Els lledoners des Badaluc

Uns lledoners d'Esporles

Tot sortint de la vila d'Esporles en sentit Banyalbufar per l'anomenat carrer de la Rectoria (continuació de Joan Riutort) i un cop arribats a l'alçada del Cap Damunt de la Vila (en deixar a mà esquerra la finca d'Es Bosquet), girau la vista per sobre del torrent de Sant Pere fitant un turonet que, amb prou feines, s'alça sobre el carrer Major. Fàcil vos ha de ser reparar en un grapat de lledoners dalt del turó, al recer dels quals s'agombolen quatre cases. Aquests mateixos lledoners ja foren descrits per l'Arxiduc en Die Balearen. Fet i fet, una fotografia de principis de segle XX, feta des de Son Fort (des del penyal de l'altra banda d'aquest pas estret pel què sortim d'Esporles -d'aquí el topònim de "Badaluc", que dóna nom al darrer pont que aviat deixarem a mà dreta-), palesa l'antigor dels esmentats lledoners, alguns del quals, l'any 1902 ja eren tan grans com ara. El que sembla més gran i més vell, fou especialment qualificat per la Conselleria, tot i que gairebé ningú no ho sap.
Si qualque dia hi passau, i teniu temps i oportunitat, pujau (per una escala de pedra que parteix del mateix carrer Major)a veure el gran lledoner. Fa goig, sobretot a l'estiu, quan l'ombra ens atorga un redol de fresca per gaudir de la vista sobre la vall d'Esporles.
Per si de cas voleu afegir-lo a la vostra llista de poemes dedicats a arbres, vos n'incloc un que Jaume Rosselló, un amic i poeta esporlerí que viu a una de les quatre cases que vos deia, li dedicà (publicat al llibre "L'Avenc", Col•lecció La Balenguera, Ed. Moll, 1994.
Una abraçada i enhorabona per la tasca feta.

Tomeu Sastre Tries

La casa del lledoner

Lliure de temps i edat, fora frisança,
s'ix l'ombra amarantina sobre el turó
i a redós de tramuntana, sa verdor,
roman en la miranda on descansa

l'arbre i la llar, i l'home que s'hi atansa
per retrobar l'assossec de l'avior.
L'estatge guaita la vall, sent la remor
que només s'albira amb la membrança,

sent el crit, el clam ancestral de la gent
que un jorn antic habitava aquest terrer.
Veu néixer i fugir les aigües del torrent

com ho fan els homes sense prou deler
fora deturar-se, sols per un moment,
a escoltar la història del vell lledoner.

Jaume Rosselló
(Palma, 1963)
~