A causa de l'aigua, la manca d'aigua, un sector econòmic està sent criminalitzat. Em refereixo a la jardineria, ara culpable i paradigma del malbaratament de l'aigua. No obstant, altres sectors econòmics la hi poden usar. El cas més evident d'aquest despropòsit són els “rentats professionals” d'automòbils. Rentar el cotxe un mateix consumeix vint o trenta litres d'aigua i la mesura ha estat prohibida. El rentar el cotxe en un rentat professional consumeix més de 1000 litres. Sí, ho heu vist bé, més de 1000 litres que van a parar al clavegueram, per que de moment no se'ls obliga a reutilitzar l'aigua. El perquè d'aquest elevat consum es deu principalment a una causa, no usen directament aigua de boca per rentar un cotxe, ja que aquesta deixa taques a la superfície, ells usen aigua d'osmosis, i per obtenir un litre se'n malbaraten quatre. Com per netejar un cotxe usen uns dos cents litres d'aigua osmotitzada, vuit cents se'n van pel desguàs.
Mentre, els decrets contra la sequera, deixaran sense rec jardins i arbres, molts d'ells condemnats a mort si no reben aigua sense que això sembli importar a les autoritats, aquelles autoritats que en campanyes electorals es vanaglorien d'haver plantat tants mils d'arbres als nostres carrers. Sembla que és molt més important el presentar un cotxe net i polit que el valor que representa un arbre en patrimoni, en captació de CO2, en proporcionar-nos ombra i per tant ser un gran regulador del clima, en protegir-nos del vent, del soroll, d'acollir fauna i descansar-nos la vista.
Es calcula que uns dos mil treballadors relacionats amb la jardineria perdran el seu lloc de feina si no és permet un reg de subsistència mínim als jardins i arbres. Però durant anys s'ha permès que una canonada d'un aqüeducte vessés sense control ni aprofitament de dos cents mil a quatre cents mil litres d'aigua diaris. I aquesta és una fuita que es coneixia. Quantes més se'n coneixen? I quantes més no les coneixem. Sembla mentida que en el transport de l'aigua potable no es facin complir les mateixes mesures que en d'altres transports de fluïts. Permetríem que una canonada de gas perdés un vint per cent del seu cabal? No, a la mínima fuita ja es demana que rodolin caps. Ni tan sols en l'aigua de clavegueram permetem que hi hagi aquest despropòsit, per no contaminar aqüífers, no provocar epidèmies, no fer esvorancs que ensorrin edificis o túnels, etc. Fins el clavegueram té menys pèrdues que l'aigua potable!
Però ara els jardiners som els dolents de la pel·lícula mentre en el sector agrícola es permeten els regs a manta i s'ha permès una agricultura de regadiu on el terreny i el clima sols permetia un cultiu de secà. O en el sector de la construcció es permet l'ús de l'aigua per regar la runa per que aquesta no escampi pols. Té més dret a l'aigua la runa que un arbre.
Guillem Nicolàs i Larruy
1 comentari:
La llista de tudadissa d’aigua es podria allargar molt més: piscines unifamiliars fins i tot en urbanitzacions pirates, camps de Golf, dutxes a la platja que són un grifo continu amollat, brutanxos que els vessa la banyera i no l’arreglen, l’administració que es nega a posar comptadors individuals (espai per posar el que vulguis...) i canonades que perden com un colador.
La llista de tudadissa en metàl•lic clama al cel. El cas Rasputin, amb l’expresident agafat pels dellons a preu de canari jove i a compte del calaix general pareixia el súmmum irrepetible. Doncs mirau la premsa i veureu com els gasten, els polítics.
I mentre als arbres els fan fer carrer: ara necessitam quatre fotos: festa de l’arbre; ara cal estrènye’s el cinturó: suprimim el regar; aquell carrer fa fàstic: plantem arbres; els veïns es queixen: podem arbres; cal fer creure que feim feina: retallem baladres; som més ecologistes que ningú: protegim un arbre; per protegir l’economia: urbanitzem els voltants de l’Albufera... Fa molts d’anys que sabem que gastem més aigua de la que plou, però continuem construint, fins i tot en zones àrides ¿Que allò sembla el desert dels Espagueti-western? no us preocupeu: ja sembrarem arbres...
Publica un comentari a l'entrada