Desena Celebració del Hanami a Masquefa

Ja cau la pluja;

d’aquesta primavera

són les llàgrimes?

Qui no sent la recança

si el cirerer es despulla!

Ōtomo no Kuronushi
(Japó, Segle IX) 
~

2020
Hanami Virtual • Hanami Confinat

• 花見 •
 ~
-Oh!- només deia
davant la floradissa
del puig Yoshino.

Teishitsu
(Kioto,1609-1673)
 ~

El Hanami a Masquefa
Des del 2010, gairebé cada any, celebrem a Masquefa la festa del Hanami, la jornada de contemplació dels cirerers florits.
Hem adaptat la celebració japonesa i cada any en aquestes dates anem caminant cap un camp de cirerers, allà esmorzem, una colla de poetes amics diuen poesies i després és fa un piscolabis amb begudes i dolços que ha portat l’organització i també molts dels participants.

Copsar els petits bons moments de la vida

El Hanami és la contemplació dels cirerers florits, observar les seves flors efímeres, sabent que duraran pocs dies però que l’any vinent hi tornaran a ser. Gaudint aquests moments en companyia de la família, els amics, els veïns, cantant, dient poesies, explicant histories, ... tot fent un petit pícnic o piscolabis.

El sentit d’aquesta jornada és una barreja de sentiments contradictoris : La bellesa dels cirerers florits i de les seves flors. La tristesa per les coses que són efímeres. La bellesa, la sensibilitat, l'emoció i el gaudiment per les coses petites o efímeres, la consciència de la caducitat i fugacitat de totes les coses i la lleugera sensació de pena agredolça que implica el seu consum, el desig i l’esperança que tornarem a viure bons petits moments. La naturalesa ens ofereix uns espectacles que moltes vegades no sabem mirar ni agrair. La vida moderna no deixa gaire espai per a la contemplació. Per això cal saber copsar els bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer. Com la curta durada de la vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que hem d'expressar pel fet d'estar vius.

 

Hanami Virtual. Hanami Confinat
Aquest any 2020, en que hem d’estar tots a casa, que no podem sortir al carrer i no podem anar a contemplar l’espectacle dels cirerers florits, és per això que hem volgut fer aquest apunt al blog per tal de celebrar i gaudir del Hanami, encara que sigui de manera virtual. Ara més que mai que cal gaudir dels petits i senzills bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer.
Així, si voleu, podeu llegir i escoltar aquestes poesies i admirar els dibuixos, pintures i fotografies. I si en teniu ganes podeu acompanyar el moment bevent un té o alguna altra beguda i fer un mos d’allò que més us agradi.

Respira

Respira, ja no hi ha fum

ni a les parpelles mandra.

Una esquerda bat guix i maons

per eixamplar-se.

Amb punys i ungles fes el forat

més gran, immens.

Retrobarem tot el perdut,

i més enllà dels nostres somnis

Jordi Muntaner

Març 2020

~

Ah, com encalça

les flors de cirerer

el calabruix!

Fujiwara no Teika
(Kyoto, 1162 - 26.09.1241)
~

Árbol

Hago cola en el supermercado.

Justo al lado, hay un jardín.

Hay un árbol muy alto cuya copa

parece tocar el cielo gris.

Lo observo mientras una llovizna me acaricia la cara.

Aunque el cielo está gris, hay una luz especial.

O quizá veo que algo se ilumina allá arriba.

Sí, algo se ilumina allá arriba.

¿O es mi mirada la que se ilumina cuando miro hacia el cielo?

Mi mirada es ese cielo que miro desde la cola de la tienda.

¿Soy yo ese cielo ahora?

Siempre me ha atraído mirar

el punto de fusión entre un árbol y el cielo.

Quizá, porque mirar cómo se proyectan

los árboles hacia el cielo me hace viajar

a un espacio que lleva al infinito.

Sí, ahora soy ese infinito,

los instantes que dibujan mi espera en la cola.

Unos momentos de infinitud

mientras soy ese cielo que me mira.

Mercedes Delclós

Premià de Mar, 2 de abril de 2020
~

No ens queixaríem

d’aquesta vida nostra

si ens la prenguéssim

com fem amb la florida

dels cirerers salvatges.

Murasaki

(ss. X-XI)
 ~

'Hanami 3' de Agnès Bompy

                            “Caer fue sólo la ascensión a lo hondo”

                                                          José Àngel Valente

Transformacions

Abril.

Capes de glaç

en els replecs

ombrívols del bosc.

L’ultima llum de l´hivern.

Blancor de la neu,

la fondària et crida.

Batec invisible i arrel.

Aigua profunda,

llum dels cirerers en flor.

Nevaran pètals,

mans invisibles esculpiran

petites cireres verdes.

Igual que vosaltres,

neu i flors,

vull estimar el desésser,

vull que es reveli

-en mi o sense mi-

allò que demana ser.

Esperança Castell

23-4-2017

De ‘Blau argila’ (Meteora 2018)

 ~

 

Cirerer

Cirerer, cirerer que floreix,

cirerer que es marceix.

Santōka Taneda

(Yamaguchi, Hofu, Japó, 3.10.1882 - Matsuyama,

Ehime, Japó, 1.10.1940)
 ~

Josep Madaula, 2012. Cirerers

Cirerer del meu jardí

Poema des del confinament

“Me’l miro cada dia,

ja fa un mes,

potser perquè ara tinc temps,

tot el temps del món.

Em parla de les busques,

del seu moviment,

ara que tot sembla aturat,

com una llàgrima de gel.

Em fa partícip de la bellesa,

sempre efímera,

que neix, creix i se’n va,

seguint la dansa dels astres.

M’assenyala el vol de les abelles,

a la recerca incessant,

nèctar, pol·len, vida,

mentre a dins meu tot emmudeix.

Es despulla d’un bonic vestit

i molt a poc a poc

se’n posa un altre de diferent,

cal, diu, seguir el viatge.

Em regala la força dels seus colors

just a mig matí,

però sap fer-los més bells encara

quan declina la tarda.

Em deixa una confessió del Sol,

farà mil nius sobre els seus braços,

tants com les ganes de viure

tants com la fe en el món.

Enguany he aprés a contemplar-lo,

mai li havia dedicat tanta atenció

malgrat sempre fos tan a prop.

Les gràcies et dono, cirerer del meu jardí.”

Franc Guinart i Palet

4-04-2020
~

Cirerer

Oh Japó,

estan florits els cirerers

dins del mar.

Tōyōjō Matsune

(Tsukiji, Tòquio, Japó, 25.02.1878 - 28.10.1964)
  ~

Fulles

Arbres…

amics arbres,

m´agraden

les vostres fulles.

Quan la fulla es desprèn

d´una branca a la tardor,

goso contemplant-la,

sentint…

forma, tacte, color.

Si la fulla cau al riu,

lliscant per aigües transparents,

té un recorregut FLUIT,

encara que trobi

obstacles… entrebancs…pendents.

Però arriba el moment,

del final del camí,

que es fon

amb la mare mar…

el seu millor destí.

És una lliçó per a la humanitat,

deixar FLUIR la nostra vida

adaptant-nos al camí…

i quan arribi el final,

trobarem l´horitzó sens fi.

Margarida Bernús

(abril 2020)
 ~

He vingut a veure florir els cirerers,

reposo sota les branques en flor

i dormo.

Buson

(1715 -1783)
 ~

'Hanami' de Tessa Lang

El niu del cirerer

Arbre verd del meu record

puntejat d'espurnes grana,

qui et pogués tornar a trobar

pel camí sense tornada!

En els meus somnis em veig

enfilat dalt d'una branca

amb la vermellor a les mans

que del meu cistell vessava.

Jo era tal com un ocell

que tenia el niu a l'arbre

i la rodona dolçor

un bes que m'embriagava.

L'arbre s'anava fent vell

quan jo era al niu encara,

van fer llenya del brancam

i pilons de la socada.

Ja no vaig tenir mai més

ni arbre ni niu. La branca

de la infantesa va ser

tallada amb el cirerer.

