Pòrtic
Com altres vegades en aquestes dates m'ha fet il·lusió escriure quatre versos que parlin dels arbres i de les persones.
Enguany hi trobarem el drama escandalosament cruel que el sionisme està exercint sobre Palestina. Crec que des de casa nostra l'únic que no podem fer és deixar de parlar d'aquest GENOCIDI com si tot ja estigués resolt o com si mai, en el fons, no hagués passat res.
 |
L'olivera, potser l'arbre més amarat de Mediterrània, és tot un símbol viu que ens uneix i que ens hauria de fer pensar què fem cadascú de nosaltres per a que tota la barbàrie que està passat no gaire lluny de casa no caigui en l'oblit d'aquí a quatre dies. Perquè l'anihilament de Palestina, des de la total impunitat d'Israel sota el mecenatge dels Estats Units, és en certa manera l'anihilament de tota la democràcia occidental tal i com l'havíem entès fins ara.
BON NADAL..i un fraternal record per a tots els que no ho estan passant gens bé.
Franc Guinart i Palet
2025
Les oliveres de Cisjordània
I els soldats van envair els camps plens d’oliveres
per a, deliberadament, calar-hi foc, una darrere l’altra,
davant la trista i indefensa mirada d’alguns palestins,
que al mateix temps sabien que calia guardar distància.
Un grupet, el dels joves, va atansar-se a protestar
havent d’escapar-se corrents fent ziga-zagues
per a fugir del sobtat bram dels fusells d’atac,
proveïts de gallets sensibles a l’odi i al menyspreu.
Els uniformats israelians esclataven en rialles
davant la terrible por provocada als agricultors,
així mateix es felicitaven els uns als altres
per aquella fina punteria que la sang havia fet vessar.
Així ho explicava un periodista que es deia Jesús
i que feia mesos que s’arriscava més del compte
perquè no volia que la veritat quedés amagada
rere les censures que protegeixen als de sempre.
Segur que li deurien fer un noble i sentit homenatge
quan va caure abatut, diuen, per una bala perduda,
el millor de tots, però, seria no desviar mai més la mirada
quan la crueltat i la injustícia volen creuar el nostre pas.
Franc Guinart i Palet
I els soldats van envair els camps plens d’oliveres
per a, deliberadament, calar-hi foc, una darrere l’altra,
davant la trista i indefensa mirada d’alguns palestins,
que al mateix temps sabien que calia guardar distància.
Un grupet, el dels joves, va atansar-se a protestar
havent d’escapar-se corrents fent ziga-zagues
per a fugir del sobtat bram dels fusells d’atac,
proveïts de gallets sensibles a l’odi i al menyspreu.
Els uniformats israelians esclataven en rialles
davant la terrible por provocada als agricultors,
així mateix es felicitaven els uns als altres
per aquella fina punteria que la sang havia fet vessar.
Així ho explicava un periodista que es deia Jesús
i que feia mesos que s’arriscava més del compte
perquè no volia que la veritat quedés amagada
rere les censures que protegeixen als de sempre.
Segur que li deurien fer un noble i sentit homenatge
quan va caure abatut, diuen, per una bala perduda,
el millor de tots, però, seria no desviar mai més la mirada
quan la crueltat i la injustícia volen creuar el nostre pas.
Franc Guinart i Palet
2025
~
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada