dimecres, 4 d’abril de 2007

Canvi climàtic i globalització social i ecològica


Canvi climàtic a través de la Història

Existeix un debat internacional sobre el canvi climàtic, en el que estan immersos els científics, els ecologistes i darrerament també els polítics. Els punts de vista dels científics s’escoren en dues postures irreductibles. Uns afirmen que el canvi climàtic és conseqüència de l’activitat humana, mentre altres ho veuen com una cosa tangencial i puntual en el desenvolupament de la naturalesa i la vida humana.

Si fos vera la primera opinió, requeriria reformes profundes en la regulació de les emissions i en l’estudi de la seva etiologia que incidiria de forma determinant en les industries petrolíferes i automobilístiques. I en aquest cas els polítics haurien d’actuar contra una forma desorbitada de neocapitalisme i de globalització. Aquest és el punt de vista del documental “An Inconvenient Truh” (2006), produït per l’exvicepresident d’Estats Units d’Amèrica Al Gore.

Tan mateix, els anomenats escèptics de l’escalfament global ho consideren un mite, doncs afirmen que l’escalfament del Planeta és degut a causes naturals. Més encara, sostenen que l’escalfament global no és perjudicial per a la vida humana i que tot esforç per a frenar-lo seria perjudicial per a l’economia. És a dir, per aquesta segona opinió els canvis climàtics tenen a l’home com espectador mut, que suporta els canvis sense poder actuar sobre la dinàmica de la naturalesa que els promou. Es dona per fet que la ciència te les seves lleis i hi ha dubtes seriosos de que podem aclarir les causes complexes que mouen les lleis de la natura.

I vora els estudis científics escorats en aquestes dues postures irreconciliables, els historiadors tenim una altra perspectiva que és necessari presentar, de manera que arribarem a la conclusió que en aquesta ocasió i en aquest últim canvi climàtic, l’activitat de l’home i de les seves industries ha pogut afavorir i precipitar un fenòmen que la naturalesa periòdicament realitza per sí mateixa.

La història ens indica que hi ha hagut nombrosos canvis climàtics on la principal, per no dir única, etiologia s’hauria d’atribuir a la pròpia natura.

En concret, el pas del Paleolític al Neolític es va deure a un enorme canvi climàtic pel qual els homes que fins aquest moment es dedicaven a la caça i a la recol·lecció, com a resultat d’un augment de la temperatura global i de una dessecació del mar centre-africà del Sahara, varen haver de convertir-se en agricultors i ramaders. Si l’escassesa d’animals salvatges a causa de la sequera feia inviable la caça, es necessitava la seva estabulació i domesticació, donant pas a la ramaderia. Si la recol·lecció dels fruits escassejava, era necessari que es manipulés el cultiu de les plantes i així va néixer l’agricultura. Aquest canvi climàtic secular però proper als 6.000 anys abans de Crist, va donar com a resultat l’origen de la ramaderia i l’agricultura, i motivà igualment una migració massiva que partint del centre d’Africa per l’Est arribés fins al Mediterrani donant lloc a les cultures guanxe, bereber, tartèssia, etrusca i minoica i per l’oest fins Mesopotàmia.

Igualment entre les variades causes del final de l’Imperi Romà s’ha de posar la climàtica. Des de finals del segle III de la nostra Era fins el segle V, el canvi climàtic va originar l’abandonament de les ciutats i la ruralització d’Occident, el canvi del mode de producció de l’esclavista al servil, la interrupció de l’economia comercial i monetària i l’arribada de les tribus bàrbares. Per posar un exemple hispà les restes arqueològiques trobades a Vigo constaten que hi va haver un avançament i un retrocés de les ries. S’ha de parlar d’un canvi climàtic amb un apropament d’aigües marines sobre la costa mentre que a partir del segle III s’experimentà una recessió de la línia litoral.

Igualment per explicar la fi de l’Alta Edat Mitjana i el començament de la Baixa Edat Mitjana entre el segle XI i el XIII s’ha de parlar d’un canvi climàtic on l’escalfament del clima va fer més fructífera l’agricultura, amb el consegüent excés de mà d’obra servil que alliberà a homes del camp, els quals es varen poder dedicar a poblar els nous burgs, els nous monestirs de mendicants i possibilitar les peregrinacions, les creuades i el naixement de les escoles catedralícies i burgeses o les mateixes universitats.

Així mateix es pot parlar del canvi climàtic de finals del segle XV que afavorí l’emigració europea cap a les Índies Orientals i Occidentals o el canvi climàtic del segle XVII culpable juntament a altres factors de la tan coneguda crisi d’aquesta centúria.

Tots els canvis climàtics han portat a la vegada l’ascens o descens del nivell de la mar, les inundacions de costa, l’aparició i desaparició de terres costaneres ja es citi segons els casos Venècia, les conxes de Santiagomendi, la desaparició de l’Atlàntida, el naixement de noves terres fèrtils com Grenlàndia o actualment la reaparició de 150 llacs d’aigua dolça que fins ara estaven coberts per els glacials antàrtics i que emergeixen de nou, segons dades del satèl·lit ICESat de la NASA.

Tots els canvis climàtics han originat una disminució de la biodiversitat i un canvi de l’hàbitat i del paisatge. Han generat diferents modes de producció, l’obertura o tancament de cicles comercials i seguidament l’aparició de nous invents, tècniques o eines d’evolució social. La naturalesa i els seus habitants varen haver d’acomodar-se a un desenvolupament sostenible i a una dimensió social nova.

Amb la industrialització i amb la massiva utilització del carbó i llavors del petroli s’ha originat un canvi climàtic visualitzat en un escalfament global provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, abundants en diòxid de carboni, metà i òxid nitrós. Un augment de dos o tres graus extingirà fins a un 50% de les espècies del Planeta, portarà a una recessió econòmica i crearà un problema a escala planetària.

Però tot canvi climàtic origina el naixement de noves tècniques i una nova biodiversitat. Així estam veient que com a reacció al canvi climàtic imminent s’estan instal·lant noves fonts d’energia eòlica i solar i s’estan assajant noves tècniques de producció. Per posar un exemple tenim un nou assaig en el Níger, on creixeran milions d’arbres en benefici d’agricultors pobres. Amb això s’haurà incrementat la terra fèrtil en set milions d’hectàrees reforestades noves. Les detallades imatges obtingudes per satèl·lit i els inventaris d’arbres realitzats sobre el terreny revelen que Níger és ara molt més verda que fa 30 anys. A més, aquest augment s’ha produït en una època d’explosió demogràfica que romp la teoria general que un creixement demogràfic accelera la desforestació i una degradació de la terra. En efecte, el francès Maxime Renaudin i l’anglès Andrew Pothecary amb el seu equip estudien amb les autoritats del Níger la zona de col·locació dels vuit milions d’arbres. L’empresa per ells creada ve definida com una empresa amb ànim de lucre.

I és una ecologia amb ànim de lucre perquè la gent es pot comprar acàcies del Senegal (10 euros) o siberianes (24), palmeres (10), caobes (75), que són les espècies que millor s’adapten al lloc i donen fruits o materials que pot aprofitar la població. El projecte inclou cursets perquè la comunitat local aprengui a desenvolupar aquests nous recursos. Durant sismesos l’arbre es desenvoluparà en un hivernacle i quan se’n tenguin 20.000 es plantaran a la zona. Tots els arbres comprats tenen les seves coordenades GPS de manera que, quan es plantin realment, el padrí ho podrà veure a Internet. La raó del canvi social consisteix en què la protecció dels arbres no serà patrimoni estatal sinó que haurà de passar a ser objecte de cuidat i utilitat particular. Els arbres seran cuidats com objectiu de propietat privada.

Conclusió: El canvi climàtic i l’escalfament global han estat afirmacions incòmodes fins que els polítics les han presses com bandera partidista o nacional. Les multinacionals només si temen per el canvi de tendència econòmica seran capaços de començar a tenir en compta el canvi climàtic. La natura té els seus moviments i els seus cicles. A més, està sempre en procés i sap reaccionar a les catàstrofes més grandioses que se li han presentat com les bombes atòmiques que s’han assajat sobre o baix terra. L’home reaccionarà amb noves actuacions com la reforestació de Níger. Finalment ens demanam i responem: És aquest un moment d’emergència planetària? No és tan greu la situació. El protocol de Kioto és la única solució per el canvi climàtic? No. L’activitat humana ha precipitat el canvi climàtic? Si. S’ha d’elaborar una política social i ecològica de globalització? Sí.

Xosé Estévez i José Luis Orella Unzue, Historiadors

4 comentaris:

Diners gratis ha dit...

Com a dada interessant, 'última glaciació va ser al Pleistocè i va ser la condicionant de que a la península tinguem poques espècies arbòries. Vaig observar un gràfic de temperatures a la terra i s'en han observat de fins a 10-12 ºC....El dubte interessant és com reaccionarem, aleshores no n'erem 7.000.000.000, uns hi sortiràn guanyant i altres perdent... però els que hi surtin perdent pot ser que tinguin un gran arsenal de bombes, exercit o bé estiguin dirigits per tirans... es quedaràn de brassos plegats veient com entren en una crisi o podran adaptar-se al canvi climàtic sense optar a la guerra

Júlia ha dit...

Un comentari ponderat i, em sembla, objectiu. Felicitats.

En el fons, crec, l'home és part també de la natura, no és un 'culpable' apart de la resta.

xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament un article interessant, que crec que pot contribuïr a asserenar el debat.

Anònim ha dit...

Lucrar-se amb una empresa plantadora d'arbres al Níger ?
Així, per la cara de Tree Nation ?
Quina mena de canvi social es preveu ? Es tracta d'una altre mena de colonialisme patètic.
Fem-ho a l'inrevés: tu xavalet europeu, que mai has doblat la carcanada per a treballar la terra, te'n vas allà. I que l'enginyer sigui el negret amb el sou d'aquí...