Cabres en el punt de mira
Aquesta espècie, de les que hi una població
de més de 20.000 exemplars, causa desforestació,
segons els experts.
segons els enginyers tècnics forestals.
EFE. PALMA. Les cabres, espècie de la que a Mallorca n’hi ha entre 20.000 i 35.000 exemplars, són el principal motiu de la desforestació dels espais naturals, segons el degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals a Balears, Francisco Grimalt.
Grimalt ha indicat que aquest animal es troba sobre tot a la Serra de Tramuntana i a la zona de Llevant, concretament a Artà, perquè són les zones altes d’aquesta illa, i ha afegit que, degut a que s’ho mengen tot, no deixen que la massa forestal es regeneri.
Segons el degà, la solució és “eliminar-les”, ja que no juguen “cap paper ecològic”, simplement s’han assilvestrat després de quedar abandonades pels seus amos, que les criaven a la muntanya.
A més tal i com explica, les espècies protegides i endèmiques “teix” i “Auró”, que tenen el seu hàbitat a la Serra, estan amenaçades per aquests herbívors.
Crítiques a la Conselleria
Grimalt opina que no s’actua sobre el problema perquè la conselleria de Medi Ambient hauria d’enfrontar-se amb caçadors i associacions d’animals en lloc d’oblidar-se de la gestió de l’espècie i el problema de la desforestació, i ha afegit que plantant arbres “queden molt bé”.
El degà explica que no te cap sentit la plantació d’arbres sense solucionar el vertader problema, que es solucionaria, segons el seu criteri, amb una “reducció dràstica” de les poblacions de cabra assilvestrada. En aquest sentit, agrega que el seu Col·legi pensa a cent anys vista, a diferència dels polítics, que ho fan a quatre.
En ser abandonada, aquesta espècie ha passat de ser cabra domèstica a assilvestrada, un fet que, segons Grimalt, fa que tots els arbres de fins a dos metres siguin devorats.
Crien una o dues vegades a l’any
La població de cabres ha crescut molt degut a que crien entre una i dues vegades a l’any, a partir de l’any i mig, edat a la que comencen a ser sexualment actives, ha agregat.
El delegat sosté que la meitat de les 20.000 cabres existents a l’illa, com a mínim, són femelles, de les que al manco unes 8.000 són madures sexualment, per la qual cosa en un sol any les 20.000 passen fàcilment a ser 28.000, i així successivament.
A més, continua, les cabres presenten una taxa reproductiva més alta que de mortalitat, per la qual cosa el seu número no deixa de créixer. Les zones de Mallorca que presenten elevades taxes d’erosió i manca d’estrat arbori, remarca Grimalt, són aquelles amb elevada presència de cabres.
Tot allò que es regenera torna a ser mossegat i “el sòl sembla ple de bonsais”, ja que mai arribarien a ser arbres, doncs primer es mengen els més petits.
El degà explica que la cabra s’ha convertida en un trofeu de caça, segons el seu judici no te molt de sentit perquè existeix una gran població.
A Eivissa i Menorca, subratlla Grimalt, no hi ha cabres, per tant la natura es regenera tota sola.
Entrades
10 comentaris:
Per l'experiència que en tenc, crec que a Menorca, a la costa nord al manco, també són un problema. De plaga.
A jo me fa molta pena que les matin.
No seria millor la seva captura?
Quines alternatives tenen?
Morir o fugir?
JAQME, ... I NO ET FAN PENA ES MILERS I MILERS DE PLANTES QUE CADA ANY ES MENJEN I TORTUREN?
ES QUE SES PLANTES NO SON ESSERS VIUS?
La seva captura depèn, com tantes coses importants i que no es fan, dels recursos, interès i consciència del problema. Si la Serra de Tramuntana de Mallorca, per exemple, fos la destinatària de 1.000 milions d'euros com ho és la setena rehabilitació a fer de s'Arenal-Can Pastilla, per exemple, és ben segur que el problema es podria resoldre fins i tot tenint en compte el coret de la gent més sensible com tu, Jaqme. Val a dir però, que el problema és ecològic i per sort amb la vida hi ha la mort. Tota l'estratègia de vida es basa en superar proves per evolucionar cap estadis madurs i estables, amb daltabaixos sens dubte, amb tornades enrere també, però amb renaixaments cap a eixides complexes d'estabilitat, en definitiva. En aquesta escenografia nosaltres hi hem posat les cabres, ara mateix no hi ha més remei que també posar-hi la solució: llevar-les. Si tu Jaqme vols agafar totes les cabres silvestres de Mallorca i les vols tancar al teu corral perquè no vagin a lloure per un espai salvatge on no hi haurien de ser, fes-ho. Seràs d'una gran ajuda. I tant de bo rebis suport de l'administració i de tota la gent que les estima com tu.
Si les cabres han de ser presents als puigs més alts per, en qualque manera, suplir l'acció herbívora del Myotragus i seguir dibuixant el paisatge de coixinets de monjos i plantes endèmiques, fem-ho si així els estudis dels popes ho indiquen.
Fem qualque cosa, però. L'estat actual és, utilitzant el terme de mode, insostenible.
Per qui no conegui el problema que volti per la Serra de Tramuntana i observi l'afectació als troncs de pins i alzines, als ullastres, a tota mena de planta viva arbustiva o arbòria, llevat del Cneorum triccocon i del Buxus balearica. Fins i tot he sentit a dir que es menja la Pastinaca lucida, encara que no ho puc creure. El teix (Taxus baccata) és menjat per les cabres quan a nosaltres unes llavors o fulles d'aquest arbre ben rossegades, ens matarien.
En tot cas, estimat Jaqme, la teva opinió és ben metropolitana, entesa en el més ampli i bon sentit de la paraula, vull dir de ciutat europea aliena a la realitat d'un entorn encara, a pesar de tot, salvatge i que quatre pells roges encara ens entestam a defensar.
Salut!
Anònim: La resposta és que sí. També me'n fan.
Joan Vicenç: I posats a pensar-ho bé, per què no eliminam el major depredador de la natura i s'ha acabat el problema. Sí, ja sé que estam en camí de fer-nos un hara-kiri global, però pot ser la conselleria ens donaria una ajuda...
Faig broma.
Sí que la meva visió és metropolitana. Ho admet.
Tantes cabres no hi caben a casa meva, però estic segur que algunes famílies beduïnes n'adoptarien més d'una gustosament.
En fi, sí, el meu comentari s'ha fet des del desconeixement però no per això crec que se m'ha d'apedregar.
De totes maneres crec que si hem d'eliminar tot allò que malbarata el nostre paisatge pot ser el primer objectiu a eliminar no siguin les cabres...
Amb tots els meus respectes, no "t"'he volgut apedregar, en canvi he d'agrair-te que hagis representat el paper que associacions en defensa dels animals (especialment domèstics) d'àmbit metropolità (especialment centreeuropeus) han representat en l'obstaculització de la solució del problema. No hi ha res com molta llum per veure-hi clar.
Fixa't en aquestes muntanyes de Mallorca, concretament la foto del Maçanella, saps què representa trescar aquests rocams?
Per altra banda si l'objectiu és en definitiva, com tu suggereixes, eliminar l'Homo sapiens, arrel del mal, considero que no és una bona solució: les cabres restarien, i les nuclears, i els dipòsits de productes tòxics, i la multitud de productes perillosos que hem inventat, estès i emmagatzemat. La nostra penitència potser hauria de ser arreglar tant com poguem el que tant hem desbaratat i després, humilment, acotar el cap o partir.
hola a tots,
no parlaré de la autoextinció...
El que diu en Jaqme és el que pensa la majoria, de la mateixa manera que la majoria de la societat pensa que la caça s'hauria d'eliminar, per exemple.
El que diu en Jaqme pot ser una opció però al cap i a la fi sempre hem d'anar a parar cap a ca'l diners. Si tots ens confabuléssim per atrapar cabres segurament sería molt bonic, la llàstima és que això és una solució força improbable i, a més, dubto que ens n'ensurtíssim.
Si la gent cobrés per fer això de capturar les cabres, probablement el govern diria que s'han acabat les peles pel 2008 i també les peles dels pròxims 20 anys. Així doncs, per començar, el món rural està com està i si alguna cosa té, és que les peles van limitades. El que es fa molt sovint doncs, és la solució (la única solució viable) que sol ser la més bestia i barata. Cal reconèixer però, que alguns fan esforços perquè continuï sent barata però menys bestia.
