Per defensar-nos del foc

Animus Iocandi

Ferreres

· Vinyeta de Ferreres publicada a El Periódico de Catalunya el 30-07-2009.

·

La figuera suggeridora d'Aubarca

Abraçades sensuals

Rafel Mas, Búger 30 de juliol de 2009

Tala d'arbres a la Gran Via de Barcelona

És increïble aquest ajuntament tan arboricida

Aquests dies s’estan talant arbres a la Gran Via de Barcelona entre Urgell i Casanovas, és increïble aquest ajuntament tan arboricida. S'ha de denunciar, ja n'hi ha prou.

Xavi Valls

·

Estimam als arbres?

Aparegurt al diari El Mundo dia 28/07/09

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa

El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.

D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.

Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.

Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.

La Robinia Pseudoacacia

La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.

Robinia plantada el 1601, a Paris

Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.

La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.

La seva fusta s’havia fet servir molt per fer travesses de les vies del ferrocarril. Té una elevada resistència i una durabilitat natural molt bona, és molt dura i resistent a la podridura. S’ha utilitzat en carreteria, ebenisteria, torneria, per fer mobles, graons en jardineria, jocs per a nens a l'aire lliure, estaques, parquet, ... S’usa també com a llenya per fer foc ja que té un alt poder calorífic comparable al de l'antracita.

La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, són comestibles, hi ha qui se les menja. Es mengen tal qual com a llaminadures i també se’n fan dolços i pastissos. En algunes zones d’Itàlia, al Vèneto, la Toscana i d'altres regions, amb les flors amb, un arrebossat dolç i fregides, és fan uns bunyols dolços boníssims, d’aquells que en cada zona i cada casa tenen una recepta particular una mica diferent. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria. També hi ha una varietat de jardineria d’Acàcia Robínia de flors de color rosa.

La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.

Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia, Escàcia, Escàrcia, Acàcia borda, ...

Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.

Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.

En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.

Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa

Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.

Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

·

G8: Infinita tristesa

El G8 i la crisi climàtica: hi coincidiran els fets amb les paraules?

Els governs d’alguns dels països més poderosos del mon es reuniren recentment a Itàlia i produïren un document titulat “Un Lideratge Responsable per a un Futur Sostenible”. A la seva declaració informen al mon que estan “decidits a assegurar el creixement sostenible i a enfrontar els desafiaments interrelacionats de la crisi econòmica, la pobresa i el canvi climàtic”.

Podria ser divertit, si no fos perquè la situació actual és tan tràgica.

El mon enfronta una greu crisi econòmica, la pobresa augmenta a totes bandes – i també en aquests 8 països- i la crisi climàtica està propera al desastre. Tot com a conseqüència directa del lideratge “responsable” dels governs d’aquests i altres pocs països durant moltes dècades.

Òbviament, ningú pot culpar a països com Tuvalu, Fiji, Laos, Cambodja, Papua Nova Guinea, Gambia, Namíbia, Uruguai, Cuba o la majoria dels 192 estats membre de les Nacions Unides d’haver creat aquests problemes. Tan mateix, la majoria d’ells ja estan impactant greument sobre els seus pobles.

El G8 ara promet que “encapçalarà la lluita contra el canvi climàtic”, però la realitat mostra que està fent exactament l’oposat: en el Regne Unit es criminalitza a militants que intenten impedir l’ús del carbó, es planteja obrir Alaska a l’explotació petroliera, les empreses petrolieres i gaseres dels països del G8 es continuen lucrant amb els combustibles fòssils, a la vegada que el consum en aquests països accelera la destrucció de boscos tropicals.

Els països que ja sofreixen a causa del canvi climàtic mai manifestaren el desig de ser “liderats” per el G8. Al contrari, estan exigint que ells i altres governs poderosos acceptin la seva responsabilitat per els problemes que han creat i facin qualque cosa al respecte. No per el 2050 sinó ara mateix. No amb declaracions sinó amb accions concretes. No a traves de “mecanismes de mercat” sinó a través d’estrictes mecanismes legals.

