dijous, 12 de juliol de 2007

La paradoxa de l'extinció

Foc i ambient mediterrani han estat sempre inseparables però va ser sobretot la ma de l'home la que ha marcat l'evolució i l'ús de les masses forestals al mediterrani. El foc ha estat durant segles una eina per a dirigir una massa forestal o directament per eliminar-la i per tant això ha tinguit incidències tant en l'evolució de les espècies forestals com en la representació d'aquestes. L'eina del foc era utilitzada sobretot per obrir arees destinades a pastures o per crear conreus així com també afavorir unes o altres espècies forestals, no obstant, des de fa temps el foc es troba en desús. Segurament hom creurà que hi hem guanyat molt amb això ja que l'ús del foc no és precisament una tècnica "ecològica" per gestionar el territori però si analitzem el tema en detall veurem que tampoc hem millorat tant.
Tot i l'abusiu ús del foc i la gran periodicitat d'incendis provocats pels nostres avantpassats, cal remarcar que aquests focs forestals eren sobint de baixa intensitat (Foc forestal és un concepte associat a foc intencionat i dirigit mentre que incendis forestals és un concepte associat a la crema de massa forestal de manera intencionada i descontrolada), després de les cremes els pastors solien aprofitar els recursos herbacis o arbustius del que creixia després dels focs forestals, també era força comú que en zones de pastures hi haguéssin taques de formacions arbòries (Poques vegades formaven massa) que s'aprofitaven per llenya, respecte aquest tema existeixen moltes fotografies en que és molt comú veure una zona de pastura amb arbres extremadament podats fins gairebé arribar al final de la guia, deixant l'arbre amb una forma esquelètica reflexant d'aquesta manera la gran necessitat energètica que existia al moment.

Avui dia moltes d'aquestes zones han quedat abandonades perquè la vida ha millorat molt a les ciutats i perquè els costos d'explotació s'han encarit, a part de que molts dels successors dels que foren els antics pastors han decidit no continuar amb la sacrificada vida de pagès. Segles i segles de societats ignícoles han propiciat que les masses forestals també tinguin aquest comportament, amb la qual cosa qualsevol guspira pot arribar a convertir-se en incendi. Si aquest factor l'hi sumem al de abandonament total de moltes de les zones forestals significa que l'incendi pot tenir continuitat horitzontal. Així doncs, actualment no només tenim combustible acumulat sinó també continuitat d'aquest.

1.-L'objectiu de l'extinció és evitar la propagació de l'incendi però aquest objectiu té caràcter global, és a dir, s'ha d'evitar qualsevol propagació.
2.-La paradoxa de l'extinció és que només s'apaguen els incendis que es donen en situacions climàtiques favorables o bé en masses forestals que no han acumulat molt combustible .

Aquests dos punts es veuen clarament reflectits si hom observa un gràfic on s'observin el nº d'hectàrees cremades.La conclusió que s'arriba al observar aquests gràfics és que durant un cert període d'anys el nº d'hectàries cremades és molt més baix que la mitjana d'ha. cremades d'anys enrrera però apareixen anys negres en que el nº d'hectàries es dispara alarmantment, aquests anys, com per exemple l'any 1986, el 1994 o el 1998 quadrupliquen la mitjana d'hectàries cremades i el que és pitjor, els incendis eren debastadors.
Els medis d'extinció tenen limitacions (com és normal), quan s'arriba al límit de la capacitat d'extinció només cal esperar a que el foc arribi a alguna zona per atacar-lo o bé esperar a que les condicions meteorològiques millorin, en aquests casos com més continuitat horitzontal de combustible i a major densitat de combustible, pitjors seràn les conseqüències, més seràn les hectàries cremades i més debastador serà l'incendi.
Quan s'assoleixen les condicions per al GIF (Gran incendi forestal) i quan els bombers estan fora de la capacitat d'extinció, moltes zones ja es donen per cremades, tantes fins on arribi el pròxim punt estratègic per atacar.
Tot i destinar un gran pressupost en extinció, les hectàries cremades no han variat massa si agafem un bon intèrval d'anys. Si és veritat que s'han apagat molts més incendis però els que no s'han aconseguit controlar han estat debastadors i han cremat molt en molt poc temps. Entenc que els helicòpters, "helibaldes", camions autobomba, efectius terrestres, desplegaments estratègics, mobilitzacions d'exèrcits i tot el que està relacionat amb la extinció és molt més espectacular, però pel meu entendre, tot això no serveix de res si no es recolza amb res més.

Com deia la Montserrat Tura;
Cada vegada que apaguem un incendi m'espanto perquè sé que el pròxim farà encara més mal.

