L'Avet Rondinaire

Hi havia una vegada un avet petit que vivia en un bosc proper a la ciutat. Mai estava content amb la seva realitat de cada moment. Quan veia que venien els homes de la ciutat a tallar els avets grans, sempre es queixava de ser petit i volia ser gran. A l'hivern, sempre tenia fred i volia que vingués la primavera. A la primavera el guirigai dels ocells els feien ensordir i deia: "Perquè no arribarà ja l'estiu?". A l'estiu les cançons dels nens i nenes de la ciutat que ballaven al seu voltant el molestaven sempre i deia: "Quan arribarà la tardor?". I va arribar la tardor i la humitat de les pluges el posaven molt intranquil. Com sempre rondinava per voler que arribés l'hivern. I l'hivern va arribar i ell ja havia crescut. I van venir uns llenyataires i el tallaren de socarrel. Ell deia: "Perquè no m'arrencaran amb arrels, aquests?". I va anar a parar al bell mig d'una sala d'una casa enorme de la ciutat amb molts nens i nenes que el van guarnir pel Nadal. El Pare Noël va deixar regals sota seu i els nens i nenes eren feliços al seu voltant, tot cantant nadales apreses a l'escola. Però van marxar a jugar a les habitacions i les llums de la sala es van apagar. Ell esperava que al dia següent el tornessin a guarnir i els nens juguessin al seu voltant. Però res d'això va passar. Al dia següent l'arbre tallat del bosc va tenir com a destí la xemeneia de la casa gran de ciutat. I ell va sortir amb el fum espès cap als núvols. Va tossir i es va queixar de la densitat del núvol, i va desitjar tornar al bosc d'on venia.

*

Adaptat per Susana Martínez de l'emissió del
9 de desembre de 2005 d'Un Conte Sonor, COM Ràdio.

*
Publicat a Petits contes, grans idees el 13 de gener de 2006
*