2009 any Darwin

Anem amb Darwin i Mill

Em proposo començar l’any celebrant la memòria (i convidant tothom a celebrar-la) de dues de les persones que més han fet per estendre la convicció que aquest món és racional i que l’únic deure que hi tenim és viure-hi lliurement: Charles R. Darwin i John Stuart Mill, que publicaren les seves obres més significatives el 1859, fa cent cinquanta anys. Charles R. Darwin (1809-1882) publicà aquell any L’origen de les espècies (títol original: On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life) després de dècades d’investigació naturalista i d’un viatge de cinc anys al voltant del món, i hi fonamentà conscienciosament i empírica (i bellíssimament redactada) la teoria de l’evolució biològica, que proposa que tots els éssers vius procedim d’un organisme primitiu amb el qual s’inicià naturalment, en un remot passat, la vida al nostre planeta.
Només aquesta explicació n’hagués fet, de Darwin, un científic de primera, però el seu regal teòric va molt més enllà, perquè en la seva obra intel·lectual es troba el bessó que permet entendre l’evolució com el gran principi de fet que explica tot l’univers, des de les partícules subatòmiques fins a la intel·ligència humana i totes les nostres creacions, i que tota la naturalesa (incloent-hi la cultura humana, que no n’és més que un exemple més, d'aquesta evolució universal) ha evolucionat i continua evolucionant. Tot plegat, l’origen de les explicacions racionals de qualsevol fragment de la realitat.
John Stuart Mill (1806-1873), anglès com Darwin, veié publicat el mateix any la seva obra cabdal: Sobre la llibertat (On Liberty), un llibre de prosa extraordinària, clara i neta com la de Darwin, que havia escrit en col·laboració amb la seva esposa, Harriet Tylor, pionera del feminisme, morta un any abans. En aquest assaig Mill proposa i desgrana una tesi tan evident i desitjable com excepcional en la història humana, que es pot resumir com el principi del dany: tothom té el dret a fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. Res més evident, és clar, però també res més perseguit i negligit per les innombrables persones i institucions que des de l'inici de la humanitat s’han entestat, sovint cruelment, a imposar als altres els seus punts de vista sobre què s’ha de pensar i com s’ha d’actuar.
Mill és sempre precís, i els seus clams són cares del mateix poliedre: l’utilitarisme (la convicció que la felicitat és l’única mesura de la conducta), la defensa de les minories i de la representació, la vindicació del dret a equivocar-se o l’optimisme no són més que diferents expressions d’una única proposta, la que proclama que "sobre ell mateix, sobre el propi cos i esperit, l’individu és sobirà". És difícil imaginar un desig millor, per començar l’any, que aquests de Darwin i Mill: que ens adonem que l’univers on vivim és racional i que hi visquem tots lliurement.

Josep Maria Llauradó Diari de Balears 03/01/2009