dijous, 20 de desembre de 2007

Tala d'un cedre de trenta metres


El prop passat 19 de desembre va tenir lloc a l'escola de capacitació agrària i forestal Casa Xifra de Santa Coloma de Farners i amb col·laboració amb GRIMPACAT una demostració de tala d'un exemplar de gran port. Concretament era un cedre d'uns vuitanta anys afectat pel fong Armillaria melea. L'exemplar d'uns trenta metres d'alçada estava gairebé mort i aprofitant la seva necessària eliminació l'esdeveniment va servir com a jornada tècnica.

Ja sobre les vuit del matí i amb una temperatura de quatre sota zero (-4ºC) va començar la tasca de desramatge.
L'encarregat del desmuntatge de l'arbre era en Cesc Vilarrubias i com a home de terra estava en Pep Sibilla i també en Llorenç (que es va afegir de manera espontània un cop degudament equipat).
La tasca de desbrancat de l'arbre va durar fins les onze del matí, I va servir per que en Cesc ens fes demostració de les diferents maneres de fer caure les branques amb seguretat. Mentre, a terra en Pep comandava el sistema de fre d'inèrcia per que les branques es dipositessin a terra amb suavitat.

















Sobre les onze es va fer un petit recés per anar a esmorçar i mitja hora mes tard es va reprendre la feina de nou. Ara quedava la part més difícil i perillosa: desmuntar la capçada i començar a fer baixar seccions de tronc.

















En Cesc Vilarrubias no tan sols actuava amb destresa dalt de l'arbre si no que a més comentava al nombrós grup d'espectadors què feia i per què ho feia, quines eren les formes correctes d'actuar i quins errors no s'havien de cometre, ja que un error en aquest tipus de feina pot tenir un desenllaç fatal.

















També he de fer esment de la gran tasca i diligència aportada per en Pep Sibilla com a home de terra (ell habitualment és trepador, com en Cesc) i per l'improvisat ajudant.
Ja als volts de les dues, En Cesc ens va mostrar com dirigir la caiguda del tronc a la trajectòria desitjada, sempre, com és habitual en ell, fent de docent i donant explicacions de la feina realitzada.

















Per la tarda és va fer una xerrada tècnica per aclarir aspectes sobre el mètode i la tècnica emprada en la tala de l'arbre.
No obstant la bona tasca realitzada, la tala sempre ha de ser el darrer recurs.

17 comentaris:

Chestnut ha dit...

osti tu, quina impresió veure'l allà dalt. A més, pot ser interessant per no danyar regenerats, plançons o arbres del voltant.

Joan Vicenç ha dit...

Ho trob molt interessant, m'hagués agradat esser-hi, per aprendre. Bon reportatge també. Gràcies.

Anònim ha dit...

Espectacular !!!
I més amb una eslinga com aquesta...
No en sabries la marca, el model o les característiques ?

Pere Llofriu ha dit...

1) Efectivament, un reportatge excel.lent d'un treball impecable... que demostra que la jardineria professional existeix, i podria tenir un nínxol social i econòmic. També podria existir en altres apartats... plantacions idònies, armòniques... el paisatge posat en vers, que dèien Rossinyol i Clarassó. Uns carrers arbrats que fecin mirera... però generalment fan plorera... per on ens perdem?

2) Quasi es poden comptar els anells amb la foto, espero que encara hi som a temps. Amb el diàmetre i els anells es calcula un índex i, quan en tens cent, els fiques dins l'ordinador i et diu que creix un arbre i ens deixem d'elucubracions i fantasies.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Sobre el material usat. Per trepar a l'arbre es va usar una eslinga (ancoratge lateral) anti-tall i una línia de vida basada en un salvacàmbium regulable una corda de trepa de 12,5mm i uns esperons ja que l'arbre era per desmuntar.
Per baixar les branques es van usar dues cordes de diferent gruix, al principi per desbrancar crec que era una corda de 16mm i després per baixar les seccions de tronc una de 19mm. Per controlar la baixada es va usar un fre d'inèrcia Winch i a dalt una politja de 80Kn.

Anònim ha dit...

Perdoneu, però això de "trepar" voleu dir que no és una castellanada com una casa? No t'hi enfiles a un arbre?

Pere Llofriu ha dit...

Per a mi que vas bé. A un arbre tradicional s'hi "enfilen" i de vegades s'hi queden "encamellats". Però maniobrar per un arbre de 30 m és molt modern i especialitzat, aleshores cal "grimpar" i és més que recomanable assegurar-se amb una "corda d'escalada". La precissió és perquè les cordes d'escalada ja són bastant antigues i, precisament, els escaladors deien "grimpar" quan no calia corda. Però si fem feina a una arbre no anem de punyetes i cal assegurar-se.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Sí, teniu raó, la paraula correcta és grimpar.

No obstant, el material usat no és d'escalada. Els grimpadors d'arbres tenim material específic que és diferent al utillatge usat en alpinisme, espeleologia o treballs verticals. Fins i tot les cordes per arboricultura són estructuralment diferents a les usades en l'escalada.

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

Pere Llofriu ha dit...

És clar, cada producte que es ven a l'hiper és diferent del del costat, si més no per l'etiqueta, i cada dia en surten de nous, però per entendre'ns convé respectar els antecedents, usos i costums pròxims... si és possible, és clar...

Anònim ha dit...

En Heckmair que va fer la primera ascensió a la nord de l'Eiger havia estat jardiner a Munich. I pujaven i baixaven als arbres sense el lockjack de segons quins arboristes moderns.
Ara hi ha un consumisme plusmarquista exagerat i sectari.
I pel que fa les cordes d'escalada és més interessant caure des d'una dinàmica que des d'una corda "d'arboricultura" trincada a un dissipador de caigudes modern...

