diumenge, 13 de setembre de 2015

Ocells blaus del Paradís. Els darrers? No!

Colom Rabitxe, coloma Turqué


Gran és l'esperança
del fill del volcà,
de l'obscura lava
i la blanca escuma
de l'embravida mar!

Vola veloç entre les branques,
atapides, ombrívoles, calmes,
laurissilva dels seus pares,
allí, allèn llunyans mars,
entre hixes, barbussans, 
arboceres i garoés,
faies, saücs i mocans.

Oh, què gran és l'alegria
que fa bategar son cor!
Ell no sap que és el darrer.

Nasqué d'un ou, l'últim
que la gran reina rabitxe,
venerable soberana,
parí a la fullaraca.

Gran serà la seva pena,
el dolor de sa solitut extrema!
Ell no sap que és el darrer.


Recorre el seu vast reialme
amb el seu vol silenciós,
en il.lusionada cerca,
d'una princesa verge,
de la selva la més bella.

Posat sobre un grandiós til,
amb els seus ulls de sang
i el seu plomatge anyil, 
refulgeix com un topaci
sota els lluminosos rajos
del sol canari naixent.

¡Oh, què gran ès la il.lusió
que el fa sentir exultant!
Ell no sap que és el darrer.

Infla el gavatx, galuga, canta,
i als quatre vents llança,
el seu festeig d'esperança.
Aleshores atèn, escolta,
mira a dreta i a esquerra,
silenci, només la brisa,
ningú respon a la crida. 


Passen llunes i més llunes,
segueix sol dins la gran selva.
Ell no sap que és el darrer.

Ja el colom és més que adult.
La seva ànima s'entristeix
i el seu galugar rabitxe
perd lluentor, defalleix.

Què no hi ha ningú a l'illa?
Es demana un i mils pics.
Ell no sap que és el darrer.

De sobte quelcom es mou.
És la coloma turqué,
la fadrinanga del bosc,
ella també defalleix.
Li va dir el merlerot:
"Estàs sola en aquest món.
No trobaràs marit."


El rabitxe se la mira
i la turqué s'escarrufa.
"No és de ma casta, i què?
Jo no quedaré fadrina."

Ell un fruit li ofereix
i al seu bec roig li posa.
Ella encantada l'agafa 
i tot seguit ja se l'envia.
Uhm, i què bò que el troba!  

Ja són parella, ja vibren
els seus dos corets feliços.
Parlen ben distintes llengües, 
però no els fan falta galugs,
amb la mirada s'entenen.

Ell vol niar sullà en terra
i ella a branques ben altes.
"Eh, com ho podem fer?"
- li demana el rabitxe
amb només una ullada. 
"Els dos ous els pondré jo, 
així que allà on jo vulgui"
-li contesta amb els gestos
una enardida turqué.

Passen llunes i més llunes,
ja la selva està poblada
i els nombrosos descendents
no galuguen, xampurregen.
Ni els seus pares els entenen.
No són turqué ni rabitxe.
El merlerot en fa befa
i els bateja raturxé.


7 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt guapo Joan... però quines paraules tan difícils!

Matilde

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Matilde. Quines són al teu parer les paraules difícils?

Anònim ha dit...

hixes, barbussans,
garoés,faies, i mocans.
galuga, galugar, galugs...
I la darrera paraula RATURXÉ!

Juan Bibiloni ha dit...

HIXA o HIJA és el nom guanche de l'arbre Prunus lusitanica subsp. hixa, BARBUSANO és el nom canari de l'arbre Apollonias barbujana, GAROÉ ò TIL es el nom bimbache de l'arbre Ocotea foetens, FAIA és el nom canari de l'arbust Myrica faia i MOCÁN és el nom guanche de l'arbust Visnea mocanera. GALUGAR és el verb mallorquí antic que espressava el cant dels coloms mascles, fins que fa 400 anys arribaren des de Nord-Amèrica els indiots, galls de les Indies o galls d'indi i es va utilitzar el mateix verb per a expressar el cant dels mascles. RATURXÉ és el nom inventat per mi per a donar nom als híbrids ficticis entre els coloms rabiche i turqué.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Franc Guinart ha dit...

Un cant a la força intrínseca de la natura pel que fa a la necessitat de seguir endavant superant obstacles i admetent nous reptes. Molt bonic!. Es podria fer un petit salt i portar-lo al terreny de les relacions humanes i la necessària capacitat d'adaptació que cal atresorar per fer front a l'esdevenidor...

P.D.: també m'ha anat molt el glosari de termes, jaja!!.

Franc Guinart

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Franc. Salutacions cordials.