diumenge, 9 de desembre de 2007

més de cabres (III)


La cabra (non) mallorquina
Sembla que no ens expliquem bé... caldrà tornar a començar...

Els primers homínids que aterraren a les Illes portaven cabres (per munyir, fer formatge de Maó i tot allò que feien els nostres avis). D’aleshores i fins avui dematí s’ha estat reintroduint.

La cabra, Capra hirca (non mallorquina), és un animal domèstic que, com a tal, actualment dóna un rendiment pròxim a zero, aleshores no compensa haver de preparar segó i les deixen pasturar a lloure. Són cabres orades, propietat de qui tengui l’escriptura d’allà on aleatòriament són en cada moment. Ara a Mallorca s’està corralitzant tot (i “prohibido el paso”, diu) per especular amb el terreny, però així i tot les cabres queden fora, als llocs que queden, per exemple a la zona summital de la serra de Tramuntana, recentment declarada “paratge artificial”.

Les cabres mengen tot el que té cel·lulosa, des de cartró fins a espàrecs de pot (Asparagus officinalis), si en troben, o fulles i escorça de teix ("Taxus bocata"), que diuen que és mortal per a la gent normal, passant pels endemismes i d’altres espècies relictes en regressió d’alerta roja. La nostra joia florística són els endemismes de penyal: una col·lecció única de plantes que sobreviuen exclusivament allà on no poden arribar ni les cabres. No cal dir que fer repoblacions amb aquest “personal” és com buidar la mar amb un paner.

Fa 30 anys, el voltor negre (Aegypius monachus) era en perill d’extinció, aleshores sa supervivència depenia del voluntariat i, al GOB, els que dominaven més el tema deien que la cabra feia falta. Fins aquí bé, però...

Per a mi que ha plogut molt des d’aleshores i passa d’hora de reconduir el tema. Amb els milions evaporats amb el metro de Palma, que no serveix, podríem haver comprat pollastres a l’hiper i peixir els voltors durant milers d’anys, cosa que tindria molt menys efectes secundaris que suportar les cabres.

Un altre tema és el vot dels caçadors. Es tracta d’un col·lectiu gros, cobdiciat, viciat i subvencionat per la dreta. Per als sectors que els importa un rave la naturalesa això és una força de xoc per a contrarestar els ecologistes a l’antiga.

I és que Mallorca és el paradís de la dualitat recontrainversemblant. Hi ha molta gent (no vos ho creuríeu) interessada en confondre indústria amb vendre fum, construcció amb destrucció, parc natural amb parc d’atraccions, metro amb submarí, jardí amb ciment, naturalesa amb brutor, arbres amb noses (quan s’acaben les “pàgines” aquí?)... caçadors amb més-ecologistes-que-ningú, i les cabres, amb les reines del mambo.

Maaaaaambo! Glups!

Pere Llofriu

5 comentaris:

Chestnut ha dit...

Els caçadors argumentaran que sense ells, la demografia de les cabres estaria pels aires i per tant el mal sería pitjor, de ben segur que us ho diuen (entre aquests i altres arguments, suposo que molts s'autocataloguen ecologistes). Home, no vull discutir aquesta funció que poden arribar a tenir (que si quedem en que la tenen, sempre ha d'estar molt molt ben acotada), el que jo crec és que el problema de les cabres no el resoldran ni caçadors ni ecologistes a l'antiga.
Què en penses Pere?

Joan Vicenç ha dit...

La meva opinió és prou coneguda, en tot cas també és coincident en tots els cantons amb la den Pere, tots dos som de Mallorca i coneixem l'especificitat de cabres i humans a n'aquesta maltractada illa. L'escrit den Pere a més ens fa un favor a tots i és que a més a més de ser, al meu entedre, científicament correcte i ecologicament necessari, ens fa riure de bona gana. Gràcies Pere

Chestnut ha dit...

xD! la veritat és que s'ha de tenir carisma per fer lligar tant bé el cartró,els milions evaporats, els pollastres de l'hiper, els aspàrrecs de pot... i alhora emprar el vocabulari propi d'un catedràtic...!
Jo m'he quedat amb "recontrainversemblant", aquesta m'ha deixat amb el cul al terra...

Pere Llofriu ha dit...

Amb la vènia… (bon vespre i gràcies)

faré un intent de contestar telegràficament, sinó caldrà fer un altre fascicle…

Els caçadors, precisament, s’autojustifiquen amb les cabres. Com més merder millor. Si la natura peta, mala sort.

Els ecologistes a l’antiga, per exemple el grup Gadma, fan tot el que poden i un poc més, però no poden plantejar-se un problema diguem-ne global. D’altra banda el gran problema, és que no hi ha problema… Aviam si ho explico.

La síndrome “mal de cabra”, que jo sàpiga, no s’ha descrit. El GOB, altres organitzacions científico-naturalistes, els “tècnics” oficials, diuen que surten desenes de biòlegs anualment, recentment s’han inventat una altra carrera que es diu “ciències mediambientals” o una cosa així… què fan?, a què dediquen el temps lliure? no ho sé Fins ara callen com a polissons.

Fa un quart de segle, els ecologistes teníem les excavadores “ante portas”, a l’Albufera, es Trenc i sa Dragonera, i tot era voluntariat absolut, aleshores la cabra era un problema en llista d’espera, i per acabar-ho de compondre, els que havien pogut anar a estudiar a Barcelona, tenien un manual que deia que la cabra havia substituït el miotragus, que els caçadors ocupaven el lloc dels predadors, i que els voltors havien de menjar d’això. Els que no havíem pogut estudiar a Barcelona ens ho creiem (a mi ja me feia mala espina, no te pensis, però no tenia arguments per contrarestar)

Com deia, però, ha plogut molt. Ara el GOB va bastant més descansat. Els caçadors com a depredadors han fracassat, l’alzinar no evoluciona, el Ligusticum huteri ja ens diu adéu. La naturalesa tota sola, si no l’emprenyen, es regenera, aleshores, per on ens perdem?

El que podria fer el Lillo és explicar si te notícies “fresques”, dels darrers 10 anys, per exemple, aviam si n’ha parlat d’això amb els “rabins”. Joan…?

Joan Vicenç ha dit...

Mira Pere, sa veritat és que penjaria com article qualsevol comentari teu, tanta és la qualitat que s'hi transpua.
Quan devers el 2000 es va comprar Albarca i Es Verger a la Península de Llevant, els pagesos bons coneixedors de la zona ens respongueren a la nostra pregunta que quantes cabres pensaven que hi havia per aquells contorns, que n'hi devia haver unes 500.
Al cap d'un any i mitg en poguerem contar, de cos present, unes mil duescentes. L'explosió de creixement que es va produir a la vegetació d'aquell indret va ser espectacular. Els bonsais d'ullastre varen treure brots de més d'un metre en una sola temporada, semblant al seu nivell va fer la resta de vegetació: mates, romani, alzines, pins, arboços etc.
Però quan la cabra va quasi desapareixer, va compareixer la majoria absoluta del PP, aleshores no va fer res, cap gestió al respecte, resultat: torna estar com a finals del noranta o pitjor.
Podria contar moltes més batalletes, però ho faré vora la camilla amb els meus nets, quan els tindré.
Quan al teu escrit Pere, dona molt de que parlar, per exemple sobre la urgent i necessària autocrítica que hauria de fer aquest tipus d'ecologisme gairebé institucional i farcit (collonut!) d'alliberats que hi ha reclòs rere el prestigi blindat i quasi immaculat del GOB.

Salut.