Rossend Sellarés
  ~

Els plàtans del meu passeig

Passeig que em portes memòria

de quan jo era molt petit:

de dia anava a l’escola

i, als capvespres de l’estiu,

jugava fins a nit fosca

per no anar-me’n a dormir.

En el meu passeig hi ha plàtans,

tota la vida els hi he vist:

pel seu cor corre la saba,

pel meu, records sense oblit.

No en tenen la culpa els arbres,

dels afanys que em van per dins.

Esgarrapant-ne una escorça,

un diumenge de matí,

vaig festejar-ne una noia

que es va voler casar amb mi.

Qui ho diria que una soca

havia d’unir destins!

Ara, que el passeig em miro,

veig pares, avis i fills;

les imatges ressuscito

com les escenes d’un film.

M’adono que me l’estimo...

i em perdo passeig endins.

Rossend Sellarés
 ~

Al peu de l’arbre

sopetes i vinagreta

!i els cirerers¡

Matsuo Bashô

(Ueno, Iga, Japó, 1644, - Osaka, Japó, 28.11.1694)
  ~

Cirerers florits a la Vall de Lord. 2007. Jaume Adam Vidal

El Magnolio

Te yergues en la tarde como un tótem.

Voz de la tierra,
imagen de sabiduría antigua
que asciende hacia la luz.
Las hojas de hermosura noble
entretejidas de magnolias
en perfecta armonía
parecen los versos de un poema.

Bajo tus ramas de madre
se sosiegan los pensamientos,
enlentecen los días
y la sangre se apacigua.
Quietud de soledad deseada.

Ningún dios me había cobijado
con la misma exacta devoción.
El ser y el no-ser se encuentran
en la nada plena.
Acogida en tu regazo
vislumbro los espacios del misterio.

El tiempo no son horas
sino sol que acaricia.
La lluvia ha mitigado tu sed
y resplandeces en esta tarde de estío,
al borde del anochecer,
sin hacerte preguntas.

Te basta el agua y la tierra.

(En el jardín de El Habana, Asturias).

Trinidad Casas
(Del poemario Escaleras al mar)

 ~

Quantes emocions

Vénen ara al meu cor,

Cirerer florit…!

Matsuo Bashô

(Ueno, Iga, Japó, 1644 - Osaka, Japó, 28.11.1694)
  ~

Els nostres amics

Els darrers dies

Els arbres

A ciutat

Com als pobles

Estan tan estranyats

Com contents

Gairebé no els fuma

Cap cotxe

La seva verdor

Ha recuperat

un resplendor

en aquest inici de primavera

com fa anys

que no es veia.

Els arbres

Que ens donen la vida

Poden respirar-la

Molt millor

Ara que els humans

Estem confinats

A casa

Tant de bo

Que quan sortim

Entenguem la importància

Dels qui ens acompanyen

I ens permeten

Seguir vivint

No som ningú

Sense els nostres amics

Els arbres.

Alexandra Farbiarz Mas
 ~

En aquest món

caminem pel sostre de l'infern

mirant flors.

Kobayashi Issa

(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
  ~

Llimoner

Una dona dorm


i una cuereta que saltironeja

va desformigant brancades

del teu llimoner.

* * *

El rou. El cel cobert. L’anunci

de pluja. (Plou. L’aigua vernissa

la pell de les llimones.)

Collita.

AQUEST "LLIMONER" INCLOU DOS FRAGMENTS DEL 

POEMA "VICTÒRIES" DEL LLIBRE ULLS AL BOSC (2019).

Esteve Miralles 
 ~

Devessall de llàgrimes,

pluja de la primavera!

¿Qui no plora digues,

quan el cirerer es despulla

de la seva flor nevada?

