dimarts, 11 de desembre de 2007

Depredadors dels països del sud

Conseqüències del comerç global | Els efectes mediambientals

Espanya contribueix als desastres ecològics als països del sud

1. • La importació de cereals i oleaginoses acaba amb ecosistemes protegits a l'Argentina i el Brasil
2. • Activistes socials i grups ecologistes aixequen la veu contra el model de monoproducció

Queixar-se que els japonesos espremen el Mediterrani, témer pel final del porc ibèric perquè la seva legalització als EUA en dispararà la demanda i dir que la tonyina vermella és a les acaballes per culpa del mercat del sushi forma part d'aquella tradició tan arrelada de veure una palla a l'ull dels altres. La paradoxa és que oenagés i moviments socials tant espanyols com estrangers apunten que Espanya també participa en aquest mercat global agressiu basat en importacions massives que sovint desemboquen en l'extinció d'espècies i la mort d'ecosistemes.
A Catalunya, la campanya No et mengis el món afirma que Espanya és un dels països "depredadors". Ferran Garcia, un dels seus impulsors, denuncia que el model de producció intensiva als països del sud i d'importació massiva per part dels països del nord, entre els quals hi ha Espanya, acaba amb la seguretat alimentària dels països productors i genera efectes "gravíssims" en l'ecologia i en la població.

MAR I TERRA
Hi ha estudis de la depredació espanyola tant al mar com a la terra. Un document de l'Observatori del Deute a la Globalització de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat denuncia l'explotació a què són sotmesos els treballadors de la indústria del salmó a Xile i apunta que aquest peix no havia nedat mai a la costa xilena. Entre les 12 multinacionals que exploten aquesta indústria n'hi ha una d'espanyola, Pesca Chile, propietat de Pescanova. Un altre exemple, aquest cop terrestre: les importacions espanyoles d'oleaginoses i de blat de moro amenacen els agricultors del Brasil i l'Argentina i fan malbé ecosistemes protegits. Sembla que la palla també s'ha de veure a l'ull espanyol.
Catalina Gayà
Barcelona
·
·
La repercussió sociolaboral | Conseqüències del comerç global

Les roses de Sant Jordi surten
dels durs vivers colombians


1. • El 60% de les flors que es regalen el 23 d'abril arriben de Colòmbia i l'Equador
2. • Les treballadores dels hivernacles són acomiadades si es queden embarassades

El 14 de febrer és el dia de les treballadores de la flor a les anomenades ciutats de plàstic de Colòmbia. Ho van decidir elles mateixes. Aquest va ser el primer pas per recuperar la seva dignitat. Aquestes dones treballen cada dia unes 10 hores per 180 dòlars mensuals, 152,6 euros --la meitat del que costa la cistella bàsica a Colòmbia--; manipulen tòxics perillosos dels quals només saben que els causen migranyes i coïssor als ulls, els està prohibit sindicar-se, no poden quedar-se embarassades i, entre febrer i abril, treballen de nit i ningú els ho paga.
Dona jove, sola i amb fills és carn de canó per a les maquiladoras de la flor i aquest és el perfil del 68% dels 90.000 treballadors de les flors a Colòmbia. El 14 de febrer, a la sabana de Bogotà, a Antioquia, al Cauca i al Boyacá no se celebra Sant Valentí. Res de sants. És el dia de les treballadores de les flors.

CIUTATS DE PLÀSTIC
En només quatre dècades, Colòmbia s'ha convertit en el segon exportador mundial de flors després d'Holanda. Aquesta indústria genera 650 milions de dòlars i el país destina una superfície igual al País Basc al cultiu de flors. Aquestes ciutats de plàstic consumeixen tanta aigua com una població de 600.000 habitants. El 95% de la producció d'aquests hivernacles s'exporta; el 85%, als Estats Units i el 12%, a Rússia.
El 23 abril del 2006, dia de Sant Jordi, la campanya No et mengis el Món va denunciar que el 60% dels 5,5 milions de roses que es van repartir o es van vendre aquell dia provenien de Colòmbia i l'Equador.
Segons la base de dades de Comerç Exterior, Espanya importa 1,2 milions de quilos de roses de Colòmbia. Els mesos en què s'importen més roses són el febrer (144.900 quilos) i l'abril (132.300 quilos).
A Colòmbia, la Corporació Cactus treballa pels drets de les treballadores i ha denunciat que als hivernacles de flors s'utilitzen productes agroquímics que estan prohibits a Europa. A més, s'usen el doble d'agroquímics dels que utilitza Holanda. Les conseqüències per a la salut de les treballadores són devastadores. Segons Corporació Cactus, cada dia es produeixen cinc intoxicacions. La situació s'agreuja perquè les dones que es queden embarassades no ho notifiquen, ja que això els suposaria l'acomiadament immediat.
La indústria de la flor també té greus conseqüències ecològiques. De moment, ja s'ha comprovat que ha disminuït el nivell freàtic de l'aigua de la sabana de Bogotà. L'ús intensiu d'aigua crea nombrosos conflictes amb els agricultors de les zones que, a més, no poden reutilitzar els sembrats on hi ha hagut flors, ja que l'abús de químics i l'esterilització del sòl els converteixen en terra morta per produir aliments per a Colòmbia.
Catalina Gayà
Barcelona
· Articles publicats a El Periodico de Catalunya del 09.12.2007:
· Espanya contribueix als desastres ecològics als països del sud
· Les roses de Sant Jordi surten dels durs vivers colombians
·

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Per ajudar als països del sud, cal fer feina aquí, a Europa, on els governs a les ordes de les empreses s'inflen la boca parlant de kyoto i de medi ambient i en la realitat i a la pràctica fan mal a tot el planeta, sobretot a la gent senzilla, a la gent pobra i pagesa que no fa mal a ningú. Gràcies F. per publicar aquest article.
Salut.

Juan ha dit...

Quina vergonya!!!. El mon cada día fa més oi. Cultiven roses en condicions d´esclavitut, en lloc de cultivar menjar que és lo que realment els fa falta. Quantes roses de Sant Jordi duen una llàgrima d´aquestes al.lotes entre es seus petals!!!
Salut.