divendres, 16 de gener de 2009

25 anys clamant al desert.6.Nosa

Tard o d'hora
els arbres fan nosa


Els arbres són talment una joguina, com comprar un gosset, o una iguana als nens pels Reis... tot just passat els Reis ja comencen a fer nosa, però quan comencen a créixer i a fer brutor... que dianyes feim amb la iguana?

Doncs amb els arbres passa quelcom semblant: son molt monos quan els plantam, una altra cosa quan els veim cada dia, fins que apareix l'espavil.lat que pregona que "necessiten poda", amb la qual, quasi sempre perden la gràcia i s'omplen de ferides, de bitxos i fan brutor... ara ja no tenen cap gràcia, però amb sort els podem suportar uns quants anys més, mentre no sorgeixin nous conflictes de coexistència. Si apareixen, per petits que siguin, cada vegada es resoldran mutilant o arrabassant arbres.

Als llocs més densament habitats o de contacte amb altres infraestructures humanes, els arbres ja estan condemnats, només falta posar la data d'execució... Aquests pins ja la tenen, si és que encara hi són.

A l'estació de Bunyola. Cal esser un pèssim observador per no veure una diferència grossa en volum i estructura entre els arbres que tenen poda habitual i els que no... doncs ara els pins fan nosa per a la seguretat del tren, diuen, i com que tradicionalment els pins no es poden podar, els estan arrabassant...

D'altra banda, res de nou: Pere Canyelles ens en feia un resum al Diario de Mallorca el 12.08.01. L'autor fa una referència al parc de les Estacions [I], que és el que va esser substituït pel desastre actual.












1 comentari:

Anònim ha dit...

no avia vist aquest article, ja han tallat aquest pins?