Jaume Terrades. Biografia del món

LA TEORIA DEL DESIGNI I L’”EQUILIBRI DE LA NATURA”

“Un component de la teoria del designi és l’equilibri de la natura: el món està , de manera natural, en equilibri. Qualsevol intervenció, un abocament d’aigües residuals, l’eliminació d’una espècie, una tala d’arbres, etc., és rebutjada amb l’argument únic que “trenca l’equilibri de la natura”, una explicació que no explica res. Ningú no sap què és, com s’aguanta o com es mesura el pretès equilibri. Això ve de la teoria del designi i de Plató, de la separació entre el món de les idees i una realitat que n’és el reflex degradat, ja que si el món és perfecte tot canvi és pervers, qualsevol acció nostra només pot pertorbar-lo. Plató no es preocupa pels mecanismes elementals sinó per les “essències”, de la mateixa manera que no s’interessa pel paper dels individus (amb la seva pròpia excepció) enfront de la realitat global de l’Estat. En suma, la idea d’equilibri de la natura té uns precedents metafísics en l’idealisme i l’essencialisme. Els ecòlegs de la primera meitat del segle XX encara patien la influència de la teoria del Designi. En el model de successió ecològica de Clements, vigent durant dècades, la comunitat vegetal és gairebé un organisme, que neix, creix i es desenvolupa fins a un estat final, el clímax, d’equilibri ideal. Qualsevol canvi a causa d’un incendi, una tala o el que sigui produeix una degradació de la comunitat, que es reorganitzarà en un procés autogènic determinista, en què cada estadi prepara el pas cap al següent. Aquesta teoria és utilitzada (i malament) per alguns ambientalistes per dir que un alzinar és millor que una pineda o un matollar, que la protecció s’ha de centrar en les comunitats més pròximes a l’ideal (clímax), que la millor gestió és no actuar, i afegeixen que les espècies autòctones són, per definició superiors a les altres. els estudis d’impacte i les decisions tècniques porten, sovint, la marca de l’idealisme essencialista. No obstant això, les situacions reals no s’ajusten bé a aquest model. La història, la contingència i l’atzar tenen un paper rellevant: no és el mateix que primer germini una espècie que no pas que ho faci una altra, que arribin abans unes llavors o unes altres, o que l’incendi sigui a l’estiu o a l’hivern.”

Biografia del Món, de l’origen de la vida al col·lapse ecològic.

Jaume Terrades.