El mon –els seus pobles i ecosistemes- ja no poden tolerar un sistema on uns pocs governs, en base al seu poder econòmic, polític i militar, usen i destrueixen el planeta en benefici propi. En tal sentit, els països del G8 han de recordar el significat de la paraula democràcia i acceptar que constitueixen una petita minoria que no ha rebut de ningú, llevat d’ells mateixos, el mandat de liderar als demés.

El mon no vol ni necessita el seu “lideratge”, però sí necessita que actuïn de manera “responsable” per enfrontar el desastre climàtic que han creat. El món necessita que facin coincidir les seves paraules amb fets.

Per a més informació:

Moviment Mundial per els Boscos Tropicals

Butlletí número 144

Manu Chao

Infinita tristeza

Volen tallar 3.000 pins del Penyagolosa

El Consell valencià vol tallar 3.000 pins al Penyagolosa

La Secció Forestal de la Direcció Territorial de Castelló, depenent directament de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha proposat tallar, el proper mes de setembre uns 3.000 pins de les espècies Pinus sylvestre i Pinus nigra principalment de la subespècie salzmannii, al bosc de Sant Joan de Penyagolosa.

Pins del Penyagolosa

Cal recordar que la major part de les poblacions de Pinus nigra al País Valencià han sigut incloses en una figura de protecció anomenada Llocs d’Interés Comunitari o LICs.

L'objecte seria fer front a l’afectació d’aquests pins pel vesc, (Viscum album subesp. austriacum), una planta paràsita que viu sobre els pins (i altres arbres) xuclant-los la saba. La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, reunida el proppassat 3 de juny a Vistabella, ha emés un informe desfavorable al projecte de la Conselleria.

Vesc del Penyagolosa

Els valors naturals i culturals del bosc de Penyagolosa exigeixen un tractament molt acurat que no pot basar-se, com pretén la Conselleria, en la simple tala dels arbres i així ho subscriuen diferents opinions tècniques que qüestionen la seua conveniència.

El bosc de Penyagolosa és justament això, un bosc i com a un bosc (no com a una reserva de fusta) ha de ser tractat.

Cal, doncs, una anàlisi més profunda de la situació que hauria de conduir a l’elaboració d’un Pla Integral de Tractament del Vesc al Massís de Penyagolosa. Aquest Pla no pot estar reduït a una petita àrea (40 Ha), com pretén la Conselleria, sinó que ha de considerar tot el Parc natural i ha d’incloure diverses mesures (seguiment, prevenció, gestió del sotobosc, usos controlats del vesc, poda...), amb una visió global de l’ecosistema forestal, sense limitar-se a la més simple i irreversible com és la tal de pins.

La gestió dels boscos no pot continuar fent-se al segle XXI, ni en els seus continguts (prioritzant l’extracció de fusta), ni en les seues formes (oblidant la participació social) igual que al segle XIX. Cal defensar una gestió forestal amb objectius ecològics, de manera democràtica, participativa i transparent, defensant un bosc viu, amb tota la seua riquesa, diversitat, valor i capacitat ecològica.

Considerem, per tant, que a la vista d’aquestes consideracions i de l’informe de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, la Conselleria de Medi Ambient ha de paralitzar totalment la tala prevista al bosc de Sant Joan i ha d’ajornar qualsevol decisió sobre aquest tema a l’elaboració d’un Pla Integral, el qual ha de ser sotmès a un intens procés de participació social.

Per un bosc viu: No a la pretensió de la Conselleria de Medi Ambient de tallar 3.000 pins a Penyagolosa

· Proposta didàctica:
· El Pinar Negral
· Camins i Sendes

· Article publicat a Biologia-Geologia, Bloc de Biologia i Geologia de l'IES Penyagolosa de Castelló de la Plana, el 19.07.2009

·

Els boscos estan de dol

El país està de dol

Dramàtic incendi al parc natural dels Ports

Continua sense control l'incendi que crema al parc natural dels Ports (Horta de Sant Joan). Segons dades provisionals del Cos d'Agents Rurals, hi ha mil cent quaranta hectàrees cremades.
El passat dimarts dia 21 de juliol van morir 4 bombers en aquest l'incendi i dos més van resultar ferits de gravetat.

Incendi a la Marina

Un incendi crema sense control a la Vall d'Alcalà i a la Vall de Gallinera de la Marina Alta, al País Valencià, des d'ahir. Hi ha més de dues-centes hectàrees cremades.

L'incendi d'Agramunt

L'incendi d'Agramunt del passat 17 de juliol va afectar diversos municipis de les comarques de l'Urgell, la Noguera i la Segarra. La caiguda d'un pal elèctric és la principal hipòtesi d'origen de l’incendi. El foc arrasa 5.000 hectàrees, 3.700 hectàrees de vegetació agrícola i la resta de superfície cremada és de vegetació forestal (1.108 hectàrees de matoll i 247 de massa arbrada). L’incendi va causar la mort d’un veí de Guissona.

Tots estem de dol
·

El soroll d'una moto-serra

Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill

En la vida, tothom ho sap, s'han de fer tres coses. Són aquestes: Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill. Almenys això és el que opina l'autor del relat que porta això mateix per títol. Una història esborronadora, un despropòsit colpidor. Liudòvic Mikhaïl, l'autor, diu: "Sé que m'odiareu per aquesta història que he escrit, però necessitava fer-ho. Necessitava revoltar-me d'alguna manera contra el món...".
Trobareu "Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill" en el número 8 de La Lluna en un Cove.

Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill. Liudòvic Mikhaïl - L'inconfusible soroll d'una moto-serra va irrompre en el silenci de la nit boscana; i ho va fer de cop sobtat, sense cap mena d'avís previ, i sense tenir la més mínima consideració per aquell misteri sagrat de què, tothom ho sabia, era beneficiària la forest.

Liudòvic Mikhaïl. Aquest autor signa amb pseudònim. Li agraden les històries de suspens, de terror... Bé, agradar-li exactament no; aquestes coses no poden agradar, diu. Més aviat, hom s'hi sent atret, per elles, sense saber per què. En La Lluna en un Cove ha collaborat amb els treballs Paratge idíllic (núm. 2), i Animals de companyia (num. 1).

La Lluna en un Cove, Revista de relats de ficció, número 8.

PVP: 7,5 Euros >Comprar<

· El Penjoll, art de paraula.
· La Lluna en un Cove, relats de ficció, número 8.

·

Els arbres a la canícula

El Roto

·

A Llíria també arrabassen els arbres

Tala indiscriminada d’arbres a Llíria

L’inici de les obres d’ampliació de voreres a l’avinguda dels Furs, al seu darrer tram, ens ha deixat aquesta deplorable imatge. Un grapat d’arbres molesten i, per tant, no hi ha cap dubte: a fer la mà amb ells.

30 anys d’història i vida tenen com a recompensa aquest final.

El desvergonyiment arriba fins l’extrem d’entretindre’s deixant aquesta escultura momentània representant El triomf dels humans.

El darrer que resta dempeus demà a primera hora ja té caducitat: la marca que han deixat indica on continuaran amb aquesta aberració.

· Article de Vicentgalduf publicata a Des de Llíria cap a Itaca el 20.07.2009:
· (I) (II) (III) (IV)

·

"...ni un pam més de territori"

Son Bosc o la inseguretat jurídica

Ho he dit moltes vegades que el nostre entorn, el medi ambient, està ben desprotegit i que és ben vulnerable a les nostres tribulacions humanes. El camp de golf de son Bosc, què no és sinó una nova mostra de prepotència humana sense esma? Les paraules “inseguretat jurídica”, les he escoltades de persones que es queixaven de no poder urbanitzar a llocs declarats ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). En canvi, què no és més que “inseguretat jurídica” la desclassificació per part d’un govern del PP d’uns terrenys declarats Parc Natural i aprofitada l’avinentesa per un altre, el del segon Pacte de Progrés, per convertir-lo en camp de golf? I no parlem de la macro-mega desclassificació del Parc de Llevant, talment està com talment ho deixà el PP. Perquè, amb tot, qui va nomenar Conseller de Medi Ambient a Grimalt? Com així donar aquesta Conselleria, tan important per a la terra, a una UM durant anys aliada i garant de la política més regressiva ambientalment del PP?

De tot s’aprèn, maldament sigui tard: Lluny s’està de garantir amb aquest govern de n’Antic i cia. d’ara, la seguretat jurídica necessària dels pocs bens naturals protegits que tenim i de que gaudim.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Granada a 16 de juliol de 2009

Llum verda al golf de Son Bosc

Nota informativa
14 de juliol de 2009

Llum verda al golf de Son Bosc

El Consell Assessor de Flora i Fauna informa favorablement el Pla de Conservació de l’orquídia de prat, el darrer escull que mancava superar per poder començar les obres

Tot i això, per afegir encara més a la parcialitat que ha impregnat tot el procediment, un recent informe, encarregat (i ignorat) per la pròpia Conselleria recomanava incrementar l’àrea de protecció a Son Bosc

--

Ahir es va reunir el Consell Assessor de Flora i Fauna de les Illes Balears (CAFFIB), organisme consultiu que té entre les seves funcions informar sobre els plans de conservació d’espècies amenaçades, per dictaminar sobre la proposta de pla de conservació de l’orquídia de prat (Orchis palustris). El Plenari va decidir informar favorablement el pla amb el vot majoritari dels assistents.

A la proposta de pla, presentada per la Conselleria de Medi Ambient, hi presentaren esmenes Joan Rita (expert en botànica designat pel Conseller) i Toni Muñoz (representant del GOB) tot i que per decisió del president del CAFFIB aquestes propostes ni tan sols foren sotmeses a votació.

L’esmena més rellevant era la que proposava incrementar l’àrea de protecció en una zona on l’espècie s’està expandint, tal i com s’ha pogut confirmar els darrers dos anys. En aquesta zona, que en el projecte serà ocupada pels carrers 8 i 9 del golf, hi ha hàbitat favorable que les orquídies han anat ocupant els darrers anys i on la població es podria seguir expandint en el futur. De fet, un informe encarregat recentment per la pròpia Conselleria de Medi Ambient a una consultora externa assenyala que “Se debe incluir dentro de la ABC -(àrea biològica crítica, zona de protecció)- toda la superficie al sur de las casas de Son Bosc, ocupada en el proyecto por las calles 8 y 9 del campo de golf, por ser una unidad ambiental dentro de los parámetros ecológicos que definen el hábitat de Orchis palustris”. Lamentablement, la Conselleria ha decidit fer cas omís a aquest informe i fins i tot ha bloquejat (impedint la votació) l’esmena que en aquest sentit s’ha presentat al CAFFIB.

El pla tampoc inclourà la informació actualitzada sobre la distribució i població de l’orquídia a Son Bosc, tot i que enguany s’ha detectat el màxim de població (1533 exemplars de Son Bosc) i l’ocupació de noves àrees, cosa que hauria de motivar la modificació de la cartografia del pla.

Des del GOB consideram lamentable la forma en que s’ha aplicat el “rodillo” en aquest organisme consultiu, per aprovar sigui com sigui un pla que en la nostra opinió no garanteix la conservació de l’orquídia a Son Bosc, on s’hi troba més de la meitat de la població d’aquesta espècie a les Balears.

Una vegada aprovat aquest pla (que la Conselleria de Medi Ambient estava obligada legalment a tramitar i aprovar) ja no hi ha cap entrebanc per què puguin començar les obres de construcció del camp de golf a Son Bosc.

Des del GOB, i davant el més que evident suport de la Conselleria de Medi Ambient al projecte de camp de golf, reclamam una vegada més la implicació del President del Govern i dels partits que li donen suport (a excepció d’UM, és clar) per evitar aquest desastre ambiental.

Noves dades sobre els anells dels arbres

Els arbres adapten el seu creixement al canvi climàtic

Un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a la revista Climatic Change posa de manifest una clara adaptació fisiològica dels arbres al canvi climàtic. El treball, elaborat per Octavi Planells i Emilia Gutiérrez, directora del Grup de Dendroecologia del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb investigadors del Deutsches GeoForschungszentrum Potsdam, apunta al fet que unes condicions ambientals limitadores poden forçar la sincronització del creixement dels arbres amb el clima i entre aquests. Les conclusions d’aquest estudi no només tenen implicacions ecològiques sinó que, a més, evidencien una possible font d’error que cal tenir en compte en treballs de reconstrucció de la història del clima, basats en la informació continguda als anells dels troncs dels arbres.
Els anells de creixement dels arbres tenen la capacitat d’enregistrar informació climàtica del seu entorn. Així, el seu estudi, conegut amb el nom de dendroclimatologia, permet datar i analitzar la freqüència de determinats esdeveniments ambientals com ara els focs, les tempestes, les plagues, etc. amb una resolució aproximada d’un any. Però la dendroclimatologia no només permet estudiar esdeveniments puntuals sinó que també aporta informació sobre períodes climàtics, canvis ambientals i sobre processos més complexos i tan difícils de mesurar com ara l’evolució del clima.
Octavi Planells, investigador del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, primer signant del treball, explica que una de les principals conclusions de l’estudi «desmenteix un dels principis bàsics de la dendroclimatologia, ja que el treball demostra que l’estabilitat en el temps de la relació entre el clima i el creixement dels arbres reflectit als anells no és sempre certa». Atès que les variables ambientals que determinen el creixement dels arbres poden canviar amb el temps, les reconstruccions del clima que es puguin fer a partir d’aquesta suposada relació constant poden ser esbiaixades. La dendroclimatologia estableix relacions entre sèries dendrocronològiques i sèries climàtiques. D’aquesta manera es descriu quines variables atmosfèriques afavoreixen o limiten el creixement dels arbres en períodes concrets. Un cop s’identifiquen aquestes relacions, és possible fer el camí invers i valorar els fenòmens meteorològics d’èpoques passades dels quals no hi ha registres instrumentals. Tot i així, amb aquest estudi es demostra que algunes reconstruccions basades en relacions lineals entre el clima i els anells podrien estar esbiaixades.
Alguns factors climàtics que van ser limitadors del creixement dels arbres a principis del segle xx s’han substituït per altres de diferents al llarg de les últimes dècades, quan les condicions de creixement han estat més restrictives, especialment a causa del canvi climàtic. Aquest fet ha provocat que els arbres sincronitzessin els seus patrons de creixement, tant respecte a l’amplada dels anells com a la composició química.
El treball investigador es va dur a terme a dos boscos diferents del Sistema Ibèric estudiant tres tipus de variables dels anells de creixement dels arbres (el gruix i les signatures isotòpiques de carboni i oxigen estables). Aquest disseny permetia comparar la informació que oferia cada una de les variables i observar les diferències entre aquestes. A més, gràcies a l’anàlisi de dues espècies d’arbres de zones properes es pretenia detectar possibles diferències interespecífiques. El treball ha demostrat que, efectivament, hi ha diferències entre la informació que aporta cada una de les variables, i que, per tant, l’ús d’isòtops estables podria complementar la dendroclimatologia clàssica basada en l’estudi del gruix dels anells.
Per tant, amb els resultats d’aquest estudi es podria dir que els troncs dels arbres amaguen moltes respostes a preguntes sobre la història climàtica del nostre entorn. En aquest sentit, Octavi Planells afirma que «descobrir noves fonts d’informació climàtica a la fusta dels arbres només depèn de la creativitat dels investigadors».

· Article publicat a Noticies Universitat de Barcelona el 14.07.2009.

· Resenya de l'article a Climatic Change
· Article en format Pdf (841,2 KB)

·

Marietes als arbres

Les marietes envaeixen un petit poble de Colorado

Milions de marietes vermelles han envaït un petit poble de muntanya del comtat de Jefferson a l’estat de Colorado dels Estats Units d’Amèrica.

Sembla que aquest moviment de marietes i aquest increment tant gran s’ha produït a causa de la excepcional pluja de la primavera passada i de principis de l’estiu, a més, l'increment de la humitat també ha fet proliferar el nombre de pugons els quals són un dels aliments preferits de les marietes, per tant si el seu aliment és més abundant el nombre de marietes també augmenta. Del moviment de marietes també diuen que és habitual en les èpoques d'aparellament i que segurament es dispersaran en un parell de setmanes.

Les marietes estan per tot arreu, fins i tot en els arbres. Els arbres sembla que tinguin l’escorça vermella, però estan coberts per marietes. Al cim d’una muntanya d’aquest poble s’ha instal·lat l’eixam principal damunt un arbre immens, l’arbre ha quedat tot vermell com si l’escorça fos suc de tomàquet.

Diuen que la presencia de marietes porta bona sort i si això és cert aquest petit poble és el lloc més afortunat de la terra, però els habitants d’aquest poble del comtat de Jefferson tenen por d’un altre mena d’invasió, temen una invasió de turistes amb ganes de veure aquest espectacle de la natura, per evitar-ho han demanat als mitjans de comunicació que no diguin el nom d’aquest poble.

·

·

· Més fotos: 9news.com

·

Plàtans víctimes de la insensibilitat

Plàtans de Castelldefels

Hola a tothom, perquè tothom hauria de ser amic dels arbres, oi?

Després de veure totes les imatges d'Inca i Masquefa, entre d'altres, als veïns de Castelldefels ens queden poques esperances d'evitar la imminent tala d'arbres al barri de Montemar de Castelldefels, amb les excuses de : fer més amples les voreres, d'evitar que s'aixequin per les arrels...

Podeu veure dues fotos des de la finestra de casa meva perquè pugueu observar l'abans i el després dels primers plàtans que van ser víctimes de la insensibilitat. Els seus germans correran la mateixa sort d'aquí uns dies, és qüestió de temps!.

Esther Rodríguez. Castelldefels

·

A Inca no s'estimen els arbres 1

No m'explic el que estan fent

Pareix que a Inca no s'estimen massa els pins de l'avinguda dels reis catòlics, perquè sinó no m'explic el que estan fent. Primer fa uns anys varen podar de mala manera aquest pins (un d’ells ja es mort) i ara els hi tallen les rels.
No se quin és el motiu de les obres, però segur que hi havia manera de fer ho sense ferir d'aquesta manera les rels.

Thomas Debionne

· A inca no s'estimen els arbres 2
· A inca no s'estimen els arbres 3

·

Quan fa molta calor

On hi hagi una arbreda

Una vegada més, amb la calor de l'estiu, ens arriben consells sobre com fer-la passar millor. Entre ells, el de passar una estoneta en espais comercials amb aire condicionat. Aquest consell, potser vàlid com a solució d'emergència, no s'entén que passi a ser part d'un manual de bones pràctiques, perquè els aires condicionats poden ser molt traïdors, per no parlar del consum d'energia que, se suposa, volem reduir.
La incoherència augmenta si es té en compte que està àmpliament estudiat que quan fa molta calor un cert raonable nivell de confort es pot obtenir sense consum energètic passant l'estona sota una arbreda. Vivim en un país que té moltes arbredes i que no se sap què fer-ne. Per això estan brutes i deixades. Una manera d'usar-les seria condicionar-ne a cada municipi algunes per ser espais on es pogués passar l'estona quan fa calor. Alguns espais com aquests ja havien existit de manera espontània en el passat, però sota la pressió del ciment la majoria d'espais arbrats i sense pendent han desaparegut o són zona urbanitzable.
De moment tot indica que l'aire condicionat és la solució preferida: l'Ajuntament de Barcelona obre davant del mar una enorme esplanada a la Barceloneta i, lluny de plantar-hi arbres que donin bona ombra, hi fica algunes palmeres, inexplicable obsessió d'alguns polítics. L'Ajuntament de Castelldefels ha decidit talar bona part d'una pineda plantada fa cent anys per la Mancomunitat de Catalunya, per fer pistes de pàdel. Gairebé no puc esperar a fer salut tot jugant un partidet a les 12 del migdia d'un dia de calor com els que acabem de passar.

Xavier Brescó. Castelldefels (Baix Llobregat)

El lector escriu. El Punt

· Carta publicada a El Punt el 09/07/09

·