Jo crec Jaqme, que no hi ha cap altre alternativa. Aquest problema no només és de cabres, a casa meu hi ha els gossos errants, els gats assilvestres i demés companyia, un llarg etc d'animals que abans que ser alliberats haurien d'haver estat sacrificats i abans de ser sacrificats s'haurien d'haver portat a la residència canina (que aquestes, per cert, també van limitats de pasta que dóna gust i els gossos, alguns, acaben "malvivint").
El problema de les associacions de protecció dels animals és que no veuen més enllà de la seva condició. Ells s'encadenarien a les cabres però el problema de les cabres els l'hi sua perquè resulta que aquestes fan malbé la vegetació i això no hi figura al seu nom.
En fi, acabo el "politiqueo".
La realitat és que aquests bitxos estan fent moltíssim mal a l'ecosistema. Aquests bitxos s'han assilvestrat (com alguns gossos o gats o altres animals que la gent "amb cor" allibera) i desequilibren de mala manera el medi natural.
Com que aquests bitxos no tenen depredador ni potencial, el depredador ha de ser l'home.
Com que no hi ha voluntaris i els calers són els que hi ha, aquests bitxos han de ser sacrificats amb batudes organitzades o amb el que sigui, però que elimini el problema.
La meva feina acaba aquí. Si la societat se'n fa ressò ja s'aniràn a queixar davant la diputació per reclamar que, en comptes de matar les cabres, aquestes siguin amablement capturades.
No exagero, a Holanda, per exemple, la caça ja és ilegal per la pressió de grups de protecció dels animals.
Jo, sincerament, sent realista i pensant que sempre estarem limitats per calers, opino que s'hauria d'anar al gra amb el tema i estalviar diners per els moltíssims altres problemes que pateixen els ecosistemes, el món rural etc...
No hi ha més...
Per aquí baix, dèien (El nyap del parc Central), que ha costat 20 milions d'Euros. A Santiago Calatrava, el president fugitiu li va regalar 1,2 milions per una idea que no vol ningú. Rodrigo de Santos, el lloctinent de Matas fugitiu, es va gastar 1,4 milions en un castell infantil que és al jutjat... No és un problema de diners, és de com els gasten.
El Jaqme pensa com la majoria de lectors de Integral, però integral-integral, com no vagis a viure a una cova?
Si la majoria estés contra la caça hi hauria diners per eliminar les cabres.
osti, doncs mira que l'altre dia vaig mirar els numeros i no em pensava que la caça donés tants calers. Però ja sé per on vas i et dono la raó...
També estic d'acord en que és problema de com els gastem, però és que això ja ho pots tenir en compte amb tots els temes, sempre algú (per ser fulanito o per tenir en teoria, la brillant idea que mai aplicarà com Déu mana) tindrà, injustament, més que un altre. Llavors, que et dónin més o menys diners depèn de "lo" simpàtic que caiguis o de si vas convidar a una barbacoa al colega de l'administració.
En aquest cas probablement si deixéssin d'escoltar als caçadors probablement sí que apareixerien els diners de cop i volta.
De totes maneres, "...el paper que associacions en defensa dels animals (especialment domèstics) d'àmbit metropolità (especialment centreeuropeus) han representat en l'obstaculització de la solució del problema..." aquest és un exemple que Joan Vicenç ha comentat, n'hi ha molts altres exemples i que agafen temes diferents, les majories decideixen (en teoria estem en democràcia).
La majoria acaben sent els polítics i els que manen al país i per això al final les coses van com van, una mentalitat excessivament urbana en un context rural acaba en pau, amor i caricies per tot allò que tingui entre 2 i 8 potes, 5es residències, un paisatge ben bonic i el que avui en dia està tant de moda (les forests d'ús recreatiu-lúdic, que vindrien a ser boscos on gairebé els 365 dies l'any hi ha algú pudulant per allà ja sigui practicant allò que més li agrada...).
P.D.=a mi m'està molt bé i en soc partidari, d'un màxim respecte als animals, però aquest cas de les cabres...
Publica un comentari a l'entrada