dijous, 24 de gener del 2008

Tala massiva de catalpes

Logronyo. La Rioja.

Comença la tala de 192 catalpes al carrer Huesca per no poder guarir-les

L'Ajuntament substituirà aquests arbres, molt molestos per als veïns, per altres quatre espècies

Tala. Operaris tallen amb motoserres les restes de les catalpes del carrer Huesca. / R. Lafuente

G. Martín. 23.01.08.
«Els cotxes estan destrossats per les substàncies que cauen dels arbres, les voreres patinen a l’estiu i el carrer està brut». Aquest és el sentir dels veïns del carrer Huesca en paraules del seu representant, Teresa Gómez, que ahir va recolzar a la regidora de Medi ambient, Concepció Arribas, en la seva decisió de substituir les catalpes causants d'aquesta situació.
El principal problema d'aquests arbres i la brutícia provocada, segons va explicar Arribas, és que estaven «malalts», en concret, patien brots de pugó i cotxinilla. «Els fitosanitaris que se'ls han aplicat durant anys no han pal·liat el problema», va assenyalar. Per això, les 192 catalpes seran substituïdes, dintre d'una actuació integral al carrer on s'escometrà una renovació d'espècies i de mobiliari urbà.
Ahir mateix va començar la tala d'aquests arbres malalts, que durarà uns cinc o sis dies. Durant aquest procés, es talarà, destoconarà -arrencar les arrels i la base del tronc- i s'emplenarà amb nova terra per a evitar accidents. Després de dos o tres dies, es procedirà a la reposició amb noves espècies.
Segons va avançar la regidora, hi haurà quatre nous tipus d'arbres repartits en quatre zones. Des de l'altura de Vara de Rey fins a República Argentina es plantarà un tipus de grèvol que conserva les seves típiques flors vermelles durant tot l'any. Des d'aquest carrer fins a l'altura de la Plaça Primer de Maig es repoblarà amb 'prunus', un petit arbre ornamental amb fulles rosàcies.
El següent tram, fins a Labradores, es veurà decorat amb 'callistems', un tipus d'arbre que pot mesurar fins a tres metres els colors dels quals es mouen en la gamma del vermell al rosa. Finalment, des d'aquest carrer fins al Parc del Semillero es plantaran acers.
«Esperem, d'acord amb l'estudi tècnic realitzat, que aquestes espècies no tinguin infeccions ni malalties», va indicar l'edil.
Polèmica amb el PP
El PP, encara que d'acord amb la substitució dels arbres, havia assenyalat anteriorment la possibilitat de replantar les catalpes en algun altre lloc. Arribas va contestar a aquesta proposta ahir i va aclarir que «no té sentit transportar arbres malalts perquè contagiarien a més arbres».
No obstant això, el PP va tornar a reiterar ahir la seva tesi i va assegurar que l'edil passarà a la història per la tala d'aquests arbres. «Quantes catalpes podrien seguir vivint en una altra ubicació?», es pregunten.
Les noves espècies
'Callistems': es tracta d'una espècie que pot aconseguir els 3 metres d'altura. Les seves fulles agafen una àmplia gamma de colors entre el vermell i el rosa.
'Ilex aquifolium': o grèvol. És una espècie d'hivernacle que sempre té la seva característica flor vermella.
'Acer campestre': o auró blanc. De molta grandària amb forma arrodonida.
'Prunus': petit arbre també anomenat cirerer ornamental, amb fulles rosàcies.
El PP insisteix que es trasplantin les catalpes del carrer Huesca
El Grup Municipal del PP de Logronyo va insistir que s'intenti trasplantar les catalpes que s'han començat a talar al carrer Huesca.

En una nota, el PP va criticar que la regidora socialista de Medi ambient, Concepció Arribas, té un motiu sòlid per a passar a la història ambiental de la ciutat de Logronyo, amb la major tala que es decideix en una única resolució.
Arribas va justificar avui la tala en que les catalpes duen deu anys en mal estat, amb brots de pugó i cotxinilla que no responien als tractaments fitosanitaris, i se substituiran per altres 192 arbres de quatre espècies diferents.
L'únic grup de l'oposició va recordar a Arribas la seva promesa de plantar deu arbres per cadascun que es talés, pel que va assegurar que deu a de la ciutat 1.728 exemplars.
El PP va afegir que la gestió del medi ambient urbà exigeix també que la ciutat tingui les flors que corresponen a cada època de l'any.

· Articles publicats a El Correo Digital i a La Rioja el 23.01.2008
·

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Amics arbres, vosaltres que hi enteneu:
Era necessària una mesura tan dràstica com aquesta de talar totes les catalpes?
No podien solucionar aquestes molèsties amb algun tractament?

Anònim ha dit...

Lamentablement no podem saber exactament com va el cas aquest, perquè Logroño ens cau enfora i no podem saber, des d’ “aquí”, quin comportament pot tenir el catalpa en aquelles terres, ni si ha estat un cas raríssim de manteniment modèlic amb mala sort o és un cas més freqüent de negligència i patetisme. Podem apostar...

La resta de la notícia apunta cap al patetisme. Tot. Baralla de polítics i els tècnics amagats davall les pedres. El transplantament d’aquests arbres sembla una bajanada que només la pot dir un polític de l’oposició.

Substituiran catalpas per grèvol i “callistems”. Com si vas a un concert de piano i a l’hora de començar et diuen que era broma, que el concert serà de castanyetes... que tindrà que veure?

Fa una dotzena d’anys que vaig escriure que les cites mediterrànies de Callistemon eren aleatòries, després me vaig retirar d’aquests tipus de maldecap. És segur que em avançat molt i el següent comentari algú ens ho aclarirà.

La catalpa és un dels arbres més bells que podem tenir. Un altre tema és el seu comportament a llarg termini com a arbre de carrer i sotmès a les canússies dels vianants i de les brigades municipals. Aquest tema mai no es pot estudiar com cal, entre d’altres coses perquè les brigades municipals solen funcionar de manera estrambòtica.

Un cas molt semblant i més conegut és el de la xicaranda (Jacaranda mimosifolia, com l’altra, bignoniàcia). No és pugó: és el moment de treure una de les flors més belles que tenim, que justament fa un suc negrós i empastifós que embruta els cotxes, això dura un mes i mig. En aquests casos sempre surt una boja i un bandarra que s’esqueixen els vestits i s’escridassen i mouen cel i terra per a què llevin els arbres. Els de l’Ajuntament se concaguen i envien algú que faci una poda “de terciado” fins que aquells s’aturen de bramar. Així uns arbres que només feien un suquet ja tenen ferides grosses... La resta de la pel.lícula... Podeu apostar

ErrareHumanumEst ha dit...

En primer lloc, no hi ha dubte que els del PP únicament han dit això per fer veure que tenen cor.

Jo també trobo bogeria trasplantar els arbres, entre altres raons perquè segurament pocs en sobreviurien tenint en compte les dimensions. A més, On els volen trasplantar els del PP? A un altre carrer i tenir el mateix problema? Encara serien capaços de fer-ho enmitg d'una muntanya...

També trobo extrany que vulguin posar grèvol.

El que sobretot m'ha fet dubtar són els fitosanitaris. Jo diria que es van equivocar de "fitos", avui dia en molts parcs i jardins hi tiren de piretroides en amunt i els pugons controlats...
No dic que fer això sigui correcte o no, és només per mirar d'averiguar si això dels "fitos" és veritat o és que en realitat no hi ha pugó i és el propi arbre que ho fa.

Pere, les catalpes produeixen lixiviats?

Joan Vicenç ha dit...

Només dues coses: Conec un indret a Palma, a la plaça Paris, on n'hi ha de plantades de catalpes, val a dir que a davall no hi poden aparcar cotxes. Per a mi és un arbre bell que, a la seva vista, em transporta a un cert ambient exòtic i tropical si hom sap mirar amb altres ulls. De tant en tant hi pas per aquesta plaça i fins i tot les he fotografiades. Mai he notat cap molèstia procedent d'aquests arbres. Per altra banda les trob força sans. Potser Mallorca te un clima més benigne pel desenvolupament de la catalpa.
En segon lloc, jo per exemple recomano no plantar pins a zones urbanes, ni carrers, ni places ni prop d'escoles o jardins. Són atacats per la processionària que causa problema als humans. Al bosc és diferent, hi va qui vol i ja sap que quan les erugues estan molt actives si hom és delicat en al·legies convé fer-s'hi enfora. Considero, ja ho he dit altres vegades, que per la molèstia urbana que provoquen els pins, la paguen els silvestres amb fumigacions massives. Evidentment s'ha d'anar molt alerta amb els "tècnics" i amb els seus possibles beneficiaris econòmics, evidentment... "estúpid, és l'economia!"

Pagèsiprou ha dit...

A Londres, a tocar del Big Ben a les cases del parlament hi viuen unes catalpes que tenen un tronc considerable, potser d'un metre de diàmetre o més. Hi vaig passar a l'estiu i no tenien cap signe de melassa, negreta o cualsevol producte produït per picades d'insectes. El motiu de la salud d'aquestes catalpes és que les deixen viure al seu aire, la única intervenció és treure'n les branques seques.
Les Catalpes només es póden els primers anys per formar-les, i al llarg de la seva vida la poda només és de sanejament.
Si us fixeu en les Catalpes podades de brocada els llucs resultants són vigorosos i tendres amb unes fulles grans i substancioses per a tota mena d'insectes, per contra, les lliures de poda tenen les fulles petites, més dures i preparades per les picades, sense produir la melassa que és un brou de cultiu del fong anomenat popularment "negreta".
Daniel Mas, Jardiner.

ErrareHumanumEst ha dit...

Daniel,
molt interessant, merci per l'aportació.

Perdoneu el meu bagatge en el camp de la jardineria...de totes maneres, en vaig aprenent mica en mica...

Ei, m'envaig del tema (disculpeu-me):

Joan Vicenç,

Estic d'acord amb tu, encara més, un dels grans del DMAH comentava que la diferència entre pins de urbans i els de sòl forestal és que els primers els tracten amb bestieses com poden ser piretroides o difluorobenzón (crec que eren aquests els xungos) quan en realitat el millor és tractar amb bacillus -Atenció!- ->bossa per bossa<- (no tractament aeri, ni amb fumigadora). Evidentment és el millor però els costos es disparen i segurament pel que ho fa és una "p#tada".

Pel que tinc entès i veig, a Catalunya no es fan massa tractaments excepte en les zones d'alt valor paisatgístic i d'oci (pel tema del pànic a la processionària), els tractaments varien molt, des de bacillus fins a cop d'escopeta amb perdigons molt petits. És un tema que s'ha d'estudiar molt per mirar de no dependre del Bacillus pel que comentes, el primer pas important és adonar-se que si hi ha tanta processionària és perquè el medi està clarament desequilibrat (evidentment faltaran molts depredadors i paràsits de la processionària, els responsables directes del seu control).

Un altre tema és el de les plantacions per producció (pasta de paper) que tenim a Catalunya, la majoria d'elles formades per Pi insigne. Al simplificar el bosc és normal tenir problemes de processionària. La diferència és que en aquests llocs la processionària repercuteix directament a la butxaca i, si a més, aquests cultius ja donen només cuatre rals, llavors no s'ho pensen dues vegades.
Per mi que és el peix que es menja la cua.
Caldrien molts canvis per millorar aquests aspecte o bé caldrien "pegats" mal ficats.

De totes maneres,jo penso que la única manera de combinar producció amb conservació és que la llei s'endureixi més i la gestió sigui més "conservativa" o com l'hi volgueu dir (una gestió que mirés més per la conservació) alhora que els productes forestals tinguin molt més valor i per tant, compensin els costos de producció.

Si no és així, aleshores caldrà pensar i rumiar si és millor abandonar o que l'estat (i per tant, la societat civil) pagui per conservar i mantenir, o continuar proporcionant bens a preus ecològics alts (i per tant, econòmics a llarg plaç també alts)....
Cal donar aquest missatge a la societat.

Salut

Salut

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

En altres països amb més cultura d'arboricultura urbana, com per exemple EUA, planifiquen al moment de plantar un arbre quan serà substituït, i els hi és igual si l'arbre està bé o no. Simplement els canvien per arbres més adequats a l'entorn, el carrer o les necessitats de l'època. Aquí encara tenim una cultura de jardineria d'aprofitament, volem salvar fins les flors dels gerros, fins els arbres de Nadal que no han sigut cultivats per a trasplantar, i així sols aconseguim que ens sobrevisquin plantes i arbres que fan més pena que glòria. Si s'ha de talar una Catalpa i posar-hi un altra cosa, doncs bé, es fa. I no cal recol·locar la Catalpa en cap altre lloc, que ni el seu valor comercial, ni el seu valor paisatgístic, ni segurament el seu valor històric demanen una feina que ni està garantida en la seva eficàcia ni promet uns resultats de millora si alguna Catalpa arrela. Hem de saber quan un arbre és insigne, té un valor històric, ornamental, etc i quan no. En aquest cas el PP sols vol desgastar a l'equip de govern que hi hagi i aquí hi ha trobat una mena.

Per altra banda, jo tinc catalpes plantades en diversos jardins i no tinc cap problema de regalims ni pugó, però també és cert que no sotmeto a les meves catalpes a les les dels carrers.

Una altra dada: Us heu fixat en el motoserrista? Ni casc, ni ulleres, ni protecció auditiva, ni maneguet anti-tall, ni ... ni ... I després hi ha accidents laborals i malalties professionals. Que no diguin que no el veien per que treballava tancat en un talleret clandestí.

Anònim ha dit...

Vaig viure al carrer Felanitx, al cantó sud de Faust Bonafè, de Son Ferriol. Les quatre darreres catalpes eren més que amigues meves… gairebé filles, especialment una que vaig reposar jo mateix. El temps de formació vaig fer tot el que vaig poder, fins i tot cada vegada que passava la brigada jo sortia i els explicava que ja estaven arreglades. Però l’any 91 vaig haver de partir “a cercar terres i fortunes…” i no n’he sabut res més... ni si són vives. Si algú les troba, de part meva… que no me n’he oblidat… que la vida humana és molt complicada… que sempre he desitjat que siguin les més belles de la contrada.