacions més bones però que s'ha d'investigar bé tot el procés per millorar-lo.

Comentari: Un propietari diu que estaria bé recuperar el mercat tot i que ja és molt difícil. A més diu que continuen els problemes de les malalties, diu que hi ha la tinta, el cor roig i el xancre, ell sobretot parla de la tinta
Resposta: La tinta és un fong que apareix de manera aïllada, a Catalunya no és problema, si ho és en països com Portugal. Amb la tinta és recomanat tallar allà on es vegi. també es diu que la tinta és un fong que es presenta només en rodals, precisament els més humits i els més bons. Es diu que hi ha varietats resistents i que això està certificat.

Comentari: Un propietari i guarda forestal diu que té castanyers i que una part els va substituïr per Pi insigni. Diu que hi ha un altre problema amb la substitució, l'aparició de nous problemes. Com exemple, ell diu que va plantar pi insigni i li ha aparegut el xancre del pi (Fusarium circinatum), diu que substituïr pot comportar una inversió per tenir el mateix problema perquè el xancre del pi ja és una realitat al Païs Vasc. Insisteix en que pel xancre del pi no hi ha cap solució i pel xancre del castanyer si.
Resposta: Un altre propietari diu que tampoc es poden quedar a casa sense fer res. Que putser també apareix un altre problema pel castanyer...

Comentari: Un altre propietari diu que davant aquest període d'incertesa el què s'ha de fer és diversificar de cara al futur. Cal millorar la riquesa i varietat ecològica per treballar amb totes les espècies i en moments amb la situació més ben definida, poder escollir la millor espècie al moment. Ell té por que amb les substitucions es posin els ous en una altre cistella.

Comentari: Un tècnic diu que a Guilleries hi ha molt castanyer i la majoria abandonat i el mercat perdut. Hi ha soques abandonades. Diu que reactivar aquestes finques és realment difícil. També comenta que amb el canvi climàtic encara hi haurà més zones no òptimes pel castanyer.

Comentari:
Un propietari avisa a tots que aquest any no hi ha planta de pi insigni a Catalunya i que ningú se li ocurreixi portar-la del païs vasc perquè està contaminada amb el xancre del pi.

Pregunta: Hi ha un estudi energètic del castanyer?
Resposta: No.

Pregunta: Hi ha alguna política per salvar el castanyer?
Resposta: No, només subvencions.

Fi. Disculpeu siusplau les faltes i el poc disseny de la publicació, crec que ha estat una jornada molt interessant que molts haurien de conèixer.