No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser

No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser

Ha germinat un aglà

Aquesta setmana, juntament amb altres companys, vàrem estar a punt de cridar a IB3 per informar-los d'un descobriment, una exclusiva absolutament excepcional, la manca de cobertura mòbil ens ho va impedir.

Ara mateix ni vaig a cercar les declaracions que el Sr. Berbiela, funcionari primer de la perifèrica estatal, després durant anys responsable del servei de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient i ara sembla com a membre de Tramuntana XXI, va realitzar en referència a, segons les seves paraules, l'abandonament dels boscos per manca de gestió forestal. Aquesta Conselleria ha estat gestionada, valga la redundància i alhora val a dir-ho, durant llargs anys per el PSM-Mes, Gabriel Vicenç, Vicenç Vidal, Miquel Mir, amb els seus coetanis del Consell amb gestions de caça o medi ambient, Joan Font... progressistes, d'esquerres i desconec fins a quin punt nacionalistes o sobiranistes, de Mallorca, que l'estimessin, vaja.

En tot cas, IB3 va entrevistar el Sr. Berbiela, ah, i una altra persona que parlava de boscos bruts i nosèquè, ambdós en l'idioma castellà, com és norma a les entrevistes importants de l'ent públic balear.

Vaig a tirar de fona: aquest setmana per raons professionals he potejat, a peu amb dificultat, territoris de muntanya del Raiguer: Sa Boal, Son Guitard, Sa Bastida, Es Rafal, Oliclar, Solleric, Sa Casa Damunt, Tossals Verds... si pogués vos hi dibuixaria el mapa. Juliette no va afectar per tot igual, però el que sí que va fer on va descambuixar de valent els pins i les poques alzines, és destapar el que hi ha davall, la calvície de la roca nua que han deixat les cabres.

Si qualque cosa és un autèntic, irresponsable i groller abandonament, és el que ha estat deixar durant anys i anys i avisos d'atenció al respecte, la gestió forestal en el barram de les cabres: no hi ha sotabosc, no existeix regeneració ni de llavor ni de tanyada, res davall aquells pins i alzines que varen poder medrar un temps gràcies a que aleshores no n'hi havia de cabres, o no tantes.

Sense sotabosc, ja ho he dit altres vegades, la temperatura del sòl és més alta, la humitat més baixa, el debilitament de l'habitat és general, l'afectació pels descomponedors va arreu. No és d'ara la cosa, mai va existir una gestió forestal per part de carboners i llenyataires, anaven a mata rasa, justet, justet deixaven una alzina per fer ombra a la sitja. Els boscos a Mallorca han estat maltractats en forma d'aprofitaments forestals abusius i amb invasió d'espècies animals domèstiques com porcs, ases, ovelles i, sobretot i ara, de cabres, ja descontrolades. Són aquelles que en diuen “cabres fines” per les que el PP, sempre a les ordres de caçadors, terratinents i espècimens semblants, va declarar espècie cinegètica i trofeu de caça, enlloc del que és, domèstica, ramadera i invasora i plaga en zona forestal, i també les que no ho són, que ja són totes de fet.

Ara mateix aquest territori que vaig potejar per la dificultat de moure-m'hi degut als pins trencats i brancam estès on hi havia alzines o ullastres, és un paisatge que mai havia observat en aquestes cotes tan baixes. Les milanes no hi faran niu enguany, per tant qui teniu terra amb pins alts i vells cuidau-los, faran falta. Amb tot Juliette no seria res si el bosc no hagués estat maltractat i ara envaït de manera descontrolada per una espècia invasora com la cabra domèstica, es regeneraria sense cap problema i potser encara amb més vigoria i biodiversitat... amb permís del canvi climàtic. Potser Juliette impedint el trànsit de les cabres i protegint de brancam el sòl, encara podrà fer qualque cosa. Cal protegir-la de qualsevol idea irresponsable, inassolible per altra banda (al temporal del 2001 empraren helicòpters per extraure els arbres caiguts, quina tudada!), perquè aquest brancam, aquesta rama caiguda, aquests troncs són una garantia de que a davall hi germini qualque llavor o tanyada, herbàcia, lianoide, arbustiva, d'arbre... de donar una cobertura de terra, de nutrient humus a una muntanya que ara per ara està arrassada, castigada durament per la mà de l'home.

I tornant al començament, l'exclusiva per la que volíem avisar a IB3 és perquè trobàrem una alzina de llavor, minúscula, a penes tres centímetres d'alçada, de llavor! després de recórrer aquest extens territori del que vos he parlat abans.

Ja sé que el que diré ara sonarà molt demagog: però aquests entrevistats han potejat, a poc a poc, extensament, darrerament les muntanyes de la Serra? ho han fet els darrers trenta o quaranta anys?

Deixau el bosc en pau. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat al DBalears