Les cabres, tornen. IV

RESUM DE L'ESTUDI DE LA POBLACIÓ DE
CABRA SALVATGE MALLORQUINA
A LES SERRES DE TRAMUNTANA I ARTA

Amb aquest títol es va realitzar un ambiciós estudi de la cabra salvatge de Mallorca als anys 1997 i 1998.
La empresa adjudicatària va ser PANDIÓN i els autors principals de l'estudi foren Cristian Ruiz Altaba, Joan Llop Sureda , biòlegs i Miquel Torrents, manescal.
Els temes que aborda l'estudi son: caracterització fenotípica i genotípica; dinàmica poblacional i cens; estat sanitari de la població i impacte damunt la vegetació.
Les principals conclusions a les que arriba l'estudi son:
1. Les cabres salvatges de Mallorca presenten bàsicament tres fenotips localitzats geogràficament, dos d'ells minoritaris. Així mateix existeix mescla amb cabres d'origen domèstic.
2. L'estudi genotípic permet afirmar que hi ha un substrat antic, possiblement prehistòric, en la població actual de cabres salvatges a l'illa de Mallorca. L'anàlisi del fragment de DNA estudiat indica que són idèntiques a les cabres salvatges de Creta, i molt semblant a les races domèstiques mediterrànies.
3. A l'any 1998 s'estimaren el nombre de cabres salvatges en 20.000 individus, en densitat molt variables entre prop de zero i unes 1,5 per hectàrea.
4. La dinàmica poblacional es caracteritza per un potencial de creixement natural molt elevat i una tendència escassa a l'autorregulació.
5. L'estat sanitari de la població de cabra de les serres de Tramuntana i d'Artà es considera satisfactori des del punt de vista que en aquest moment es troba un equilibri entre la presència de patògens i la resistència natural de la població. L'esmentat equilibri es podria alterar per la excessiva concentració que existeix a determinades zones.
6. Desprès d'analitzar els continguts estomacals de vint cabres s'han pogut identificar 53 espècies vegetals. La cabra salvatge mallorquina presenta una clara preferència per les especies herbàcies de tipus graminoide (80-90 %), i en molta menor proporció (entre 10-20 %) per les especies arbustives, arbòries i lianoides, que hi son sempre presentes. El consum d'especies llenyoses augmenta sensiblement a les èpoques més seques i quan la disponibilitat d'herba es veu reduïda per qualsevol motiu (terrenys degradats per tales, incendis, desertificació, densitat de cabres elevada, etc.).

La densitat actual de cabres i ovelles a les nostres serres està posant en greu perill d'extinció una llarga llista de plantes endèmiques i/o legalment protegides. El consum directe d'algunes d'aquestes especies està reduint dràsticament les seves poblacions. D'altre banda l'alteració de certs habitats per nitrificació (excrements) està reduint les poblacions de les plantes rupícoles comofítiques endèmiques més rares.
La densitat actual de cabra no permet un recobriment herbaci suficient que protegeixi de l'erosió els terrenys desarbrats de les zones d'Artá i de la serra de tramuntana com Formentor i la Trapa, i és la principal responsable de la mort de les alzines joves a la zona de recuperació de l'alzinar.

L'estat actual dels boscos i garrigues, i la forta pressió d'hervibor que ja suposen les ovelles que també pasturen a les nostres muntanyes, només permet, en aquest moment densitat de cabra inferior a 0,2 cabres per hectàrea i any.