Lectura:
“Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700″
Autors: Albert García Espuche, Montse Rivero Matas, Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez Cortina
229 pàgines
Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona
Col·lecció “La ciutat del Born. Barcelona 1700”, 1
1a edició, juny 2008
ISBN 978-84-97500-100-1
· Article de Xavier Caballé publicat a Diari d'un llibre vell el 11.01.2009
“Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700″
Aquest llibre presenta un manuscrit conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona titulat “Cultura de jardins per governar perfectament las flors, arbres y plantas per la constel·lació de Barcelona”.
Es tracta d’un manuscrit anònim de 1703 que conté un manual de jardineria pràctica aplicada a la ciutat de Barcelona. Però el llibre va més enllà i realitza un retrat socio-cultural de la ciutat de Barcelona.
Així, al primer treball, “Una ciutat de jardins” l’autor (Albert García Espuche) intenta esbrinar qui és l’autor del manuscrit tot analitzant les referències bibliogràfiques que inclou el text. Amb això comença a comparar els títols citats amb els llibres de les principals biblioteques barcelonines de l’època… i certament es una sorpresa trobar el gran nombre de llibres que tenia Barcelona.
Dins d’aquest estudi també hi trobem una breu anàlisi sobre l’origen dels llibres existents a Barcelona, amb la sorpresa per part meva de trobar més de seixanta poblacions europees d’origen: Venècia (221 obres diferents, Barcelona (194), Madrid (118), Lyon (99), Saragossa (64), Roma (62), València (61) i París (59) per citar-ne únicament les més representades. Sembla ben evident que Barcelona estava molt ben connectada amb la producció de llibres fetes a tot Europa.
Tot això encara és més important en considerar aquesta referència sobre el preu dels llibres:
Es tracta d’un manuscrit anònim de 1703 que conté un manual de jardineria pràctica aplicada a la ciutat de Barcelona. Però el llibre va més enllà i realitza un retrat socio-cultural de la ciutat de Barcelona.
Així, al primer treball, “Una ciutat de jardins” l’autor (Albert García Espuche) intenta esbrinar qui és l’autor del manuscrit tot analitzant les referències bibliogràfiques que inclou el text. Amb això comença a comparar els títols citats amb els llibres de les principals biblioteques barcelonines de l’època… i certament es una sorpresa trobar el gran nombre de llibres que tenia Barcelona.
Dins d’aquest estudi també hi trobem una breu anàlisi sobre l’origen dels llibres existents a Barcelona, amb la sorpresa per part meva de trobar més de seixanta poblacions europees d’origen: Venècia (221 obres diferents, Barcelona (194), Madrid (118), Lyon (99), Saragossa (64), Roma (62), València (61) i París (59) per citar-ne únicament les més representades. Sembla ben evident que Barcelona estava molt ben connectada amb la producció de llibres fetes a tot Europa.
Tot això encara és més important en considerar aquesta referència sobre el preu dels llibres:
S’ha de dir que disposar d’una bona biblioteca notable no era gens barat. L’any 1718, el nombre Miquel Calderó i Vidal va vendre la seva, formada per mil dos-cents vuitanta-quatre llibres de full, cent seixanta-nou de quart i trenta-cinc d’octau al noble i doctor en drets Gregori Matas, pel preu de 1.387 lliures. Hem de saber que el preu mitjà d’una casa a Barcelona, el 1716, era de 790 lliures. Un cost tan alt per aplegar llibres fa que les biblioteques grans i mitjanes en aquest text resultin ben significatives del nivell cultural de les elits barcelonines.
Un altre aspecte que sorprèn és la gran quantitat d’horts i jardins dins del recinte emmurallat de Barcelona. Si al llibre “La ciutat captiva” es presenta una Barcelona ofegada dins de les muralles, la ciutat d’abans de la Guerra de Successió era una ciutat amb notables espais lliures i molts espais destinats no ja al cultiu per alimentar-se, sinó al simple plaer de tenir un lloc d’esbarjo.
Per això tampoc sorprèn trobar-se amb una relació de productes que es venen a l’adrogueria amb una varietat senzillament impressionant i que deixa les nostres tendes actuals com ben pobres.
El segon treball inclòs al llibre, “Cultura de Jardins. Les anotacions d’un jardiner” estudia el manual des del punt de vista de la jardineria. D’entrada també ens sorprèn la gran quantitat d’espècies vegetals cultivades a Barcelona (i estem parlant únicament de les ornamentals), el que fa que els nostres parcs i jardins actuals tornin a ser espais ben pobres. Les tècniques explicades al manual són les d’una persona amb força experiència i amb molta capacitat per a fer tota mena de provatures.
Dins de “Les plantes ornamentals i la botànica” es fa un repàs de la història de l’estudi botànic a Catalunya per part de la nissaga dels Salvador, plenament connectada amb les elits científiques europees de l’època.
Ens trobem, per tant, amb el retrat d’una societat plenament europea: la Barcelona d’abans de la Guerra de Successió, amb un elevat nivell cultural i econòmic de les classes benestants i un marc urbanístic amb una notable profusió d’espais verds. El treball de Garcia Espuche també inclou un detallat anàlisi dels diversos espais verds, molts dels quals tenien un nom propi ben coneguts per tots els ciutadans i que conferien personalitat pròpia i caràcter a cada sector de la ciutat.
Per això tampoc sorprèn trobar-se amb una relació de productes que es venen a l’adrogueria amb una varietat senzillament impressionant i que deixa les nostres tendes actuals com ben pobres.
El segon treball inclòs al llibre, “Cultura de Jardins. Les anotacions d’un jardiner” estudia el manual des del punt de vista de la jardineria. D’entrada també ens sorprèn la gran quantitat d’espècies vegetals cultivades a Barcelona (i estem parlant únicament de les ornamentals), el que fa que els nostres parcs i jardins actuals tornin a ser espais ben pobres. Les tècniques explicades al manual són les d’una persona amb força experiència i amb molta capacitat per a fer tota mena de provatures.
Dins de “Les plantes ornamentals i la botànica” es fa un repàs de la història de l’estudi botànic a Catalunya per part de la nissaga dels Salvador, plenament connectada amb les elits científiques europees de l’època.
Ens trobem, per tant, amb el retrat d’una societat plenament europea: la Barcelona d’abans de la Guerra de Successió, amb un elevat nivell cultural i econòmic de les classes benestants i un marc urbanístic amb una notable profusió d’espais verds. El treball de Garcia Espuche també inclou un detallat anàlisi dels diversos espais verds, molts dels quals tenien un nom propi ben coneguts per tots els ciutadans i que conferien personalitat pròpia i caràcter a cada sector de la ciutat.
De la contraportadaTítol: “Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700”
Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700, aborda un tema quasi bé desconegut, el de la importància quantitativa i qualitativa dels jardins barcelonins del segle XVII i l’inici del XVIII. Relaciona aquesta rellevància amb la jardineria i la botànica del període, a través de l’anàlisi d’un manuscrit inèdit de 1703, i de l’estudi de les relacions entre dit text i el memorable treball dels botànics Salvador.
Autors: Albert García Espuche, Montse Rivero Matas, Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez Cortina
229 pàgines
Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona
Col·lecció “La ciutat del Born. Barcelona 1700”, 1
1a edició, juny 2008
ISBN 978-84-97500-100-1
· Article de Xavier Caballé publicat a Diari d'un llibre vell el 11.01.2009
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada