Si no es tria correctament el peu o patró allà on volem fer l’empelt desitjat (portaempelt), correm el risc d’aprendre el que és un Mirinyac o un Coll. Al final de tot, qüestió de compatibilitats.
Quan el patró creix més que la varietat que s’hi ha empeltat a sobre, es forma el mirinyac. El mirinyac dificultarà la circulació de la saba i escurçarà la vida productiva de l’arbre. La part inferior de l’arbre, per baix de l’empelt sofreix sobrecreixements o engruixaments donant lloc a un aspecte de falda. De vegades és a l’inrevés, i la varietat que s’empelta és la més vigorosa i el creixement forma una espècie de gola i es coneix amb el nom de Coll. En aquest darrer cas a part del problema fisiològic, el problema estètic és ben patent. He pogut observar aquestes malformacions a Garrovers, Ametlers i cítrics.
Amb els cítrics, per evitar el fong Phytophthora més conegut com a Gomosi, es cultivaven sobre el peu del taronger agre o amarg. El portaempelt agre és sensible al virus de la Tristesa i per això s’han hagut d’emprar altres patrons híbrids (n’hi ha centenars) que presenten també bona compatibilitat, encara que en certes ocasions el patró creix més del compte i provoca mirinyacs.
El mirinyac (miriñaque en castellà) és una forma de falda ampla utilitzada per les dones al llarg del segle XIX (intensivament al voltant dels anys 1854 a 1866) i que s’emprava baix de la roba. El mirinyac consistia en una estructura lleugera de metall que mantenia obertes las faldes de las dames sense haver d’utilitzar les múltiples capes de les enagües/enagos (enaguas) que havia estat el mètode usat fins llavors. Aquest invent de vegades va servir per amagar embarassos.
El coll o la gola (golilla o gorguera en castellà) era una peça de cartró folrat de tela que es posava al voltant del coll i sobre el que anava una tela blanca amidonada o engomada. Era la indumentària pròpia de dames i gentilhomes de la més alta cuna. Va ser usada a Europa des del segle XVI al XVIII. Com la que duia en Cervantes vaja...
Així, quan passejam pel camp els capvespres, a posta de sol, mir els ametlerars decrèpits d’aquesta illa i no puc deixar d’imaginar-me gentilhomes i respectables dames amb les cames primes per dins de la vinagrella i plenes de roada.
Rafel Mas, Búger 5 de gener MMIX
Campanya eleccions sindicals 2024
Fa 2 setmanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada