protecquè contra l'excursionisme.13.Palos

Les barreres invisibles

Malament anam amb una administració que no és capaç de defensar l’interès públic així com toca. A l’àmbit d’aquest blog, estaria parlant del Camí Vell de Lluc a Pollença (barrera de l’Empaltada) i del Camí de Planícia (barrera de Es Rafal) i de la titularitat pública d’ambdues vies.
Sovint, els gestors de la cosa pública s’omplen la boca amb termes com la diversificació del turisme i la cerca de solucions a la crisi econòmica i a la saturació/maduresa del turisme de sol i platja. Així, el senderisme es situaria dins l’òrbita dels nous jaciments turístics per un viatger que espera de la nostra illa alguna cosa més que espai per posar a rostir les seves xulles. Un viatger que tria l’arxipèlag balear perquè un esportista, el número 1 del món li ha dit per la televisió que aqui hi trobarà els espais naturals que cerca, uns espais de gran bellesa i tranquil·litat.
El que ningú els hi ha dit és que quan arribin la seva marxa se veurà impedida per nombroses barreres invisibles. La primera, la incapacitat/deixadesa/negativa de l’administració pública balear per defensar l’interès públic, el que és de tots, d’allò que se compra amb els doblers públics, els nostres doblers. No és de rebut que ajuntaments, consells i Govern no siguin capaços de posar fre a la violació permanent de la titularitat pública per part d’alguns propietaris de finques de la serra.
L’excursionisme ha estat, és i serà sempre una activitat esportiva i de lleure respectuosa amb tot i tothom. Amb els espais naturals, tant siguin de titularitat pública o privada. Ara bé, l’excursionista, com a ciutadà que practica un esport compromès, generador i transmissor de consciències, el que no admetrà mai, com qualsevol altra persona, és que algú ens prengui allò que és de tots. Fins quan haurem de tolerar la situació de Es Rafal a Banyalbufar o de l’Empaltada a Pollença, per dir només alguns exemples? Quan es pendran des de la direcció general de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient les mesures correctores pertinents per retornar al poble allò que és seu, per Dret?
I que me’n deis del PORN de Tramuntana? Però això ja és una altra història dins aquest seguit de barreres invisibles amb les quals la Conselleria de Medi Ambient barra el pas a l’excursionisme.
Què volen aquesta gent? Poc a poc, amb les decisions que NO prenen els gestors de la cosa pública balear acabaran fent de l’excursionisme un delicte, condemnant per vida als seus practicants. Què volen aquesta gent? Convertir-nos en furtius? L’excursionisme és un esport sostenible i generador de consciència, i en cap cas es troba associat a altres pràctiques depredadores i erosionadores de l’entorn. El que passa, emperò, és que aquestes tenen més bona acollida per part dels gestors de torn.
La llàstima és que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure-hi. Fins ara l’administració autonòmica ha prescindit de l’opinió i el parer de les entitats excursionistes, com a representants legítims d’una part important dels usuaris de la Serra de Tramuntana, a l’hora de fer-hi lleis i normes sobre el seu ús. Tot i venir reclamant reitaradament la celebració d’una assamblea general/cimera que, sota l’empara de la Conselleria de Medi Ambient, el departament de Natura del Consell de Mallorca i la Federació Balear de Muntanyisme, reunís tots aquests grups, escoltàs i recollís opinions, a més d’elaborar un document d’intencions, s’han estimat més fer fires i jornades que no aporten res, que condueixen a res. L’excursionisme no se mostra, se viu i se sent.
Mentrestant, continuen proliferant les barreres ivisibles. I a la inactivitat dels gestors de la cosa pública davant els abusos comesos per alguns particulars -S’Empaltada i Es Rafal, en són un exemple-, s’hi suma el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana -hores d’ara, pendent del Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG)- i que s’ha convertit en l’excusa ideal per oficialitzar la criminalització de l’excursionisme.
Les anomenades zones d’exclusió, contemplades al PORN, ens fan pràcticament fora de la Serra i ens prohibeixen el pas a un bon grapat d’itineraris clàssics de gran interès. Una d’elles, la Coma Fosca. Aquest indret de la cara nord del Puig Major de Son Torrella es va convertir en l’abocador de les obres de la base militar de lExèrcit de l’Aire, primer, i en femer dels seus usuaris, després. Les cases de neu i camí de carro desaparegueren sota les runes d’obra que precipità l’avanç de la rosseguera que es desprén del coll de la coma. Però a ELLS ningú no els hi ha demanat mai responsabilitats. En canvi, l’excursionista hi té a partir d’ara l’accés restringit.
Es podran retirar totes les barreres físiques que barran el pas de l’excursionista pels camins públics de la Serra, però qui llevarà les que de manera invisible col·loca l’administració en contra dels interessos públics dels seus administrats?….

Joan Carles Palos (president del GEM) al blog del diari Balears