Jo diria també que un arborista s'enfila i un mico grimpa.
Fins a III er grau és un grimpada tradicional,un IV art a pèl és per a gent experta, cal anar encordat.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

El problema no es la marca tal o qual si no que el producte ha de tenir la certificació CE adient a l'activitat laboral que s'estigui executant. Si uses cordes d'escalada en treballs d'arboricultura aleshores no estàs complint amb el pla de prevenció de riscos laborals i si tens un accident ... la culpa es teva. Tu t'arrisques? ... Jo no.

En quan a les cordes, les d'arboricultura són estàtiques, ja que a diferència de l'escalada nosaltres sempre tenim la línia de vida per sobre nostre i aquesta ha d'estar sempre en tensió, és a dir, tenim un factor de caiguda zero. No hi ha cap impacte a absorbir per la corda i per això no ens calen cordes dinàmiques. TSi usésim cordes dinàmiques l'elasticitat d'aquestes ens dificultarien la feina ja que tenint en compte que sempre tenim la corda tensa sols faltaria que aquesta fos com una goma, no podríem estar en equilibri de peus sobre una branca.
Sobre el lockjack, no tothom l'usa. Si et fixes en les fotos en Cesc no l'usa, usa un nus distel muntat sobre politja, que dóna més tacte que l'aparell mecànic. Jo sovint uso un nus machard també sobre politja

Pere Llofriu ha dit...

Veeeenga! accepto "corda estàtica", que a l'hora que és, ens tocaran "les uvas" i encara no sabrem si grimpar o pujar un mico... (ja no sé que dic) Anònim...? Ànim!

Anònim ha dit...

Certament tens tota la raó del món: el material ha de ser CE !
Aleshores allò que s’ha de complir és el RD 2177 / 2004 i no pas cap pla... i en aquest cas tocaria fer-ho amb cistella si anem a la llei...
Els comentaris que feia eren de caire general i en cap cas feia referència concreta al Cesc, però posats a rematar la feina : el distel, el machard aquests nusos els has fet certificar a nivell particular o és cert que no són CE ?
Respecte les cordes i el procediment de treball està clar que partim d’experiències diferents i ara no ens posariem pas d’acord. Respecto totalment que cadascú funcioni com vulgui a la seva feina mentre tingui respecte per l’arbre.
Desgraciadament vaig llençar una part de la meva vida laboral fabricant cordes industrials i d’alpinisme. També he cremat un temps acadèmic fent un treballet per a una certificació d’un postgrau. Si us interessa podria posar-me en contacte amb Amics Arbres per a publicar per capítols o bé extractat: Acrotecnologia arbòria la gestió dels riscos laborals.
Una professionalitat digna ( pel que fa al treball específic als arbre) no cal que passi necessàriament per tot allò institucional, especialment quan ve de la ISA ( I’m not ianquee ) o de l’AEA ( Arboricultura Española ) i menys pels anglesos. I si no aneu als congressos i veureu el pa que hi donen...
Visca Polònia !

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

És clar que no tot té la certificació CE, el primer que no la hi té és l'arbre!
Pel que fa als nusos hi ha cordinos específics per fer-los, degudament certificats, i se suposa al grimpador la professionalitat per fer-los.
Jo, el que volia deixar palès és que la utilització de cert material no és una qüestió de marquisme ni d'esnobisme ni de cap altre isme, si no que quan un realitza una activitat a nivell professional es veu obligat a complir certes normatives, i potser si realitza la mateixa activitat de manera lúdica pot tenir un ventall més ampli de possibilitats. Sortosament cada cop tenim més accés a nous materials certificats per grimpada en arboricultura, potser això acabi degenerant en marquisme, però actualment, hi ha tan poc on triar que el marquisme difícilment es pot donar.

Sobre el teu treball acadèmic, penso que seria una gran aportació per aquest blog si volguessis publicar-lo a amics-arbres. Jo almenys estaria encantat de llegir-lo.

I al pas que anem en comptes de blog farem un for!

Pere Llofriu ha dit...

Em sembla bé que el senyor… i llinatge… publiqui aquí les normes d’acrotecnologia o el que vulgui…

si no hi ha un sistema millor (soc nou en això d’internet) té poques fotos i no hi ha problemes de composició, m’ho pots enviar per correu (perellofriu@gmail.com) i jo ho poso.

Guillem: amb tanta ciència ens oblidem del més elemental: vas comptar els anells, o no?

…I he de reconèixer que em deixeu fora de combat…

Quan fèiem la segona al pilar Ramon, a ponent del puig de s’Alcadena (Alaró), amb un croquis que era una ratlla negra a un paper d’estrassa, quan vaig arribar a la presumpta 3ª reunió (la via seria d’unes 8 tirades de 40 m o quasi), el Pep Pujades em va dir que li feia molt de mal el menisc (era un mal crònic i aleatori), tant que no podia continuar. Aleshores no quedava més remei que rapelar el que havíem fet, i així ho vaig fer fins a la 2ª reunió on… no podem recuperar les cordes. Com que no acostumava a abandonar vies, es veu que no havia condicionat prou bé les cordes per a què rellisquessin, així que amb dos “cordinos” o vencissos de 5mm, vaig tornar pujar amb nusos prusik per desenganxar les cordes (els perlons dinàmics)… no hi havia normativa aplicable… ni paraules… li dèiem cinquè superior.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Sí que els vaig contar. N'hi havia setanta set a una altura d'uns setanta centímetres per sobre del nivell de terra.

cesc vilarrubias ha dit...

Sou tots uns Cracs!!
Gracies per aquets comentaris tant apassionants!
Es fantastic sentir com bull l´olla!
Gracies!
cescvilarrubias@gmail.com