dimarts, 26 de febrer del 2008

Alaró: Mèlies mutilades



Trobau que està ben feta aquesta "poda"?


Les mèlies (Melia azederach) d'aquest carrer, el camí de Ses Barreres, són ben desgraciades. Fa anys quan construïen els pisos ja les varen atupar fort. Després al capritx de l'Ajuntament de torn se'ls donava una bona passada, vull dir amb podes tan dures com aquesta. La conseqüència de tot plegat són arbres amb ferides ben serioses que de segur empitjoraran.

Realment és que soim pocs agraïts als arbres. Aquestes mèlies formaven una capçada espessa que creava una galeria d'ombra ben bona a l'estiu. A la tardor es vesteixen d'un groc realment espectacular. Qui se'n recorda de la seva protecció a l'estiu o de la seva bellesa a la tardor quan es realitza una malifeta com aquesta?. Amb quin criteri s'ha fet aquesta poda? O és ignorància? La ignorància és certament insultant, especialment quan s'exerceix des del poder públic cap allò que és públic, com els arbres del carrer.

No he pogut trobar les fotos que vaig fer a aquestes mèlies en diferents èpoques de l'any, la comparació hagués parlat per ella mateixa.

Jo faria una sol·licitud als responsables d'aquesta mutilació: no toqueu els lledoners del Camí de Vela!. I una recomanació: informau-vos, apreneu dels temps moderns i pensau que tant fa que fruitin o no els arbres del carrer, si és que podau amb aquesta intenció, tanmateix què n'heu de fer dels fruits de la mèlia si és que mai vos heu fixat com són o que existeixen? I no bastava llevar, si és que n'hi havia, les branques que poguessin destorbar els balcons? O és que vareu llegir l'article que sobre la mèlia vaig escriure i que es titulava "La mèlia, un arbre que mai hauria de ser podat"?



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina puta pena !!!!

Anònim ha dit...

fa uns mesos me veren proposar podar els plataners d'Alaro, i els vaig explicar lo que s'havia de fer (entre
altres coses dexar de mutilar los ) pero lo unic que els preocupava era sa "brutor"de ses fulles i llavors. no m'han tornat cridar.

Dalva M. Ferreira ha dit...

Pobres árvores...

Anònim ha dit...

Això és que no se'ls estimen: són uns sicaris-degolladors de vida!

Xavier ha dit...

No puc entendre com es pot arrabassar tanta bellesa, ni com la ignorància pot arribar a tals extrems. La mèlia és un dels arbres que fan de la tardor un pas temporal impressionant, ple de colors exuberants i formes . Fins un cop nua, es vesteix amb una roba interior amb puntes arrodonides amb l'ambre dels records...