diumenge, 5 de novembre de 2006

Aglans a les mans


D'olives i d'aglans, tant ne cullen els petits com els grans


Han madurat els aglans. El fruit de l'alzina -i en general de tots els arbres del gènere Quercus- avui és una fruita poc apreciada i que no té gaire predicament entre la població, excepció feta dels porcs, els quals al tram final de la seva vida, abans del sacrifici, si en mengen, es nodreixen millor i tornen més bons. Dolços i madurs són una delícia gastronòmica d'aquesta època. D'aglans -glans en alguns indrets- n'hi ha que maduren devers Sant Miquel, al setembre i per això són coneguts com miquelins. En aquest temps de tardor són apunt els martinencs, que ho fan per Sant Martí, a dia 10 de novembre, divendres que ve. També són coneguts els aglans darrerencs, que solen madurar durant el mes de desembre. Antigament, menjar aglans durant els dos últims mesos de l'any era quasi una tradició i a la nostra parla han quedat registrats de moltes maneres, sempre en forma de refranys o dites populars.

«ESPERAR S'AGLÀ». És esperar obtenir una cosa sense massa fonament per a tal esperança. Hi ha gent, en canvi, que espera «que s'aglà caigui» encara que per això hagin d'estar inactius tot el temps, confiant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable. D'una persona molt bruna se'n deia que era «moreno com un aglà» i aquells que es passaven l'estona xerrant i xerrant sense aturar el que en realitat feien era «guardar s'aglà». «No anar d'aglans» vol dir no voler ficar-se en negocis que tenguin perill de fracàs, mentre existeixen individus que «estan a s'aglà» perquè tenen aliment abundant o un càrrec molt lucratiu.

AGLANS A LES MANS. Diuen també que de les causes petites en neixen efectes grans i els refranys referits als aglans, per això, són nombrosos i importants. Tal com explica el titular d'avui, d'olives i d'aglans, tant ne cullen els petits com els grans i fins i tot l'aglà més fi, és pel godí més roí. Aquest adagi té molt significat. Vol dir que les riqueses, la fortuna i els honors estan sovint en mans de gent que no ho mereix gaire. Ho hem pogut comprovar moltes vegades. No els citarem, ara i aquí, però estan en el pensament de tots. I un consell: amb els aglans més madurs, podeu fer planter d'alzina.

L'ESTIUET DE SANT MARTÍ. Tan bon punt arriba Sant Martí al calendari, dissabte que ve, dia 11, retornen les festes a la vora del foc. Normalment sol coincidir amb una treva pacífica de temps benèvol i agradable, quan els freds de l'hivern ja s'apropen. La diada antigament era l'adequada per a la matança del porc, referència inevitable a l'hora d'afirmar, com assegura la saviesa popular, que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. És un sant molt meteorològic, que disposa d'un arc i del seu propi estiuet, a més de ser el patró del bestiar de ferradura i del poble menorquí des Mercadal.

LLUNA VELLA. La Lluna ha començat a tornar vella i diumenge que ve, a les 18 hores i 46 minuts del capvespre arribarà al minvant. La setmana comença amb Sant Lleonard i aquest dia ja no queda cap moscard. Som en el temps de sembrar patates primerenques i també pèsols i xítxeros, que són la mateixa cosa. A foravila, encara es pot sembrar blat i s'han de llaurar els camps per eliminar les males herbes i per evitar que neixin. Es recomana tallar la llenya per fer foc, ara que ve fred. Heu de saber que l'alzina, a més de fer aglans, dura més al foc i no fa gens de fum.


Joan Barceló. Periodista.

barcelo@lamalla.net


Diari de Balears. Diumenge 5 de novembre de 2006

2 comentaris:

Roser Torres ha dit...

A mí m'agraden molts les aglans, sempre en cullo per aquesta època i les tinc en una safata a sobre la taula, quan entres a la habitació s'en sent l'olor. I sempre en porto a la butxaca de l'anorak.

Kepa ha dit...

siempre que veo bellotas, pienso en lo mismo: jamón