dimecres, 6 de setembre de 2006

El dúctil lledoner



Curiositats sobre
els lledoners

(Celtis australis)

mallorquins


El lledoner deu ésser un dels arbres més útils que tenim a l’illa o al manco un dels que ha donat més joc a l’hora d’aprofitar la seva fusta o crear tradicions:
Un dels motius de perquè presideix les entrades de les possessions mallorquines i algunes clastres de les cases és la seva ombra. Aquest arbre pertany al grup de les 4 ombres “reials”: Lledoner,
Morera, Til·ler i Alzina. Així baix aquest arbre la ombra sempre serà fresca i hi correrà l’airet.

A més, el lledoner té fama d’atreure les mosques, a les mosques també els agrada estar a l’ombra, les podem trobar també en concentra- cions es- candaloses baix mates (Pistacia lentiscus) arrecerades baix balmes i a entrades de coves humides. Així, un lledoner pot estar facit de mosques però aquestes no ens molestaran ja que s’estimen
més intentar abraçar el lledoner.
El lledoner a l’entrada d’una finca o cases de possessió és senyal de benvinguda, o millor dit ho era en el passat, ara difícilment podrem arribar a prop de moltes de les cases antigues convertides en antics búnquers tancats al visitant aperduat.
El perquè d’un lledoner a la finca és encara més clar: La quantitat d’eines que es poden fer amb la seva fusta, sobretot eines que hagin de pesar poc en el seu maneig ja que la feina per la que s’utilitzaven ja era prou feixuga: Forques i pales per aventar el gra, vergues per tomar ametles,…A més els pastors l’e
mpraven i ara encara l’empren per fer collars per penjar els picarols a les ovelles i esquelles a muls i egües. Avui en dia, els pastors els compren fets, però antigament qualsevol pastor devia saber confeccionar collars.
Amb la mateixa fusta es confeccionen els amples collars entatxetats de ca de bestiar, raça autòctona de Mallorca dissenyada per la guarda d’ovelles. Aquests darrers són més difícils de
veure al camp o a mercat. La seva gruixa, amplada i decoració amb tatxes daurades té com a funció protegir a l’animal de les mossegades que li pugui infringir al coll un ca adversari que hagi comparegut per “fer carn” en el ramat.
I la tradició ens diu que si es té fermat al ca de
bestiar davall del lledoner de l’entrada de la casa, a part de guardar, sempre serà ximple i bon al·lot i mai tornarà rabiós ni es girarà contra l’amo. Això degut a l’efecte protector de l’arbre.
Es pot veure que totes les funcions i úsos del lledoner estan entrellaçades i unes deriven de les altres i es complementen i si un arbre pogués estar content, aquesta espècie n’estaria de ser com és.

Rafel Mas, Búger 23 d’agost de 2006
(fotos extretes de Google)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant aquest escrit sobre el lledoner, un arbre que sempre he admirat. Potser jo afegiria al que diu l'autor que a més el lledoner fa uns fruits molt apreciats per les aus salvatges i altres animals.
PD - s'hauria de canviar el color vermell de les lletres que fa difícil la lectura

Anònim ha dit...

Els fruits del lledoner són els lledons. Un cop madurs són dolços però tenen poca molsa i només serveixen per rossegar una mica. He pogut comprovar que solen ser fèrtils, de manera que si s'escau, es poden obtenir petits plançons de lledoner ben fàcilment.

xavier gual ha dit...

he sentit a dir que el motiu de tenir els lledoders devant les cases era també per a protegir dels llamps (no crec que tengui gaire fonament científic) però com a curiositat antropològica està bé.
el lledons son un exel·lent comestible per a passar l'estona: en comptes de mejar pipes, tasteu un bon grapat de lledons madurs i a disfrutar

Anònim ha dit...

Sempre s’aprenen coses llegint i rellegint els vostres escrits.
Del lledoner, la veritat, no m’hi havia fixat mai gaire.
Estarem a l’aguait.

B. M. ha dit...

Molt bones!

Us he trobat fent precisament un escrit dedicat al lledoner, m'ha agradat tant l'escrit com el bloc i per això us he agregat al nostre bloc.

el podeu trobar a: http://monestiravellanes.wordpress.com
on també hem fet una entrada dedicada als lledoners centenaris.