PodaPalma ara
c. Llorenç Cerdà, just vora el Canòdrom



Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
.. .. Mort l’últim arbre, mort l’últim home. Sentència Maia. .. ..
3 comentaris:
Aquestes fotos fan mal als ulls. Son de jutjat de guàrdia. Pobres arbres!
Joan
Ahir mateix m'hi vaig fixar. No em ve de nou. Salut
Mutilen i maltracten els arbres i ningú que passi devora se’n dona compte si fossin animals estarien a primera plana dels diaris. Els arbres son víctimes de la seva omnipresència i ubiqüitat . Estan casi per tot , per això no els acorden una atenció suficient. Com admirar-les si els veiem cada dia, al mateix lloc, any rere any? Des de nins ja nos interessen més els animals que les plantes immòbils i silencioses: quant se mouen les fulles de l’alzina “mira! mira! un animal. Es un ocell? Un moix? “. Abans de veure l’animal ja em oblidat l’arbre que el porta; tan gros ,tan immòbil, estem tan segurs de que encara hi serà d’aquí una estona, o demà…
t.
Publica un comentari a l'entrada