dimarts, 27 de gener de 2009

Per la recuperació dels camins pùblics


Pel bon camí


A la plaça de l’Ajuntament d’Alaró tenim una bella escultura den Llorenç Rosselló que es titula “Retorn al bon camí”. Mentre hi hagi camí, afegiria jo. Quants camins d’ús o servitud pública han quedat barrats amb el pas del temps? És digne d’estudi comprovar com va ser amb l’adveniment de la “democràcia” que molts d’aquests camins varen passar a ser de propietat privada. L’ús continuat per mor d’una activitat productiva agrícola molt més important que no la d’ara, gairebé inexistent, provocava el transit continuat de les persones per aquests camins. La seva sola utilització ja n’impedia una apropiació indeguda per part d’un particular. Els primers ajuntaments democràtics no feren res i potser fins i tot facilitaren la pèrdua d’aquest patrimoni tan valuós. Però i el poble, la ciutadania d’Alaró, qualcú es va mobilitzar per impedir el tancament de molts d’aquests camins?. Poca cosa es va fer, per no dir res.


S’hauria de tenir en compte que, al segle dinou i bona part del vint, els ajuntaments no eren representatius d’unes eleccions democràtiques. Eren sovint els poderosos, sovint propietaris de grans finques els qui manejaven els fils de l’administració municipal. Fer desaparèixer documentació relativa a la titularitat pública d’un camí o establir acords municipals de renúncia als drets públics sobre aquests, eren només ordres dutes a terme amb diligència pels servidors dels senyors.


Per altra banda, i és una teoria pròpia, Alaró va viure una revolució industrial, gràcies a l’activitat emprenedora d’empresaris i treballadors del calçat, que va fer desertar de la dura i mal pagada feina del camp a bon nombre d’alaroners i alaroneres. El seu lloc, i si no, feis memòria, va ser ocupat per amos i jornalers venguts de fora del nostre poble. Jo encara record la de son Llavià amb un amo de Sineu, sa Teulera Vella d’un de Costitx, son Fortesa d’Algaida, mossos i jornalers de Campanet, Sencelles, Mancor etc. Eren gent i famílies vengudes de fora que en molts casos en acabar la seva vida professional se’n tornaren a ca seva, al seu poble. Per tant a Alaró estem mancat de moltes fonts d’informació en referència a l’activitat de foravila o de la història dels seus antics camins.


Un exemple el tenim amb el camí de sa Font Figuera. Les ginyes que sobre l’empedrat poliren les rodes dels carros ens indiquen clarament que va representar una important via de comunicació i trànsit entre Alaró i el Pla de Mallorca en relació a les finques de producció d’oli més importants d’Alaró i Orient: s’Olivaret, son Bergues, Solleric o Comasema. Hem de pensar que era molta la gent del Pla, mancat d’oliveres, que anava a fer la collita d’olives a la Serra. Aquest camí, que fins a mitjans dels anys setanta encara era transitable amb vehicles de quatre rodes, jo hi he anat amb amb un 600, avui sembla un torrent. Les finques per on passa, s’han limitat a posar-hi barreres per fer més ampla l’oblit.


Aquests dies hem pogut llegir a la premsa que una gent de Binissalem, de Gadma (Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient) en reivindica la propietat pública i denuncia el tancament i ús inapropiat que en fan els particulars de les finques per on passa. Com així no hi ha anat cap alaroner o alaronera a fer part d’aquesta reclamació?.


En els temps que corren, on els metges recepten bones caminades, la recuperació d’aquests camins no tenen preu. Per aquest camí podem arribar a Orient entre les finques de s’Oliveret, son Bergues, sa Font Figuera, Solleric i Comasema. O bé si volem tirar cap a Lluc en ser a sa Font Figuera girar cap a Oliclar, son Ordines, Cases Velles de Tossals, Es Prat, coll de Massanella, Coll de sa Bataia i Lluc (millor de baixada).


Aquest camí públic, segons catàleg del Consell de Mallorca i Ajuntament d’Alaró, no és l’únic exemple de desídia i abandonament que els diferents ajuntaments d’Alaró han demostrat. El camí o caminoi que enllaçava ses Quarterades i Los Damunt per son Fuster, el camí de s’Escaleta, el camí del Clot des Guix cap a son Pou o cap al pas de s’Estaló i Orient, el camí de Banyols, el camí de Binissalem per son Llavià, el camí de s’Alcadena cap a Lloseta, el camí de Los Damunt cap a son Guitard, son Oliver o son Torrella de Coa Negra, Camins que varen ser molt usats un temps que ningú ja no recorda i que haurien de tornar ser del poble amb acords amb els propietaris, si cal, i quan no establint les mesures administratives que pertoquin en la defensa dels drets públics i particulars.


Joan Vicenç Lillo i Colomar


Fotos: JV

1 comentari:

Joanet ha dit...

Això passa a tot arreu: a Catalunya és una veritable plaga. Potser la solució seria que cada ajuntament catalogués (amb valentia i fermesa, és clar) les seves vies rurals i les publiqués. Per la nostra part, els ciutadans hauríem de fer-les servir de tant en tant per denunciar abusos i per avisar les autoritats quan s'haguessin de reparar i mantenir (ai, la mare dels ous!).