(segle VIII)
  ~

Toni Casany. Cirerers a Creixell

Benvinguda

Va sortir d’entre les pedres.
A rebre la dona altament ferida,
que era jo, que ella deia veia trista.
Vam rebregar-nos entre cicatrius pendents,
vas obrir-te pas amb raigs de sol.
Vas cloure plors.
Vas obrir via. Vas obrir esguards.
Vas fer del malson un son. Uns somnis.
Desfer el grotesc, l’udol, el bram,
pintar d’innocència el banc i la barana.
Entraves rosada.
Entraves, Rocío.
Com qui no vol la cosa.
Com qui només passejava pel jardí reclòs
de la ciutat confinada i poruga i callada.
Amb olor de perfum fresc,
amb roba pigada, plena de Chambao,
amb frases divertides
i ulls oberts i bells de quaranta-cinc anys.

Rosa Maria Isart
en confinament general poblacional,
@rmisart dimarts, 31 de març de 2020 23:21h
No deixa de ser #poesiaconfinada
   ~

Flors de cirerer

Benignes joies,

flors de l’eixuta branca

fràgils i albades,

gràcils com papallones

a punt de dansar amb l’aire.

Glòria Judal
  ~

Toni Casany. Cirerers Florits

Murmuri d’abelles

Sota un cirerer florit, murmuri d’abelles, murmuri d’abelles...

sota un cirerer florit, murmuri d’abelles que m’adormí...

Amb aquell Serrat tan proper

vaig rebre l’alenada

que en aquell moment necessitava.

Però el temps d’estimar és tan fràgil…!

“quan menys t’adones es trenca,

se'n va donant-te una empenta

deixant-te un regust amarg”.

Sí, em vaig adormir sota el cirerer

i quan vaig despertar

em vaig trobar les mans buides.

Vaig seguir sota el cirerer florit,
però el murmuri d’abelles ja no em va adormir.

Vaig seguir somiant desperta.

Marisa Olivera
  ~

Flor de cirerer

Claror rosada,

llum prenyada de vida,

s'encén, s'apaga...

s'allunya de la branca;

és breu l'instant de viure.
 ~

M. Goicoechea. Sant Climent. Cirerer florit

La llum més dolça

Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles,

escampar-ne, després, els trossos pel terra

i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los.

Anomenar-les totes, les formes del mal,

i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo!

Acceptar la derrota i les cicatrius. Tornar-la a viure,

una vida senzilla. I tornar a tastar, només llavors,

la llum més dolça a la carn molsuda de les cireres.

Ricard Garcia, 2020
  ~

Suau és el març

amb els cirerers florits.

Brunzir d'abelles

Salvatore Vinyatti
  ~

Bon dia

Els ocells fan la seva piuladissa
i cantarella matinal.
La pluja cau agafant forma
fa roimes i plovisqueja.
Les muntanyes de Mediona
les veig entre boires.
I Montserrat treu els seus pics
mes alts, entre teulades veïnes.

Hi ha silenci.
Tèrbol el dia. No fa fred.

Les plantes agafen
un color verd mes intens.
Algunes es posen immenses,
i treuen fills i primeres flors.

Es la primavera.
Aquest cicle nou
que com persones
ens toca reconquistar.

I com a humans,
em de recobrar de viure-ho
amb plenitud.

Respirant amb els ulls,
omplint-nos el nas d’olors variades,
i gaudint, com ha de haver estat sempre.

De totes, tantes...petites coses!!

Josepa Ribera
19-4-2020
  ~

Tallar una part,
Abans del fred, Cirerer.
Per seguir florint.

Blanca Wappenhans i Battestini
 ~

Flor de cirerer

Caurà la flor del cirerer,
d’albor sublim
encatifarà el terra
on jau l’aspror del dia,
acotxarà el cuc,
acollirà la nimfa,
s’hi hostatjarà el pregadéu...
Per als fugitius de mar enllà,
no hi haurà llençols blancs
ni horitzó, ni mortalla.
La bellesa nívia
dels cirerers florits
és per als amos del nord
i per als insectes.

Mercè Bagaria
~

Pels marges càlids,

flaires de farigola

tenyeixen l’aire.
  ~

Camins de pedra

amb flors de farigola…

sabates velles.

Manel-Jaume Sales Carda
 ~

• お花見 •

 ~

Hanami al Japó. 2019. Foto de Yuko Kato

 ~