Pomeres de pomes

Mentre la roba s'eixamora

Mentre la roba s'eixamora i vola
i tot reposa dins la sesta al sol,
vine, manyaga, on s'escau la pomera-
menjarem pomes i ens direm l'amor

L'amor que ens dèiem
l'amor que ens diríem.

Ai, que et quedava el senyal i tot.

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 16 maig 1894 - 7 agost 1924)

Les teves mans

Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d'una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M'agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d'un pomer al clar de la llum.

Castellets de l'amor. Flames de ploma.
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d'un món

que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.

Joan Brossa
(Barcelona 19 gener 1919 - 30 desembre 1998)

Àcida fruita

Àcida fruita amb un reflex daurat
sobre la galta efímera i glaçada,
molla de rou de moltes nits,
so de campana de l’aurora.

Fluida polpa, nodreix
una vegada més el qui vetlla,
mitiga la set ardent
de l’àrid cor, destrava
la llengua del mut;
brollin paraules de lloança
d’aquesta boca feta per al cant;
que simplement digui les coses,
una per una, les intactes,
virginalment ofertes:
muntanya, silenci, poma.

Convit a gust veritable
de la terra, so de l’alba,
guardaré totes les coses
fins a l’últim crit foscant.

Joan Vinyoli
(Barcelona, 3 juliol 1914 - 30 novembre 1984)

Epitalamis
105a

Com en el branc més alt s’enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l’oblidaren...
mes no, no l’oblidaren: no la podien heure.

Safo
(Finals dels sis-cents, principi dels cinc-cents ac)
Traducció de Manuel Balasch

Cançó àvida

Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l’ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit.

Marià Manent
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Si els budells em criden
No els faré cas
I sortiré al pas
Cercant el fracàs
Dels que la llibertat
Em priven
Cercaré el suc
Compraré un ruc
I menjaré la poma
Que tengui més cucs
Si és la teva poma
M'agradarà més
Si és la pometa
Caiguda del pomer

Tomeu Dalià

Al capdamunt de la branca

Al capdamunt de la branca reposen
les pomes clares, les pomes dorments,
plenes de focs pacients i de pluges
altes i despullades. Del llunyà
vénen les pomes plenes i rodones,
de coves fondes, de jardins perduts,
d'inexpugnables dunes blaves,
del lluny i de l'a prop, cansades. Del llunyà
vénen, de les arrels del poc, tenaces,
dels sucres del futur, de rocs
de l'esperança, de rescloses
incandescents i d'olis esmolats
vénen, cansades. I reposen,
adormides, damunt fulles foscants,
plenes i clares, apinyades,
dolces, enceses i clements,
plenes de plenitud, interminables,
plenes, atapeïdes de vivent,
suspeses al balcó de l'ara,
entre el nascut i el no existent

Lluís Solà i Sala
(Vic, Osona - 1940)

Paradís

M'agrada contemplar-te
en el llindar de la nit,
saber-nos en el Paradís
abans que mossegar una poma
fos pecat.

Iban L. Llop
(Borriana, la Plana Baixa - 11 gener 1975)

· Fotos: · Caeduiker · diluvi.com Anna i Adria · Lotus Johnson · De reüll ·
· Caeduiker · uflaura · Daniel Julià Lundgren · Lali Masriera · Ferran Jordà ·