5 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Jo crec que si la prevenció del foc va lligada per una banda a una pedagogia del foc en el mateix escenari i actors on aquest actua: camp i forestal i per l'altra a poderosos mitjans humans i tècnics d'extinció, les causes principals que provocaran aquests seran les intencionades, llavors el que caldria seria una investigació acurada de cada cas sospitós. Aquesta tasca policial ha de ser considerada tan important quan a interès social com ho pugui ser la investigació en materia antiterrorista.
Per altra banda un conjunt de condicions favorables ens pot provocar incendis realment devastadors en poc temps. Això és així per el que tu dius: tenim un paisatge vegetal mediterrani molt modelat per l'home i el foc on les espècies heliòfiles i fins i tot piròfiles s'han vist afavorides i han assolit certs estadis gairebé estables en la seva degradació.
Salut.

Maria ha dit...

Jo, sincerament crec que la millor manera d'aturar els incendis o minimitzar els danys, es basa en una bona gestió del territori forestal. Si tens una baixa densitat de combustible disponible, sempre , per molts incendis que hi hagi, estarà en capacitat d'extinció. Per lo tant, crec que en el lloc de dedicar més diners i mitjans a l'extinció, s'hauria d'incrementar el de la gestió. Finalment, dir que estic d'acord amb que s'haurien de posar càstigs majors als piròmans o responsables d'incendis forestals, aunque no hagin estat intencionats.
Salut.

Anònim ha dit...

Cada vegada hi han menys pagesos i més urbanitzacions. Abans quan hi havia un incendi tothom col·laborava en l'extinció perque ho sentia seu. Ara hi han d'anar els bombers.

Sylvestris ha dit...

Sobre la intencionalitat dels incendis segurament és el tema més difícil de tractar. Administració sap perfectament que ha d'oferir "ofertes gustoses" a tothom perquè aquell que surti insatisfet pot ser el que encengui el pròxim foc, a vegades no és capaç de fer-ho perquè acontentar a tothom és sobint molt difícil.

A més de la pura causa intencionada, existeixen d'una manera segurament més important la resta, per exemple hi ha les causes naturals, causes per accidents de treball (Com per exemple una guspira que s'escapa d'una màquina), la inconsciència de molta gent (Burilles, barbacoes) que s'hi afegeix el mal estat i el gran nº d'urbanitzacions a catalunya....

Aquestes causes no serien com la primera ja que si tinguéssin caràcter durament penal segurament donarien molt a discutir dintre de la nostra societat.

Un altre problema que em van comentar és que sobint es perden segons d'or per evacuar i protegir urbanitzacions que s'han construït de qualsevol manera, és lògic que primer sigui la població civil, però imagineu-vos ara amb la quantitat de urbanitzacions l'energia i el temps que es perd per evacuar quan es podria destinar a extingir millor l'incendi si hi hagués hagut una millor planificació.
Maria i anònim han aportat també 2 punts molt importants, respecte a les investigacions la veritat no em sé massa la llei com actua però sé que entren dintre competència dels Agents Rurals (Això a Catalunya), la meva opinió és de novato total però a mi em dóna la sensació que sembla que l'objectiu que es persegueixi sigui el de esbrinar si "Causes naturals" o " provocat", en comptes de portar a terme una investigació més àmplia del "Perquè provocat?" com dius J.V.

Per altra banda, el paisatge és un gran mosaic on el foc hi ha tingut molt a veure, en moltes zones l'ús reiterat de foc ha generat autèntics deserts com per exemple algunes zones de Monegros, on es constata que l'ecosistema no ha estat capaç de recuperar-se o ho fa tant lentament que actualment només està format per estrats herbacis.

En moltes zones dels Països catalans i altres indrets, els boscos són, com a mitjana, tots força joves, d'aquestes formacions joves algunes d'elles tenen com a vegetació potencial la formada per pins on molts autors consideren que el bosc de pi no és formació primària però si la única arbrada que hi pot habitar, a part de que moltes altres zones van estar no fa massa colonitzades per les espècies més heliòfiles (pins), també hem de pensar que fa uns anys es creia cegament que les coníferes eren molt més rentables que les quercínies i és per aquesta raó que moltes vegades s'afavoria més als pins.
30 anys és el temps que hom creu que la massa forestal és capaç de recuperar-se però aproximadament uns 200 (amb altes variacions) són els que calen perquè el bosc tingui la seva vegetació potencial que sobint es correspont amb les frondoses, si la gran majoria dels boscos no tenen més de 50,60,70 o 80 anys significa que estem a la meitat i a la meitat segurament es correspon amb boscos de pins adults amb presència d'alguna alzina, si a més, tenim en compte que molts d'ells ja es van cremar i no van rebre cap tractament silvícola, tenim així boscos amb els models de combustible més desfavorables, això no seria cap problema però hi ha l'home i les seves imprudències.

Joan Vicenç ha dit...

Les negligències per imprudència greu, en referència a un foc provocat, també són considerades delicte. En aquest cas encara que pot no comportar presó en la majoria de casos (si els mals no han estat importants), sí que es resol amb sanció econòmica important a més dels antecedents penals.